Les forces de progrés guanyen a Sant Feliu de Llobregat

ESPECIAL ANÀLISI 26M. Segon article de la sèrie d'anàlisi de les eleccions a partir de diferents mirades. Avui publiquem el de M. Jesús Bono, sobre els resultats dels diferents partits a Sant Feliu

PSC i ERC, afavorides per l’efecte contagi de les victòries assolides a les eleccions generals del 28A, guanyen dos regidors cadascuna. Sant Feliu en Comú Podem ha perdut un regidor, tot i resistir la davallada de vots que els Comuns han patit arreu i en concret a l’àrea metropolitana.

Les formes de participació durant les campanyes electorals estan canviant, els tradicionals mítings perden força davant les xarxes socials; sembla, però, que la repetició de cites electorals en els últims anys i la confluència de tres eleccions en tan sols un mes no han minvat l’interès de la ciutadania per la participació política. L’assistència de més de 350 persones al debat electoral amb els/les alcaldables proposats per les diferents candidatures municipals organitzat per Ràdio Sant Feliu i Fetasantfeliu n’és una bona mostra. L’altre és  l’augment de participació (66,2%), 8 punts superior respecte als comicis del 2015 (58,25%) i gairebé 1,5 punts per sobre de la mitjana a Catalunya. Pel que fa a les eleccions europees, malgrat el clima de pessimisme i incertesa sobre  la UE, el seu futur interessa i mobilitza l’electorat com així ho ha demostrat també l’increment de la participació a les urnes (66,01%) , gairebé 17 punts per sobre de les europees del 2014.

Des d’aquest punt de vista podríem dir que la democràcia gaudeix de bona salut.

Pel que fa als resultats de les eleccions municipals, el mapa dels 7 districtes electorals de Sant Feliu: Centre, Falguera, Roses Castellbell, La Salut, Can Calders, Les Grasses i Mas Lluí, adquireix la tonalitat tricolor que reflecteix el pes de les forces de progrés; el vermell del PSC, el morat dels Comuns i el groc d’ERC.

Una visió comparativa de les eleccions municipals de 2015 i 2019, des d’un punt de vista més ideològic ens rebel·la alguns resultats interessants.

  • Eix esquerra-dreta. En l’àmbit de l’esquerra situem els votants del PSC, Sant Feliu en Comú Podem ( anteriorment ICV-EUiA) i ERC. Una primera observació és l’increment  d'11 punts cap a les opcions d’esquerra. En el 2015, un 55,71% de l’electorat va optar per forces d’esquerra i el 2019 ha estat del 66,56%.

  • En l’àmbit de la dreta situem els votants de la dreta tradicional PP i l’extrema dreta VOX. En el 2015 el PP va aconseguir el 7,57% dels vots i a les eleccions del 2019, les opcions de la dreta han vist reduït el nombre de votants en 0,75 punts, distribuït entre el PP amb el 3,94% i VOX amb el 2,88%.

  • Eix independentista. En aquest àmbit situem els votants d’ERC i Tots Som Sant Feliu ( anteriorment  CIU). Els votants d’aquest eix han incrementat en 7 punts. El fort increment experimentat no és aliè al conflicte no resolt que viu Catalunya.

  • Eix de classificació difusa. Aquí situem aquelles formacions de centre, en alguns casos de caràcter ambigu, representades per Tots Som Sant Feliu ( anteriorment CIU), Ciutadans , Veïns i Fem Sant Feliu. Observem que totes elles han experimentat un retrocés electoral. A les eleccions del 2015 aquest espai en conjunt va obtenir el 35,06% dels vots emesos i a les eleccions del 2019 el 25,9%; és a dir, ha baixat més de 9 punts.

Una primera aproximació a les possibles causes que expliquen els resultats obtinguts per les diferents forces polítiques ens porta a fer una breu reflexió de cadascuna.

Els socialistes després de pactar amb Convergència  l’any 2003, per arravatar l’alcaldia a la llista més votada ICV-EUiA, i mantenir-la fins el 2011 en que la tornaria a recuperar ICV, no havien parat de perdre vots. Ara han aconseguit  millorar vots i sumar dos regidors. A més de l’efecte  de la recent victòria de Pedro Sánchez a les eleccions generals, el pacte de govern amb ICV-EUiA  els ha beneficiat.

ERC, pràcticament dobla els vots de fa dos anys i obté un màxim històric de 5 regidors, dos més dels que tenia ara. Han aconseguit penetrar amb forca a tots els districtes de la ciutat, obtenint la primera posició als districtes de Mas Lluí, Can Nadal i Roses-Castellbell. Aquests resultats segueixen la tendència de creixement experimentada a l’àrea metropolitana i a la comarca del Baix Llobregat.

Sant Feliu en Comú Podem, tot i obtenir 300 vots més que fa quatre anys, ha perdut un regidor. En aquesta davallada de ben segur que han influït diversos factors. Sergi Picazo, en el seu article La derrota dels Comuns i la CUP publicat a Sentit Crític afirma que “tot és més complex i no és bo treure conclusions precipitades a falta d’enquestes postelectorals”. El context no ha afavorit a Sant Feliu en Comú Podem. En primer lloc la polarització de la societat entorn a dues opcions: independentisme o unionisme, fet que dificulta  l’acceptació de l’opció transversal que representen els Comuns i que posa en primer terme les lluites socials i democràtiques. D’altra banda, la victòria dels socialistes en l’àmbit estatal ha tingut el seu reflex a escala municipal.

Als factors externs cal afegir els interns, el canvi de nom de la candidatura, la crisi d’Unides Podem. A Sant Feliu, l’espai dels Comuns representat per ICV-EUiA i Podem s’ha presentat en una única candidatura i el relleu de Jordi San José per Lídia Muñoz, una cara coneguda i bregada en la política local, no han estat suficients per garantir el manteniment de la primera posició.

Tots Som Sant Feliu ha mantingut la mateixa representació aconseguida el 2015. El canvi de sigles, la descomposició de l’antiga formació  que representava CIU i la disputa per l’espai de l’independentisme expliquen alguna de les causes d’aquest estancament.

Ciutadans manté els dos regidors aconseguits el 2015, molt per sota de les expectatives que el cap de llista, el senador Xavier Alegre, havia generat en aquesta formació.

Veïns per Sant Feliu ha vist reduïda a la meitat la seva representació aconseguint només un regidor. Les picabaralles internes i el canvi de lideratge sembla que no ha estat ben valorat per l’electorat.

Hi ha tres formacions que no han aconseguit representació municipal. En el cas del PP, la fragmentació de la dreta l’ha penalitzat  seguint la mateixa dinàmica que a la resta de municipis de Catalunya. En el cas de Fem Poble, el desconeixement  de la formació i del seu lideratge els deixa sense representació i Luis Serrano, que ara encapçalava aquesta candidatura i fins ara era regidor no adscrit, deixarà de ser ser a l'Ajuntament. Finalment, Vox no entra a San Feliu ni a cap municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Les nou candidatures municipals que concorrien a les eleccions podien haver portat a una major fragmentació política. El resultat, però, contradiu aquest fet . S’ha produït un reagrupament del vot i finalment només sis de les opcions en joc han aconseguit representació municipal .

Coneguts els resultats electorals, cal ara reflexionar sobre els necessaris pactes per construir una majoria de govern. La ciutat s’ha expressat a través de les  urnes i demana a les forces polítiques locals “alçada de mires” per afrontar amb solvència els grans  reptes del Sant Feliu del futur, el que sorgirà del soterrament i també per garantir el present amb polítiques públiques que ens ajudin a millorar el paisatge humà de la ciutat.

Comentaris

Susana
Parlant de llar d'infants, crec que era el 2007 O 2008, varies famílies de Sant Feliu vàrem sortir a manifestar-nos perquè el llavors alcalde sr. Vázquez, del PSC, volia privatitzar les escoles bressol. Finalment, només en va privatitzar una, la Ginesta que era de nova construcció
Però, així segueix, privatitzada i després del Vázquez n'han passat d'altres que també ho haguessin pogut arreglar.
En resposta a Susana
Pol Sant Feliu de Llobregat
7.

Tranquil·la, que al de Veïns ja li asignava un 0.

  • 10
  • 4
Pol
En 9 ó 10 mesos de govern amb 85 diputats a fet més que en 4 anys de JuntxCatPDCatConverquesiguin amb ERC al Parlament. No han sigut capaços ni de finançar les llars d’infants públiques.

I ara, Hosts d’ERC, voteu negativament el comentari perquè no sigui visible. Que d’això si en sabeu amiguets.
En resposta a Pol
Susana Sant Feliu de Llobregat
6.

Parlant de llar d'infants, crec que era el 2007 O 2008, varies famílies de Sant Feliu vàrem sortir a manifestar-nos perquè el llavors alcalde sr. Vázquez, del PSC, volia privatitzar les escoles bressol. Finalment, només en va privatitzar una, la Ginesta que era de nova construcció
Però, així segueix, privatitzada i després del Vázquez n'han passat d'altres que també ho haguessin pogut arreglar.

  • 5
  • 4
Susana
Tenint en compte que en el temps que porta governant el PSOE no ha estat capaç de derogar la llei mordaça ni la darrera reforma laboral entre d'altres coses, considerar al PSC un partit de progrés fa riure o plorar, segons es miri.
En resposta a Susana
Pol Sant Feliu de Llobregat
5.

En 9 ó 10 mesos de govern amb 85 diputats a fet més que en 4 anys de JuntxCatPDCatConverquesiguin amb ERC al Parlament. No han sigut capaços ni de finançar les llars d’infants públiques.

I ara, Hosts d’ERC, voteu negativament el comentari perquè no sigui visible. Que d’això si en sabeu amiguets.

  • 12
  • 8
Pol
-PSC (+progrés) x ECP (+progrés) = + progrés
-ECP (+progrés) x ERC (+nacionalisme) x TSSF (-progrés -nacionalisme) = -progrés
-ECP (+progrés) x ERC (+nacionalisme) x Veïns (0)= 0

La política son alguna cosa més que mates.
En resposta a Pol
Susana Sant Feliu de Llobregat
4.

Tenint en compte que en el temps que porta governant el PSOE no ha estat capaç de derogar la llei mordaça ni la darrera reforma laboral entre d'altres coses, considerar al PSC un partit de progrés fa riure o plorar, segons es miri.

  • 9
  • 14
Pol Sant Feliu de Llobregat
3.

-PSC (+progrés) x ECP (+progrés) = + progrés
-ECP (+progrés) x ERC (+nacionalisme) x TSSF (-progrés -nacionalisme) = -progrés
-ECP (+progrés) x ERC (+nacionalisme) x Veïns (0)= 0

La política son alguna cosa més que mates.

  • 11
  • 16

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat