Una Setmana de la Poesia que es consolida

Balanç de la VIII Setmana de la Poesia (del 21 de març a l'1 d'abril). Un repàs a les propostes per a tots els gustos, l'augment de públic i les possibilitats de millora

Han passat ja uns dies des de la clausura de la VIII setmana de la poesia i és moment de fer una mica de balanç.

Poesia per a tots els gustos, sí, fins i tot per a tu, que dius que no t'agrada la poesia

Que la Setmana de la Poesia no duri una setmana ja té quelcom de poètic. Han estat dotze dies que consoliden l’aposta santfeliuenca com un petit gran festival per a tota mena de paladars. L’espectacle inaugural a la Sala Ibèria ja va ser tota una declaració d’intencions. Combinar una haka (sí, aquell ball dels maoris) amb el delicat espectacle total “Las voces del tango”, era l’anunci que l’eclecticisme seria, novament, un dels ingredients principals de la Setmana.

I no es va quedar en l’anunci. Han estat dotze dies amb propostes que van d’allò més clàssic, com "Versos de Gerardo Diego para los Nocturnos de Chopin" a l'auditori del Palau Falguera, fins a una completíssima late night psicodèlica a l’Iberia, que va començar amb el viatge astral d’Els Navegants i La Mordida, va continuar amb els Nicomedes Mendes i el seu inesgotable torrent poètic amb toc de bogeria genial inclòs, i va acabar amb l’espectacular i angoixant “El grito en el cielo” de Javier Gallego “Crudo” i Seward. Dotze dies en els que hem pogut veure des d’un recital de 4 poetesses amb 4 veus d’allò més tradicional a la sala Els Pagesos, a la trencadora micropoesia d'Ajo & Min amb magistral posada en escena del seu espectacle “Soy mujer que tu” a la sala Pep Altayó del Casal de Joves.

La voces del tango

I si ets una mica punk i penses que la poesia és una cursilada, el Trash Poetry, de la mà de la gent de J&J Productions, s’encarrega sempre (ja és la IV edició) de donar-te el pogo que estàs demanant. És la proposta canalla de la nit santfeliuenca, que en aquesta ocasió va comptar amb l’actuació del David Rodríguez (La Estrella de David) i l’original proposta del Frank Gálvez, que va comptar amb la complicitat de l’Antonio Luque (Sr. Chinarro) i de Floren i Banin (Los Planetas) a l’escenari de la sala Els Pagesos. Si t’agrada el ball, l'espectacle “Las Voces del Tango" va portar, entre moltes altres coses, una parella de balladors de tango que van deixar a tothom bocabadat. Amb l'acompanyament del bandoneón de Marcelo Mercadante van aconseguir endinsar-nos en el món de les sales de ball argentines.

Propostes per a tots els paladars

 

Si et vas alegrar quan Dylan va guanyar el Nobel de literatura, la Setmana també tenia propostes per a tu, com la de la música tranquil·la i preciosa de la pianista i cantant Lu Rois o la del pop lluminós d’El Pèsol Feréstec, la de la delicadesa de Roger Mas o la de l’inclassificable Albert Pla, que va tancar la Setmana amb un espectacle a l’alçada del seu talent desbordant.

Fins i tot hi havia propostes ideals per a equidistants: els combinats de música i poesia. Els Navegants i la seva aposta per la psicodèlia rodona amb La Mordida. Jazz amb Contrabaix i les seves "Variacions sobre l'Amor Suprem", amb John Coltrane com a inspirador. L'estrena del nou espectacle de Dones amb Veu amb la música de El Guajiro, que combinava amb una exposició de fotografies i poemes tàctils. Seward i Javier Gallego Crudo amb l'espectacle més reivindicatiu de la Setmana.

Fins i tot els rapsodes es van vestir de colors variats. Cada espectacle va resultar diferent de l'anterior. "La luz entre las piernas", un cabaret feminista militant; “4 poetesses, 4 veus”, ventall de propostes de caire tradicional; el recital-tatuatge en directe de David Caño; les “Emocions” del Fòrum Cultural Odissea o la llengua fosca i mortífera de Panero de la mà de Lenguas Muertas.

Un seguit de propostes inclassificables va completar el cartell, fins prop d’una trentena d’espectacles: un tast de cerveses i un de vins, una trobada amb Tèmenos Edicions, el bingo poètic de La Mordida, la presentació del llibre de la cantata “Bon dia, Joana”, el lliurament del 44è Premi de poesia Martí Dot, l’espectacle “Fuga de conills” o els adreçats a públic infantil “Paf, el meu amic màgic” o SLAM poètic.

També dins de la Setmana de la poesia, el Palau Falguera i l’Ateneu Santfeliuenc acullen diferents exposicions que la complementen amb fotografies, grafittis i diorames.

Les dades

La sensació ha estat molt bona i si es miren les dades es confirma. Hi ha hagut un increment de públic respecte a l'any passat, vora un 10%. Fins a una desena d’espais han acollit els diferents espectacles, mantenint Els Pagesos com a seu oficial i, junt amb la Sala Iberia, principal escenari. Han passat un total de 137 artistes entre poetes, músics, actors, rapsodes o ballarins.

Més de 2.200 espectadors han gaudit dels espectacles i exposicions de la Setmana de la Poesia

Només dos dels espectacles eren de pagament: "A pleno Pulmón" d'Albert Pla i l'espectacle de jazz i poesia del Contrabaix. La mitjana d'ocupació va ser del 70% amb 6 plens: Dones amb Veu, Tast de Vins, Tast de Cervesa, Recital Infantil, Lliurament Premi Martí Dot i Trash Poetry.

Jordina Biosca i David García, part de l'espectacle 4 poetesses, 4 veus

Queda lloc per a la millora?

No convé ser auto complaents i cal buscar sempre punts on es pot millorar i un d'aquests aspectes és la promoció i difusió. Sorprèn que durant la setmana de la poesia la web de l'Ajuntament no hi tingui fixada cap referència i que costi de trobar-hi el programa. Quan per fi es troba, està en un format d’impressió i no preparat per ser consultat directament amb dispositius electrònics. Creiem que caldria reforçar la promoció no només a Sant Feliu, sinó a tota la comarca i fer una campanya combinada en diferents formats que es complementin (cartellera, xarxes, mitjans de comunicació d’àmbit supramunicipal, ...) Des de Fet a Sant Feliu, com a mitjà oficial juntament amb Núvol, cobrim la majoria d’espectacles i tenim una extensa galeria de fotografies.

Un col·lectiu que no s'ha sentit especialment interpel·lat és el dels joves. Potser ells no ho saben, però quan escolten rap, escolten poesia (bé, no sempre). Ara que el casal de joves torna a funcionar, seria interessant implicar-los a l’hora de programar-hi activitats específiques que els puguin atraure. Ara bé, si volem joves a la Setmana de la Poesia ens podem oblidar dels clàssics flyers i cartells i buscar canals que realment els arribin.

Finalment, sabem que complir la planificació dels espectacles és un dels cavalls de batalla típics als festivals. Per això és important ser molt estricte amb els horaris d’inici i amb les durades dels espectacles. No ha sigut un problema general en aquesta edició, però sí que és un dels aspectes en els que s’ha de continuar mantenint una alta exigència.

No volem deixar passar l’ocasió de fer arribar un sincer agraïment a l’organització. No és gens senzill mantenir, any rere any, el nivell de qualitat, la varietat i l’equilibri entre grans noms i nous talents. Només s’explica per la suma de bon criteri i il·lusió de tots els implicats.

Com diuen uns que coneixem: ¡Poesía o muerte!

FOTOS: Marc Rius.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat