La neurociència i l'espai, protagonistes de la tercera edició del canya de Ciència

Dimarts dia 21, a les set, el canal de Ciència del Fet a Sant Feliu organitza dues xerrades científiques al Bar de l'Ateneu

Per tercer any consecutiu, el canal de ciència del Fet a Sant Feliu, el canal Ciència ben Feta organitza una trobada amb divulgadors perquè ens expliquin en què consisteixen les seves feines. Si el primer any vam presentar una biòloga que treballava amb sang blanca i un físic que volia aconseguir el lloc més fred de l'univers i el segon vam tractar la identificació de restes en fosses comunes (en col·laboració amb el canal Passat Imperfecte del Fet a Sant Feliu) i ens vam atrevir a parlar d'estadística, aquest any els temes són la neurociència i l'espai.

Neurociència i l'espai

La primera xerrada, a les 19:00 anirà a càrrec de Marc López Cano, estudiant de doctorat al Grup de Neurofarmacologia i Dolor a la UB, que farà una xerrada que porta per nom Neurojocs. Es parla molt de neurociència però què és realment? Podrem conèixer una mica més aquesta disciplina de la seva mà. Marc López és, a més a més, un dels fundadors de l'associació Brain&Beer Barcelona, que organitza periòdicament activitats de divulgació científica en diferents indrets com centres cívics, bars o museus.

La segona xerrada anirà a càrrec de Simone Baroni, físic nuclear doctorat a Milà que ha participat en diferents projectes de recerca tant a Europa com a Nord Amèrica centrats en estructura nuclear i estrelles de neutrons. És també autor del canal de YouTube "Nuggets of Science" que difon el coneixement científic de forma rigorosa però amena. La seva xerrada porta per títol "Espacio: la última frontera". Pel menys nerds aclarim que aquesta és la primera frase de la capçalera de la sèrie Start Treck, la nova generació. Una xerrada sobre l'espai i les estrelles que segur que ens farà gaudir una bona estona.

Els científics surten dels laboratoris

Durant molt de temps, explicar el passava als centres de recerca era considerat una pèrdua de temps. Els investigadors creien que no valia la pena explicar el que feien Només quan hi havia descobertes rellevants els mitjans hi donaven cobertura. Aleshores començaven els malentesos ja que no existia una figura de periodista científic i molts cops els que es publicava s'allunyava de la realitat. Això per sort ha canviat i ja fa temps que molts científics dediquen una part del seu temps a la divulgació. El que va començar com una anècdota s'ha anant consolidant i ara moltes universitats ja tenen cursos específics que divulgació científica. Una societat no pot donar l'esquena a la ciència i en una època de notícies falses, també en ciència, tenir al menys nocions del punt en què es troba la recerca ens permet prendre decisions amb més coneixement de causa. Si creieu que no fa falta, només cal pensar que en ple segle XXI hi ha gent que pensa que la terra és plana.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat