La clau la té En Comú

ESPECIAL ANÀLISI 26M. Publiquem un nou article de la sèrie d'anàlisi de les eleccions a partir de diferents mirades. Avui Roger Carbó es fixa en la política de pactes

No ser vetat ni tenir vetos té premi. Passi el què passi, Sant Feliu En Comú té assegurat estar (de fet, continuar) al govern municipal.

No només això. Els resultats del 26 de maig no van ser bons per a la coalició reanomenada i ampliada; van perdre un regidor, la primera posició al ple municipal i el tercer partit trepitjant-li els talons a només un 0,2% dels vots. Malgrat això, i degut als vetos creuats entre les altres dues opcions d’esquerres, Lídia Muñoz i el seu equip tenen assegurada la continuïtat a la direcció de l’empresa amb més treballadors de la ciutat.

Ara bé, també tenen un problema; decidir. Tenir la sort de no ser vetats per temes extrasantfeliuencs també vol dir que hauran de decantar-se cap a un o cap a l’altre vetador, hauran de decidir entre fer govern (de fet, continuar) amb el PSC o arriscar amb ERC.

Aquesta tria, sigui quina sigui, passarà factura, perquè tant si trien Lourdes Borrell com si trien Oriol Bossa, la lectura que se’n faci també inclourà temes extrasantfeliuencs. Temes si més no incòmodes per l’espai polític comú.

Anem per parts. L’opció PSC és l’opció fàcil. És la coalició mínima guanyadora, és a dir, el pacte que requereix menys actors per assolir la majoria absoluta (6 regidors del PSC i 5 regidors d’En Comú sumen els 11 regidors de la majoria absoluta). A més, és continuar amb la mateixa fórmula de govern que la dels últims quatre anys però amb una diferència significativa; canvi de papers entre En Comú (abans ICV-EUiA) i el PSC, que ara seria la primera força al si del govern. Caldrà veure si la generositat de Lourdes Borrell i de l’agrupació del PSC permet a Lídia Muñoz ser alcaldessa alguna temporada, però el què està clar és que és l’opció continuista de les polítiques municipals que hem tingut els últims quatre anys.

Per altra banda, l’opció ERC és l’opció innovadora. Necessitaria el suport d’un regidor més per la investidura (els 5 d’En Comú i els 5 d’ERC no arriben als 11 regidors de la majoria absoluta), que haurien de negociar amb Jaume Manyoses de Tots som Sant Feliu o Juan Antonio Vázquez de Veïns. Mai hi ha hagut un govern d’ERC i En Comú (abans ICV-EUiA, abans IC, abans PSUC) en solitari i seria un reconeixement al partit que més ha crescut aquestes últimes eleccions municipals. Donat el cas, caldria veure si ERC és capaç de marcar l’agenda del govern i si pot portar a terme les propostes que ha estat treballant aquests quatre anys Oriol Bossa i el seu equip com a oposició. A En Comú aquesta opció li permet estar equilibrat de forces amb el seu soci de govern, però té un preu alt; governar en minoria.

Més enllà del què triïn, a En Comú hi ha un fet que els ha beneficiat; no posar vetos ni ser vetats per cap partit d’esquerres. I això porta inevitablement a una reflexió; val la pena vetar-se entre partits d’esquerres? En què beneficia als propis partits i, el més important, als santfeliuencs? Tant el PSC com ERC han estat abanderats del diàleg per intentar resoldre el conflicte nacional. No sé quin diàleg pretenen emprendre si ni es parlen per temes locals.

Comentaris

Josepa Camps
6.
Segurament en aquest debat hi ha més temes que s'amaguen. Els Comuns o antics iniciatius-Verds (ara no en en parlen gaire del tema ecologista) però estan discutint a Sant Feliu de Llobregat l'hegemonia de les esquerres. si donen l'alcaldia al PSC d'aquí quatre anys potser només tindran les molles del que queda del projecte del PSUC històric, en canvi si acorden amb ERC si que permeten mantenir el pols PSC-Comuns al Baix Llobregat amb alguna alcaldia estrella. Per altra banda això ningú ho comenta però entre el vot socialista local i europees hi ha una fidelitat de vol linial del 85-95% (24% en front 28%) i en canvi els Comuns (21% en front 11%) tenen el 50% del vot cedit a les municipals d'altres formacions ideològiques, segurament més vot ERC i processista-Puigdemont que socialista. Per tant els seus votants estan on estan i això no es pot oblidar, governes pels teus votants. That is the question?
  • 10
  • 7
Manel Biosca Sant feliu
5.

Està clar que els Comuns prefereixen el 155 que no al Dret a decidir....

Ja us dic jo que governaran PSC i Comuns.

  • 10
  • 10
Antonio Sant Feliu
4.
A ver, a este artículo de opinión se le nota demasiado la "opinión" y poco el "artículo". Que ERC ha sido abanderada del diálogo para intentar resolver el conflicto nacional?? Perrrrdón? ERC se ha alimentado y ha alimentado el conflicto tanto como PP y C's. ERC en Sant Feliu no ha hecho absolutamente nada de política municipal, ni les interesa. Alguien se ha mirado su programa electoral???? Por favor, vale tanto para nuestra ciudad como para Vilanova del Cami.
El pacto razonable para que se cumpla la voluntad que los votantes expresaron el pasado 26 es PSC y EnComú Podem. Y por supuesto sería la mejor para Sant Feliu. Con ERC nos podemos pasar 4 años hablando nada más que de poner o quitar lazos amarillos y pancartas indepes en el balcón del Ayuntamiento. La generosidad de los socialistas en este caso la comprobaremos si al final hay pacto, estoy seguro que será mayor que la de otros pactos anteriores. Sant Feliu lo merece.
  • 20
  • 24
Daniel Buendía Sant Feliu de Llobregat
3.
En realitat el PSC no veta a ERC. El que vol el PSC es un govern a l’ajuntament progressista centrat en el municipi i que treballi per a tots els ciutadans, mantenint-se al marge de moviments que només busquen creae conflictes entre la ciutadania de Sant Feliu.

ERC, en canvi, si que veta directament al PSC amb l’excusa del 155, però la realitat es que el veta perqué te com a objectiu ocupar el seu espai polític, ser el partit hegemònic del ajuntaments de l’àrea metropolitana i posar-los al servei del “procés”.

El 155 es va aplicar perqué el govern de la Generalitat format per PdCat i ERC van col•locar les institucions en una perillosa situació d’alegalitat. El PSOE va pactar votar en favor del 155 a canvi de poder negociar la seva aplicació i així asegurar que el govern del PP no es pases de voltes. La fórmula va ser cesar el govern i convocar eleccions. Així, fos quin fos el resultat, el nou govern estaria en situació de plena legalitat.

El PSC va treballar fins l’últim moment per evitar aquesta situació, pero el govern de la Generalitat va decidir trencar-ho tot.
  • 21
  • 26
Susana Romagosa Sant Feliu de Llobregat
2.
Tinc una perspectiva molt diferent a la teva respecte que "el PSC ha estat abanderat del diàleg per resoldre el conflicte nacional".
En les formes es mostra menys agressiu que el PP i Ciutadans, és més agradable per dir-ho d'alguna manera, però en les qüestions de fons que són les que podrien desencallar el conflicte, es mostren igual d'innamovibles que la resta.
Òbvies totalment que va ser també responsable del 155. No ha passat tan de temps d'això i segons tu han tingut temps de mostrar-se com els "abanderats del diàleg". Jo no he vist res que m'indiqui que això sigui aixi, però res de res.
  • 24
  • 21

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat