Iftar: viure una nit de Ramadà

Crònica d'un iftar, el sopar que trenca el dejuni del Ramadà, amb una família santfeliuenca

20h. "Comença una nova jornada dins del mateix dia"

A dos quarts de nou del vespre encara és de dia. A finals de maig els vespres són llargs. Al voltant de la Plaça de La Salut hi ha moviment: gent a les terrasses, compres d'última hora, nens amb bicicleta. Sorolls de vespres a la fresca. A aquesta mateixa hora les famílies musulmanes estan ultimant els preparatius per l'iftar, el sopar amb què es trenca el dejuni. Durant el mes del Ramadà, des que surt el sol fins que es pon, la comunitat musulmana no menja ni beu, i l'iftar és per tant un dels moments més especials d'aquests dies. D'iftars se'n fan de col·lectius i populars, però cada dia a cada casa es prepara també aquest àpat especial que es comparteix en família o també amb amics.

Del Ramadà no en sabem gaire. Que no es pot menjar durant moltes hores del dia, que depèn de la lluna i cada any es mouen les dates i alguns tòpics més. Justament per saber una mica més sobre el Ramadà i descobrir com és un iftar d'un vespre qualsevol, el Kamal i la Flavia obren les portes de casa seva a Fetasantfeliu. Podeu veure també la galeria d'imatges de l'iftar aquí i llegir aquí el reportatge Viure el Ramadà: més enllà del dejuni.

"Al Marroc mitja hora abans de l'iftar cadascú ja estava a casa seva, per preparar l'àpat i després fer els resos de la nit. És com si comencés una nova jornada dins del mateix dia", recorda el Kamal. A Sant Feliu ningú nota que s'acosta l'hora de l'iftar a quarts de nou del vespre, però "al Marroc a aquesta hora veus a tothom anant cap a casa amb una bossa de la compra i el que et ve de gust menjar, és com si veiessis a tothom des de la Plaça de la Vila anant cap a casa a preparar el sopar, o veus com els restaurants s'estan obrint..." Aquesta és una de les diferències clau de celebrar-ho aquí o en un país musulmà. A més, "un mes abans també preparàvem les pastes, les espècies, els fruits secs... Els quinze dies abans la gent s'ajunta per preparar-ho i alhora disfrutar junts del moment".

20.30h. Un mes per compartir... i per anar a dormir tard

La taula està parada però falten tres quarts per les 21.16, l'hora de trencar el dejuni. Els tres fills del Kamal i la Flavia seuen a la taula petita amb la seva àvia, mentre miren dibuixos animats. Amb les veus dels personatges infantils de fons, arriben les primeres preguntes. El Kamal trenca el gel. Explica que el Ramadà "és el mes més sagrat de tot l'any i és un mes per pensar, per compartir, també és un mes d'oració i de trobar-te amb la família i els amics, sobretot els últims deu dies". Som justament en aquest moment, falta menys d'una setmana perquè s'acabi el Ramadà i avui és un d'aquests dies de compartir l'iftar amb convidats. "Per mi el Ramadà és un mes de desconnexió d'aquest món una mica boig i d'un dia a dia molt intens en què no parem mai, et permet ser agraït i viure d'una manera més humil", explica la Flavia.

Ja fa setze hores que han menjat per últim cop, a quarts de cinc del matí, abans que surti el sol i coincidint amb la primera pregària del dia. Per algú que no fa dejuni, aquest detall impressiona, però tant la Flavia com el Kamal hi treuen ferro i coincideixen que el pitjor és la son. "La gana se'n va i la set, si no fa molta calor, tampoc passa res, però l'horari canvia, fas molta vida nocturna, perquè quan acabes l'iftar no te'n vas a dormir immediatament, és com si el dia comencés una mica, d'alguna manera. Per tant, vas a dormir tard, dorms tres hores, et despertes per tornar a menjar i això et trenca el son més profund". El moment de despertar-te "vas directe a la cafetera", explica el Kamal, que durant el Ramadà pren un sol cafè a les quatre del matí i prou. Avui també anirem a dormir tard.

21.16h. Hora de trencar el dejuni

Es pon el sol i arriba l'hora de l'iftar. La harira és deliciosa. És una sopa tradicional i un dels plats més populars de Marroc, que es menja habitualment per trencar el dejuni del Ramadà. Una sopa ideal i contundent per recuperar forces perquè porta verdures, llegums i una mica de carn. I espècies i tomàquet. Boníssima. Entre cullerada i cullerada, el Kamal explica que "cada any et planteges com portaràs aquest any el Ramadà, de vegades si has canviat de feina penses com anirà, però un cop hi entres t'hi acostumes, vas a resar, fas sopars amb família i amics..."

La Flavia considera que "és un dels meus mesos de l'any preferits, i et carrega les piles per la resta de l'any". I remarca que la preparació també és important perquè "uns dies abans ja preparem les pastes, creem l'ambient a casa, etc. Mirem d'implicar els nens perquè també participin i és una manera que coneguin la tradició". Mentre sopem a la taula del menjador, els nens mengen a la taula petita, i els dibuixos animats continuen de fons, però també estan pendent de la taula dels grans i de tant en tant diuen la seva. El Yassin s'acosta amb una rialla i qualsevol excusa i la Nour comenta com va fer un treball per l'escola on explicava què era el Ramadà.

La harira és contundent, però a la taula hi ha més coses per tastar: briwats farcides de pollastre i farcides de peix, ous durs, dàtils... I les postres: chebbakiyya, els clàssics dolços de mel i sèsam.

22h. Dies emotius: tristesa, alegria i trobar a faltar la família

El Ramadà és passar temps amb família, i també amb amics. Poc abans de les deu sona el timbre. Arriba la Fatima, una amiga de la família, que s'afegeix a la sobretaula i a prendre el te. També és el moment que els nens vagin a dormir i passem de la taula al sofà per continuar parlant sobre el Ramadà, entre tassa i tassa del te a la menta. "Sempre dic que el Ramadà és com el Nadal però durant 30 dies", explica la Fatima, "perquè ens ajuntem la família, preparem menjars, som molta gent, sempre hi ha algú de més, i l'any que falta algú, es nota".

El pes de la família està molt present durant tot el Ramadà. La Fatima s'emociona explicant que "sobretot l'últim dia, el de l'Eïd, recordo molt els meus pares, que ara viuen al Marroc, i els trobes a faltar". El dia del final del Ramadà "és un dia especial saps que esmorzaràs amb la família, que passareu el dia junts... i ara em toca a mi fer aquest paper". El Ramadà són moltes emocions perquè de la tristesa es passa també a l'alegria: "tot el Ramadà és festiu, però l'Eïd és el dia més emotiu." També la Flavia explica com el Kamal durant aquest mes truca pràcticament cada dia la seva mare.

22.30h. Les tradicions que canvien

La tetera treu fum i cada cop que algú s'acaba el got, la Flavia n'hi serveix més. Potser aquesta nit costarà dormir, però és molt bo. Els nens dormen, però la Janna, que té un any i mig, continua atenta durant tota la sobretaula de sofà, te i conversa. Parlem de les tradicions, com és celebrar-les a Sant Feliu, on no hi ha una majoria que visqui el Ramadà. "Parles amb les famílies que coneixem d'aquí que el celebren i et preguntes: com vas? Has anat creant l'ambient? Potser algú et diu que aquest any no en té ganes i aprofitem per motivar-nos mútuament", explica la Fatima, que també recorda com "fa uns anys ens ajuntàvem tres o quatre famílies aquí Sant Feliu a casa dels meus pares i fèiem les típiques pastes, venien altres nens, hi havia ambient de Ramadà. Ara som més grans i s'ha perdut més, molta gent compra en comptes de cuinar, suposo que és el mateix que passa aquí amb els canelons per Nadal".

Tot i això, la Fatima explica com ara ella adopta també aquest paper de mantenir la tradició: "quan ho feia la meva mare se'm feia pesat i ara sóc jo que intento crear l'ambient de Ramadà a casa. I així els nens també ho viuen i poden disfrutar de les seves dues cultures". Arriba també el moment de les anècdotes i el Kamal i la Fatima recorden com vivien el Ramadà de més petits, entre veïns, amb la família... Un record que ara miren de transmetre als seus fills.

23h. L'hora crítica i el mal humor del Ramadà

Per acompanyar el te i continuar amb la sobretaula, també hi ha sfouf, unes postres marroquines fetes de base de farina torrada barrejada amb mantega, mel, ametlles, sèsam i espècies. Tant el Kamal, la Fatima com la Flavia coincideixen en què hi ha molts tòpics al voltant del Ramadà. Començant per la idea sobre el fet que "és complicat no menjar". Cap d'ells ho viu malament i, en canvi, insisteixen en subratllar altres aspectes menys comentats del Ramadà: compartir el temps amb família i amics, la reflexió espiritual i el fet de posar-se a la pell de persones més necessitades.

Però sigui per la son o sigui per la gana, el Kamal explica que hi ha "una hora crítica". L'estona abans de trencar el dejuni: "aquesta última hora ja és un moment més complicat", explica mig rient. "Hi ha més embolics, però la gent ja ho sap, el fruiter es discuteix amb el client, els fumadors ho passen malament, la paciència comença a esgotar-se". Assegura que "de dia no es nota que hi hagi un canvi d'humor, però amb el dejuni del vespre tothom està més irritable i hi ha cert mal humor." I explica que justament per això el Ramadà també és un mes "en què et poses a prova amb la paciència, i aprèns a que no et molesti quan algú beu aigua davant teu, a fer només un cafè del matí, a no fumar si ets fumador..." Cadascú se sap la seva part.

Mitjanit. "Tan de bo puguem viure el Ramadà de l'any que ve"

Són gairebé les dotze però encara hi ha lloc per l'últim te. I fins i tot atrevir-se amb les rgayef, unes creps quadrades que també són a la taula. Un mos per tastar-les, almenys i confirmar que tot és molt bo. La conversa ha derivat en l'últim dia, l'Eid, el que tanca el mes del Ramadà. La Fatima recorda els costums d'aquest dia: "després de la pregària conjunta a la mesquita es feliciten les festes, es visiten els familiars i se saluda a tothom. És un dia de felicitar-te encara que no et coneguis o que no et portis bé, aquell dia sí, és un dia molt bonic". I el Kamal també recorda els preparatius de la nit abans: "al Marroc hi ha gent que s'enduu la roba a planxar, vas al barber a arreglar-te la barba..." La Fatima recorda també "l'olor de l'encens de casa els seus pares, al Marroc, just quan et llevaves i abans d'anar a l'oració conjunta.

I després? Com és el retorn al dia a dia un cop s'acaba el Ramadà? "De vegades te n'oblides, agafes l'ampolla d'aigua o l'entrepà i dius: "ai, podia menjar, o no?", tens un moment de dubte, però després dius, ja està", expliquen entre rialles. I fins l'any que ve. El Kamal admet que "quan s'acaba el Ramadà, et sap greu que s'acabi, sempre diem que tan de bo puguem viure el de l'any que ve." S'ha fet tard, el te ens manté a tots desperts però passen de les dotze de la nit i ells d'aquí a quatre hores s'hauran de llevar. És hora de marxar. Sortim de l'iftar amb una altra visió sobre el Ramadà, amb menys tòpics i amb un parell de tàpers amb pastes que no ens hem acabat. Al carrer és de nit, a la Plaça de La Salut ja no hi ha ningú, però es veuen llums en altres edificis. Segurament en altres cases de Sant Feliu altres famílies també estaran acabant l'iftar, aquesta nova jornada dins d'un mateix dia.

FOTOS: Raül Clemente

Comentaris

Maria Sant Feliu de Llobregat
9.

Que bé poder viure una nit com aquesta i poder explicar-nos-la. Gràcies, Carme, i gràcies sobretot a la família que et van obrir casa seva.

  • 8
  • 1
Jaume serna Sant Feliu de Llobregat
8.

Gràcies per acostar-nos d'aquesta forma tant planera i familiar a una cultura que ens resulta estranya i distant. Dos mons que no es reconcilien despres de segles d' enfrontament en nom del mateix Deu malgrat el nom distint.

  • 12
  • 6
Tuky
Chupi guay...... no entiendo después de este reportaje, que oye, está bien, en semana santa o navidad, espero también tener un reportaje de una familia católica para que ellos también sepan nuestra cultura y se integren.... ahí lo dejo
En resposta a Tuky
Núria Molins de Rei
7.

Tu i el teu melic

  • 6
  • 8
Tuky
Chupi guay...... no entiendo después de este reportaje, que oye, está bien, en semana santa o navidad, espero también tener un reportaje de una familia católica para que ellos también sepan nuestra cultura y se integren.... ahí lo dejo
En resposta a Tuky
Anna Sant Feliu
6.

entrevista a l'església evangèlica de sant feliu:
https://www.fetasantfeliu.cat/entrevista/102775/40-anys-desglesia-evangelica-a-sant-feliu

  • 6
  • 4
Tuky
Chupi guay...... no entiendo después de este reportaje, que oye, está bien, en semana santa o navidad, espero también tener un reportaje de una familia católica para que ellos también sepan nuestra cultura y se integren.... ahí lo dejo
En resposta a Tuky
Jan Sant Feliu de Llobregat
5.

Claaaaaro, como los católicos son un colectivo minoritario, no hay ninguna iglesia en Sant Feliu y durante toda tu vida no aprendes nada de ellos ni tienes festivos anuales en base a esa religión, habría que hacer un reportaje también! Que misterios nos depara el catolicismo, está religion tan desconocida?

  • 12
  • 5

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat