10 factors d’interès de les eleccions d’avui

Municipals i europees juntes, relleu a l'alcaldia, pactòmetre, pronòstics incerts i la participació com a factor clau

1.Municipals i les Europees, juntes, cada vint anys

Aquesta coincidència es dona cada 20 anys (en ser les Europees cada 5 anys i les municipals cada 4) i avui és un d’aquests dies. A més, ambdues eleccions son amb claredat, les dues arenes electorals amb menys participació a Catalunya i també a Sant Feliu de Llobregat. L’any 1999 van coincidir les eleccions municipals amb les del Parlament d’Europa, amb uns registres de participació similars: 53,22% (Parlament Europeu) i 53,9% (Municipals). Com ha esdevingut recorrent a Sant Feliu des del 1983, es va donar el fenomen del vot dual, que va propiciar la victòria inapel·lable d’ICV a les municipals amb 6.758 vots, el 40,44% dels vots i l’obtenció de 10 regidors.  De la mateixa manera que el PSOE va obtenir 5.861 vots (el 35,34% ) en les eleccions europees, per la qual cosa van operar dues lògiques electorals diferents de manera simultània

2. Encavalcar unes generals i unes municipals

Amb tan poc temps de diferència -el 28 d’abril 2019 van haver-hi eleccions a les Corts Generals i al Senat i, en menys d’un mes, el 26 de maig se celebren les municipals i europees- no hi ha cap precedent, si bé en l’historial electoral de Sant Feliu sobresurt el cas de l’any 1983, amb  la contundent victòria del PSUC, el seu màxim històric -amb 11.518 vots (63,05%,) i 15 regidors- enfront un empetitit PSC que, tot i ser segona força, va registrar el seu mínim històric amb 2.791 vots, el 15,28% i 3 regidors. Aquestes eleccions, celebrades al mes de maig de 1983, amb una  participació del 70,11%, se celebraven tan sols vuit mesos després de les de l’octubre de 1982. Aquests comicis, considerats sovint d’històrics, van catapultar el PSOE al Govern d’Espanya amb una majoria absoluta aclaparadora i una participació altíssima. A Sant Feliu els resultats també anaven en aquesta línia: victòria del PSC-PSOE amb 12.101 vots i el 53% dels vots, que contrastaven amb els 1.627 vots del PSUC (7,81%).

Per tant, si fem cas a l’històric electoral el vot dual s’imposa a l’efecte contagi, tot i que la campanya electoral de les eleccions d’avui -diumenge 26 de maig- es va iniciar tot just dues setmanes després d’unes Generals, i sense saber qüestions cabdals com la composició del govern i les aliances originades al respecte.

3. 9 partits opten a entrar al consistori, el màxim històric

En les eleccions de l’abril del 1979 es van presentar 8 formacions entre partits i agrupacions d’electorals, ara fa quatre anys també. El 24 de maig del 2015 va donar-se el fenomen de la fragmentació del consistori després que entressin amb representació les vuit formacions que hi concorrien. En canvi, enguany, el que de moment s’ha assolit és incrementar el màxim nombre de partits que hi concorren, passant dels 8 als 9.

4. Màxim cens i mateixos regidors a repartir que el 1979

En les Municipals del 1979, el cens era de 26.056 persones, mentre que l’actual es de 33.964. En ambdós casos i amb 40 anys de diferència, el nombre de càrrecs electes és el mateix: 21 regidors.

5. Relleu a l’alcaldia assegurat

L’alcalde Jordi San José plega 8 anys després d’haver accedit a l’alcadia, malgrat que la llei no contempli cap obligatorietat al respecte. Aquesta circumstància també es va donar l’any 2011 quan l’alcalde Juan Antonio Vázquez (llavors al capdavant del PSC i no de Veïns per Sant Feliu com ara) no va optar a la reelecció. L’actual candidata socialista, Lourdes Borrell va ser l’alcaldessa de Sant Feliu en els sis mesos previs a la celebració dels comicis, en el que llavors era una pràctica força habitual consistent en què l’alcalde plegava abans d’esgotar el mandat per tal de promocionar el seu relleu. En aquesta ocasió, Jordi San José no ha optat per això, sinó que ha esgotat la totalitat del mandat ostentant la vara d’alcalde, a excepció dels mesos en què va estar de baixa per accident. Aquesta nit podrem aventurar si aquesta opció ha afectat o no en els resultats de la seva successora, Lídia Muñoz,  tot una incògnita si tenim en compte que amb els relleus anticipats de Francesc Baltasar per Ángel Merino i de Juan Antonio Vázquez per Lourdes Borrell, no van reeixir i es van perdre 2 regidors i l’alcaldia.

6. Primer candidata, després alcaldessa?

Amb aquesta premissa avui concorren a les eleccions locals tres dones candidates a l’alcaldia. Allò del primer les dones, en política continua sent difícil de veure i de moment hi haurà més del doble d’homes que de dones encapçalant llistes electorals. Una de les tres dones que ho fa és l’Elisabet Ortega, del PP, que tanmateix queda lluny en les expectatives d’assolir la vara d’alcaldessa, ni pel que fa a perspectiva de vot ni per política d’aliances. És més en aquests comicis es juga la promoció de descens, per la qual cosa ens queden dues candidates amb més possibilitats d’esdevenir la primera alcaldessa electa essent cap de llista. Les dues formacions més votades històricament a la ciutat com son els Comuns (hereus d’ICV-EuiA i el PSUC) i els Socialistes (PSC) han optat per dues dones al capdavant de les respectives llistes, Lidia Muñoz i Lourdes Borrell. De guanyar, una de les dues tindrà moltes possibilitats d’esdevenir alcaldessa. Wait and see.

7. Candidats experts, candidatures il·lusionants?

Vet aquí el repte d’unes eleccions municipals sempre connotades pel factor personal i més enguany, on els partits han canviat més de nom de la marca electoral que no pas de candidat, i aquelles formacions que han fet relleu d’alcaldables han apostat per cares conegudes de la política local amb llarga experiència en la vida institucional del municipi. De fet, dos alcaldes (Vázquez i Borrell) i un alcaldessa accidental (Muñoz) ja saben el pa que s’hi dona.

8. Vox: la candidatura de l’extrema dreta amb un sostre de 1000 vots?

Després de la temptativa fallida de  PxC per concórrer en les municipals del 2011 enguany ha quallat una candidatura que hi participarà sota les sigles de Vox, per bé que molts dels seus membres més significatius provinguin de PxC.  En les anteriors eleccions al Congres dels Diputats -28 d'abril- van impactar amb un resultat notable pel que fa a vots (1.000) però no suficients en percentatge de vot, al quedar-se lluny del 5% amb què s’estableix el tall de participació en unes municipals. Tanmateix la seva participació ja suposa un handicap per aquells partits amb qui es disputa el vot fronterer, especialment amb el PP però també amb Cs, els quals poden veure’s minvar les seves expectatives electorals. Per últim, el fenomen viscut enguany a Sant Feliu ja s’havia donat en d’altres ciutts de la comarca on en els anteriors comicis, en la majoria dels casos no van aconseguir representació

9. Pactòmetre a punt

Just en saber-se els resultats, començaran els balls i cortejos per saber quin en serà el pacte de govern, i és que tothom té preferències i expectatives que només els resultats derimiran. Demà dilluns hi veurem més clar, però a hores d’ara la combinatòria més lògica és la que es contempla en casos de formar coalicions mínimes guanyadores, que traduït vol dir sumar 11 amb els menys partits possibles. Quatre anys enrere no va passar ni això, doncs es va formar un govern en minoria, que la veritat sigui dita no va acusar gaire aquesta circustància.

10. Pronòstics incerts i la participació com a factor clau

Avui s’acaben i comencen moltes coses. La campanya s’ha clos sense dades clares de quins seran els resultats definitius, ni de quina incidència tindran els factors descrits més amunt. És el moment de tancar aquest decàleg de temes enviant el polítics a la porra... L'electoral, és clar, per la qual cosa qui al llarg del dia d’avui vulgui consultar els resultats del Vés alaporra del Fetasantfeliu que ho faci ben previngut, en el sentit que és un joc i no una enquesta, que el valor no rau en la predicció sinó en la participació. Els resultats? Haurem d’esperar al recompte final. El que sí que valdrà la pena seguir son els avanços de participació establerts per les 14h i les 18h, amb els quals podrem aventurar si la participació és més alta que la del 2015 (58%) i quina incidència pot tenir això en els resultats.  Una cosa si sabem i és que a més participació, més dificultat per assolir el tall del 5%, però a més participació més legitimació de la política

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat