"No podem parlar de convivència si a una part de la població no se'ls reconeix el dret de vot"

Representants de SOS Racisme, la plataforma pel dret a vot de les persones estrangeres i l'associació IACTA van participar dissabte en una xerrada a Les Tovalloles sobre racisme institucional

La plataforma Sant Feliu Antifeixista i Antiracista va organitzar dissabte una xerrada a Les Tovalloles per parlar de racisme institucional i el dret a vot de les persones estrangeres. Prop d'una quarantena de persones van assistir en un acte en què es va tractar la necessitat de posar a l'agenda política temes com el vot de les persones estrangeres o les aturades policials arbitràries a persones racialitzades, donant a conèixer diferents campanyes engegades en sobre aquestes qüestions. A més, també es van posar sobre la taula qüestions com els problemes derivats de la llei d'estrangeria i els motius pels quals es consideren les persones com a estrangeres.

"Hem de buscar altres maneres de definir la ciutadania que no sigui a través de la nacionalitat"

Sílvia Granato, de l'associació IACTA, una cooperativa d'assessorament jurídic i transformació social, va obrir la xerrada contextualitzant sobre el propi concepte d'"estrangers": "semblarà estrany però hem de començar parlant de qui són persones estrangeres, que són les que no són nacionals". I va remarcar que "hi ha una diferència molt gran entre ser migrant i ser estrangera: migrant és algú que viu d'una manera més o menys estable en un lloc que no ha nascut, i sovint parlem de migrants com a sinònims de persones estrangeres però no és un sinònim, perquè les persones estrangeres no tenen la condició de "nacionals" al país on viuen, per tant les persones estrangeres parteixen d'un concepte negatiu, que es refereix als que no són nacionals".

En aquest sentit, Granato va advertir que hi ha desconeixement sobre a qui es considera estranger o no: "la resposta habitual és dir que les estrangeres són les que no han nascut aquí, però això no és cert perquè el 10% de persones estrangeres són nens nascuts aquí, però fills de pares estrangers. Per tant, no són migrants, però se'ls aplica la llei d'estrangeria". Davant d'aquest fet, va insistir en la necessitat de posar aquest debat sobre la taula i alhora buscar "altres maneres de definir la ciutadania que no sigui a través de la nacionalitat".

Per això va convidar a tothom a "posar el focus en com desvincular la situació de ciutadania plena del concepte de nacionalitat definida en termes excloents". Un exemple que va proposar va ser el d'"engegar models en què la vinculació ciutadana té més a veure amb residència i no tant amb criteris de pertinença". A més, va criticar la llei d'estrangeria i les exigències que fixa per autoritzar els permisos de residència i, en canvi, hi hagi règims especials aplicables a persones estrangeres que comprin un habitatge per mig milió d'euros.

La Plataforma Dret a Vot es mobilitza per aconseguir "un dret fonamental"

"No podem parlar de convivència i integració si a una part de la població no se'ls reconeix un dret fonamental". Així de contundent s'expressava Àngel Prat, de la plataforma pel Dret a Vot de les persones estrangeres, que s'engega amb l'objectiu d'aconseguir que "la gent pugui exercir el dret imprescindible de vot". Prat va recordar que "hi ha molta gent que no té dret a votar perquè hi ha unes lleis que diuen que per poder votar has de tenir la nacionalitat espanyola".

Des de la plataforma són realistes i afirmen que "no ho volem aconseguir demà passat, perquè es necessita canviar la constitució espanyola, que indica qui pot votar". Però de moment es plantegen accions com "sensibilitzar la població, que la gent sigui conscient que gent que viu al nostre costat està exclosa del dret fonamental d'anar a votar". Prat va explicar que "hi ha pobles i ciutats on no arriba a votar el 40% de la població que hi viu, perquè moltes persones amb nacionalitat estrangera".

Àngel Prat va defensar que "el concepte ciutadania no pot estar supeditat a concepte de nacionalitat. Com a persona que pertany a territori, tens drets i deures, un dret ha de ser el de poder votar". Per això, des de la Plataforma Dret a Vot, consideren que per acreditar que vius en un territori s'ha de poder fer "mitjançant l'empadronament".

"Hem de buscar altres maneres de definir la ciutadania que no sigui a través de la nacionalitat"

La xerrada la va tancar Kaire Ba Dejuan, de SOS Racisme, que va presentar la campanya impulsada per l'ONG titulada "Pareu de parar-me": "normalment quan policia decideix a qui s'atura, això afecta directament a persones racialitzades i no blanques. Això passa universalment, a tot arreu, perquè hi ha una criminalització en l'imaginari social de les persones". Una campanya que neix perquè "el 2016 vam veure que el 40% dels casos de denúncies que ens arribaven s'iniciaven amb detenció per perfil ètnic".

Kaire Ba Dejuan també va explicar algunes dades incloses en un informe recent de SOS Racisme, que indiquen que "el 70% de persones a qui aturen no se'ls informa dels motius", la qual cosa genera "frustració, i xoca perquè en teoria la policia t'ha d'informar i no passa mai, més que hi ha hagut un robatori i busquen algú amb les teves característiques.

Des de SOS Racisme, lamenten que "el tema no està a l'agenda política i no es percep com un manifestació de racisme, perquè quan persones veuen que un policia para una persona racialitzada rarament ho qüestionen, perquè pensen que haurà fer alguna cosa". Per tot plegat, la iniciativa té tres objectius: "visibilitzar el que passa i subratllar la importància dels testimonis, que puguin qüestionar les identificacions", a més de "no normalitzar aquestes aturades" i la incidència política, és a dir, "col·locar el tema a l'agenda, que es compleixin les lleis, perquè en teoria no es poden fer diferències per ètnia, raça o religió".

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat