Llum verda a la promoció d'habitatges de protecció oficial per a gent gran en l'últim ple del mandat

L'edifici es farà a Mas Lluí, una ubicació criticada per diversos partits de l'oposició. A la sessió també es van aprovar mocions per reivindicar el dret a vot de les persones estrangeres i per demanar millores a l'escola Miquel Martí i Pol

El d'abril era l'últim ple ordinari del mandat i va ser una sessió marcada per dues parts diferenciades. Una primera meitat on es van tractar temes més socials, amb la presentació de l'informe de la Síndica de Greuges i el debat de dues mocions que presentaven, d'una banda, l'AMPA de l'Escola Miquel Martí i Pol i, de l'altra, la Plataforma Antifeixista i Antiracista de Sant Feliu.

En la segona meitat del ple es van aprovar diversos punts sobre habitatge social, com la promoció d'habitatges de protecció oficial per a gent gran, amb règim de lloguer i serveis, un punt que s'ha anat debatent al llarg dels últims dos anys, així com l'aprovació definitiva de l'organigrama de l'Ajuntament, una altra qüestió que s'ha anat tractant en els últims plens.

Pas endavant per la promoció d'habitatges per a gent gran

El ple d'abril va donar llum verda a tirar endavant la promoció d'un edifici d'habitatges de protecció oficial per a gent gran, en règim de lloguer amb serveis. Són pisos adreçats a persones grans autònomes però que comparteixen espais comuns i serveis, en la línia del projecte del Mil·lenari que hi ha Sant Just Desvern. L'edifici s'ubicarà al barri de Mas Lluí, entre els carrers Clementina Arderiu, Marquès de Monistrol i Joan de Batlle. De fet, la ubicació és un dels punts que més discrepàncies ha generat des que es va proposar aquest projecte, l'abril de fa dos anys, i com també van deixar clar diversos partits de l'oposició en l'aprovació provisional que es va fer fa uns mesos.

Al ple d'ahir, tant Ciutadans com PDeCAT i el regidor no adscrit Luis Serrano van tornar a posar de manifest que la ubicació dels habitatges no els sembla adequada, perquè consideren que no és una zona pràctica per la gent gran i que hauria d'estar més cèntrica. Tot i això, el punt es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups municipals, excepte de Luis Serrano, que va votar-hi en contra.

També en clau d'habitatge social, ahir es va aprovar amb ampli consens la cessió gratuïta a l'IMPSOL de 4 immobles de propietat municipal, situats a la 4a planta de l'edifici del carrer del Pla número 2F, per construir-hi habitatge dotacional. Luis Serrano també va votar en contra d'aquest punt, argumentant que s'estava anant molt lent amb la posada en marxa d'habitatge social en aquest edifici.

Mocions reivindicatives: millores a l'escola MIquel Martí i Pol i dret a vot per a les persones estrangeres

D'altra banda, a la primera part del ple es van debatre diverses mocions sobre teme socials. D'una banda, l'AMPA de l'Escola Miquel Martí i Pol va expressar els problemes de manteniment i seguretat de l'edifici del centre educatiu, que van assegurar que fa anys que duren i que no s'hi posa solució. La regidora d'educació, Mireia Aldana, va explicar que s'han fet diverses reunions amb Ensenyament per demanar que es compleixin els acords als quals s'havia arribat per resoldre-ho i començar a fer millores, i que ara estan demanant que es compleixin. La moció es va aprovar per unanimitat i també es va explicar que el 14 de maig hi ha convocada una reunió amb l'Ajuntament, l'escola i Ensenyament per desencallar aquesta qüestió.

Una altra de les mocions la va presentar la Plataforma Antifeixista i Antiracista per reivindicar el dret a vot actiu i passiu de totes les persones empadronades al municipi. Un text que comptava també amb el suport de la Plataforma Vot per a Tothom, que lluita per reclamar el vot de les persones estrangeres. La moció es va aprovar amb els vots a favor d'ICV-EUiA, PSC, ERC, C's, PDeCAT, Silvestre Gilaberte (VSF) i el regidor no adscrit Luis Serrano. Jordi Sospdra (VSF) i PP es van abstenir.

També es va aprovar per unanimitat una moció per donar suport a les resolucions aprovades pel Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat.

La Síndica reclama més rapidesa en la resposta a les queixes

A la sessió també es va presentar l'informe anual de gestió de 2018 de la Síndica Municipal de Greuges de Sant Feliu, Julia Latorre, i el debat de dues mocions d'àmbit local. La Síndica va explicar les diferents intervencions que s'han treballat durant l'any, entre expedients i mediacions, i va explicar que les queixes més freqüents de l'any passat van ser la contaminació acústica i la neteja. Latorre va demanar a l'Ajuntament que respongui més de pressa a les queixes i peticions que arriben, un problema que cada any lamenten des de la sindicatura. Tots els portaveus van agraïr a Julia Latorre la seva tasca com a Síndica de Greuges.

L'últim ple del mandat també va servir per tancar de manera definitiva un altre tema destacat, que s'ha anat debatent els últims mesos: l'aprovació final de la modificació de plantilla, catàleg de llocs de treball i adequació de l'organigrama de l'Ajuntament, com a part del desplegament de l'estratègia de transformació cultural i organitzativa. El punt va tirar endavant amb els vots a favor de l'equip de govern i PDeCAT, l'abstenció d'ERC, PP, Jordi Sospedra (VSF) i Luis Serrano, mentre que Cs i Silvestre Gilaberte (VSF) van votar en contra.

El ple també va aprovar per unanimitat atorgar la Medalla de la Ciutat a Francesc Baltasar, primer alcalde electe de la ciutat en la democràcia. El lliurament es farà al mes de juny.

Torna el tema de la gestió del cementiri

A la sessió d'ahir es van rebutjar dues mocions d'urgència que es portaven al ple. ICV-EUiA, PSC i PDeCAT van rebutjar la urgència en els dos casos. Segons va explicar l'alcalde, Jordi San José, s'havia acordat en junta de portaveus que en aquest ple no s'inclourien mocions d'urgència i per això van votar-hi en contra. Hi va haver més vots en contra que a favor de la urgència i, per tant, no es van debatre. Una de les mocions era sobre la ILP Universitats, presentada per ERC, i l'altra era sobre el cementiri, presentada per CS i PP.

Com a mostra de rebuig a no tractar aquesta moció, durant tota la sessió, des del públic, Miguel Cano, una de les persones implicades amb la reivindicació del cementiri, va mostrar durant tot el ple pancartes on es podia llegir "no ens callareu" o "la justícia és lenta però arriba".

En declaracions a Fetasantfeliu, Miguel Cano ha explicat que se li va rebutjar presentar la moció on volia parlar sobre la gestió del cementiri. La qüestió del cementiri ve de lluny: diversos veïns fa anys que reclamen que es canviï el criteri actual de les concessions dels nínxols per part de l'Ajuntament i que totes les persones que tinguin un títol anterior a l’any 1988 el puguin tenir a 99 anys, sense que se’ls apliquin nous criteris econòmics.

Després d'anys de debat polític, el tema ha arribat ara als jutjats. Segons ha explicat Miguel Cano, ara mateix hi ha dues denúncies obertes, una per la via civil, en què es denuncia la concessionària, i una altra per la via penal, en què es denuncia tant la concessionària com l'Ajuntament per la gestió del cementiri. Ara, doncs, el tema s'ha judicialitzat i caldrà esperar a veure com avancen les denúncies.

FOTOS: Marc Rius

Comentaris

Emili Sant Feliu de Llobregat
3.

Crec que Ara a l’espai Joan de batlle clementina hi ha un parking públic , on aparcaran aquests 70 cotxes i furgonetes de gent treballadora?

  • 1
  • 4
josepa
2.

Ho lògic seria que la gent gran que accedeix a aquests habitatges amb serveis cedís el seu pis a la Borsa d'Habitatge Públic municipal, i que aquest servís per lloguer d'habitatge per a joves i families. L'habitatge Jove a preu assequible hauria de ser una major prioritat, estem d'acord.

  • 6
  • 3
Joves de Sant Feliu al carrer, perquè vivenda no en tenim...
1.
Em sembla fantàstic que la gent gran pugui optar a aquests pisos. Ara bé, els qui han de pagar impostos perquè aquesta gent gran pugui tenir vivenda són ELS JOVES. És economia de primer d'ADE. Necessitem invertir en els joves perquè puguin sostenir els serveis públics i socials.

Continuem tenint gent de 20-30 anys amb carreres, màsters, idiomes, i un esforç diari treballant 12h en un supermercat perquè les adjudes les donguin a tothom menys a ells. Vale que els col·lectius de risc necessiten protecció... però és que si no donem suport als joves, d'aqui a 10 anys, ens carregarem l'economia i la geografia del país, perquè no es crearàn families (naixements 0), i tindrem a aquesta població de risc per mantenir. Però... si no generem riquesa (naixements, llocs de treball, etc) com pebrots ho mantindreu?

El jovent on queda, en aquest poble???
  • 11
  • 3

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat