Obrir els ulls per desmuntar prejudicis, la vida quotidiana del Sàhara i els moviments femenistes en auge a l'Àfrica

ESPECIAL La Mostra de CineBaix. Un repàs a les xerrades i cinefòrum d'aquest cap de setmana al Festival de Cinema Africà de La Mostra de CineBaix

ESPECIAL La Mostra de CineBaix. Durant els dies de La Mostra publicarem contingut relacionat amb el Festival de Cinema Africà cedit per La Mostra de CineBaix.

El Festival de Cinema Internacional del Baix Llobregat és més que cinema. És també un espai per al debat, per obrir la mirada cap a cinematografies amb poca presència als circuits comercials i per posar sobre la taula qüestions diverses vinculades amb l'actualitat de diferents països. En aquest context, l'Àfrica ha despertat un any més l'interès del públic de CineBaix que va respondre positivament tant en la inauguració com en les tres activitats programades complementàries a les sessions de cinema.

Unes 120 persones van participar a la inauguració, que va comptar amb l'actuació de la coral de gospel El lloc de la dona, que va deleitar el públic amb les seves veus interpretant diversos clàssics del gospel, i donant pas així a la primera sessió del Festival, amb la pel·lícula Mabata Batade Sol de Carvalho. El passi del primer dia es va tancar també d'una manera festiva, amb un pica-pica al vestíbul de CineBaix per donar la benvinguda a cinc dies de cinema, debat i reflexió col·lectiva.

El públic ha respost positivament a les sessions del cap de setmana: més d'una quarantena de persones van assistir a la xerrada d'Imaginaris Africans a través del cinema, una setantena van participar al cinefòrum sobre Hamada, amb el director, Eloy Domínguez Serén, i cinquanta ho van fer a la xerrada de diumenge amb Celia Murias sobre moviments i resistències de gènere.

Deconstruïr un imaginari basat en tòpics a través de mites del cinema

Una de les evidències a l'hora de parlar i pensar en Àfrica és la inevitable mirada eurocèntrica que sovint beu de tòpics i prejudicis. Però, d'on surt aquesta concepció de l'Àfrica com una terra salvatge, conflictiva i pobra? Possiblement, en bona part, és precisament l'imaginari cultural que tenim, fruit de la literatura i el cinema. Això és el que van explicar divendres Albert Farré i Rafael Crespo, del Centre d'Estudis Africans i Interculturals, a Imaginaris Africans a través del cinema. Una sessió que va ser un recorregut per la història del cinema per il·lustrar com el cinema ha contribuït a conformar la imatge que tenim de l'Àfrica i els africans.

L'anunci de Colacao i la mítica cançó "yo soy aquel negrito del África tropical..." van atrapar ja d'entrada el públic. A partir d'aquí van fer una reflexió crítica sobre els estereotips i els prejudicis que es van reproduint sobre Àfrica i els africans, amb fragments de pel·lícules com Tarzan, Memorias de África, El jardinero fiel Palmeras en la nieve, arribant finalment a Black Panter, i altres exemples que permeten contrarestar aquest imaginari a partir el cinema que ens arriba des de l’Àfrica.

Hamada: cotxes, humor i un dia a dia que amaga una realitat molt dura

La sala 4 es va omplir dissabte amb el cinefòrum sobre Hamada, un documental d'Eloy Domínguez Serén, que va venir a CineBaix per presentar la pel·lícula i debatre amb els espectadors. Al documental, s'hi retrata la rutina d'un grup de joves en un campament de refugiats del Sàhara. El conflicte del Sàhara Occidental és un tema que ha interessat des de sempre al director i fa uns anys va viure-hi dos mesos, un temps en què va conèixer a fons diversos joves de la zona, la qual cosa li ha permès fer un documental que entra en la vida quotidiana d'aquests joves. El resultat és un documental narrat amb un to fins i tot humorístic que permet que els espectadors connectin amb les dificultats dels protagonistes però també amb els seus somnis i desitjos.

Després de la projecció del documental, Domínguez Serén va conversar durant una hora amb un públic de CineBaix molt agraït i participatiu. Un dels factors que va comentar va ser el paper que els cotxes adopten en tot moment a la pel·lícula: "em vaig adonar que parlar de cotxes al Sàhara era parlar de memòria, d'identitat, del rol que havien adoptat durant la guerra, quan la gent hi va posar dins tot el que tenia..." O també com "els grans veneren els Land Rovers i els més joves els Mercedes". El director va assegurar que "vaig passar moltes hores amb mecànics parlant de cotxes, crec que els conec a tots".

I va ser també a través dels cotxes com va conèixer la protagonista del documental, la Zaara, que se li va acostar un dia per dir-li que ella ho sabia tot sobre els cotxes. Al debat també es va parlar de "la lluminostiat dels joves i del sentit de l'humor" que transmet la pel·lícula, a través de les converses dels joves que hi apareixen, però alhora "quan hi entres una mica t'adones que són situacions molt dures". Així, diferents persones van remarcar una escena en què un dels joves rep una trucada d'un altre que està Espanya i liu diu que no s'esperava el que s'hi havia trobat: "hi ha una cosa que es diu racisme". Un cop de puny en un documental que combina aquesta interpel·lació a l'espectador amb els tocs humorístics del dia a dia dels joves.

Moviments feministes

La de diumenge va ser una jornada molt feminista a CineBaix. Va obrir el documental Winnieun documental sobre la figura de Winnie Madikizela Mandela, relegada injustament a l'oblit, seguida de la ficció Rafiki, de Wanuri Kahiu, sobre l'amor impossible entre dues noies filles de famílies enfrontades a la Kènia més conservadora, i de la xerrada amb Celia Murias, membre del Grup d'Estudis Africans de la Universitat Autónoma de Madrid i fundadora del portal Africaye.org.

Murias va obrir la xerrada parlant del moviment LGTBI, per fer-ho coincidir amb la temàtica de la pel·lícula que s'acabava de veure, Rafiki. La ponent va destacar com "molts dels països africans que tenen aquestes lleis penalitzadores són referències a antigues lleis colonials". I va explicar com "feministes africanes es queixen que abans de les colònies hi haiva moltes societats africanes amb un equilibri de poder més equilibrat, la colonització va portar normes de gèneres molt rígides". D'altra banda, també va apuntar "una onada despenalitzadora en diferents països, per exemple a Cap Verd i Moçambic ja hi ha fins i tot mesures protectores per aquests col·lectius". També va explicar que a nivell legislatiu, Sud-Àfrica és el país més avançat, però, en canvi, "a nivell social encara li falta avançar molt".

Celia Murias es va referir també a l'onada de moviments feministes, que també ha esclatat als països africans: "amb moltes mobilitzacions de base contra la violència basada en el gènere, les mutilacions infantils, els matrimonis forçats..." També va esmentar que "Ruanda és un dels països amb més representació de dones" i que "hi ha un munt d'iniciatives semblants al moviment #metoo o #cuéntalo, de visibilitat de la violència maslcista. A més, va parlar també de la revolució que hi ha al Sudan, en què "el paper de les dones és molt important i són majoritàries a les manifestacions".

Finalment, també va explicar que "hi ha moltes corrents de feminisme a l'Àfrica, centrades en temes tant diferents com la maternitat o la poligàmia". I per conèixer més, va recomanar al públic de CineBaix fer un cop d'ull al web africanfeminist.com. La jornada feminista de diumenge es va tancar amb el documental Jartum, fuera de juegode Marwa Zein, que explica la història d'un equip de futbol femení al Sudan.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat