Francesc Baltasar rep la Medalla de la Ciutat en un acte d'homenatge que reivindica "els valors democràtics"

Baltasar va ser alcalde de Sant Feliu durant 21 anys i el lliurament de la màxima distinció de la ciutat es va fer en un acte entre emotiu i nostàlgic de reconeixement als 40 anys d'Ajuntaments democràtics.

"Enfortir la democràcia s'ha convertit en una necessitat perquè malauradament vivim en un país amb molt poca tradició democràtica". Amb aquesta idea va obrir el periodista santfeliuenc Joan Salvat l'acte d'homenatge als Ajuntaments democràtics, en què també es va fer el lliurament de la Medalla de la Ciutat a Francesc Baltasar, el primer alcalde de la democràcia recuperarda el 1979, que ho va ser durant 21 anys. En l'acte, que es va moure en un to entre emotiu i institucional, es van reivindicar els valors democràtics, es van recordar els inicis dels primers anys de la democràcia i es va homenatjar a les persones que han dedicat part de la seva vida a la política, en concret, als 126 regidors i regidores que durant aquests quaranta anys ha tingut Sant Feliu.

A l'acte, que es va fer a la Sala Ibèria, hi van intervenir l'alcalde en funcions, Jordi San José, la doctora en història contemporània Carme Sanmartí, els periodistes Francesc Escribano i Jordi Juan, director de Minoria Absoluta i subdirector de La Vanguardia respectivament, i Carme Solsona, que va ser regidora a Sant Feliu i diputada al Congrés dels Diputats. Entre discurs i discurs, es van projectar imatges dels primers anys de la democràcia, amb Francesc Baltasar com a alcalde. Un Francesc Baltasar emocionat va tancar l'acte amb un discurs on va assegurar que "l'experiència d'haver estat alcalde de Sant Feliu 21 anys és impagable".

De la necessitat "d'enfortir la democràcia"...

El periodista Joan Salvat va deixar clar d'entrada que "aquest acte ens portarà records d'un moment polític molt important, en què per fi podíem posar un vot en una urna". Salvat va apuntar com Francesc Baltasar, durant els seus 20 anys al càrrec "es va haver d'enfrontar a una gravíssima crisi econòmica que es va emportar gran part del sector industrial de la ciutat" i alhora com va viure també una època per "consolidar una democràcia incipient, fruit del pacte, en què tothom va haver de negociar".

Salvat es va referir també a la Transició, subratllant que "no va ser fàcil enterrar l'ombra del general" i va recordar "els 60 morts en un any i mig de transició política" com "Franco va manar durant 40 anys, els mateixos que ara celebrem d'Ajuntaments democràtics". El periodista va remarcar com "en aquell moment va arrelar la cultura del pacte i la democràcia, que s'ha de fer créixer". I en aquest sentit va fer referències a l'actualitat: "estem en un moment amb líders independentistes empresonats, on a Europa creix l'extrema dreta i amb líders autoritaris que s'han fet forts a tot el món". Per això va fer una crida a "enfortir la democràcia".

El periodista va donar pas a Jordi San José, que ahir feia el seu últim acte com a alcalde, a qui es va referir recordant que "vam coincidir a la fàbrica Matacàs quan teníem 20 anys i ara estem en l'últim tram de la nostra vida professional, ara tocarà als més joves consolidar una democràcia que amb 40 anys encara no arriba a ser madura".

...a la reivindicació de "la unitat i la persistència"

L'alcalde en funcions, Jordi San José, va destacar com quatre dècades més tard que Francesc Baltasar fos escollit per primer cop alcalde, al ple d'abril d'aquest any, es va aprovar per unanimitat fer aquest acte de commemoració i lliurar la medalla de la Ciutat a Cesc Baltasar. L'alcalde va subratllar aquest "la importància d'aquest acord per unanimitat. En el seu discurs, precisament, va insistir en la idea que "hem sabut mantenir la unitat i la persistència".

I ho va exemplificar amb el fet que "hem sabut fer de Sant Feliu un sol poble, amb el risc que teníem de consolidar-nos com una suma de gent que no tingués un projecte comú, hi ha molts Sant Feliu dins de Sant Feliu, però la voluntat d'un sol poble l'hem d'agraïr a tots els regidors i regidores". En aquest sentit, va afirmar que "hem aconseguit ser un Sant Feliu que enorgulleix per igual veïns de la ciutat siguin del barri que siguin". L'altre element de persistència que va destacar va ser en relació al soterrament: "hem fet un treball d'unitat per arribar on hem arribat, ara tenim ja oberts el concurs d'obres i el de la superfície de futur".

San José va agraïr la tasca feta pels 126 regidors i regidores d'aquests quaranta anys, molts presents a l'acte, i va anomenar un a un també els que ja han mort. També va anunciar que properament es publicarà un llibre sobre aquests quaranta anys de "representació democràtica i institucional".

Glossant la figura de Francesc Baltasar i els reptes dels primers anys dels ajuntaments democràtics

La Doctora en Història Contemporània Carme Sanmartí, va posar perspectiva històrica a l'acte per recordar com "els primers consistoris tenien una tasca difícil, amb poca tradició democràtica i molta feina per fer, i van servir per assentar bases del futur, d'aquí la seva radical importància". També es va referir a les poques dones alcaldesses que hi havia a Catalunya el 1979, eren menys d'un 2% i el 2017 el percentatge havia crescut fins el 19% i va reivindicar "que la política municipal representi la partitat i la igualtat d'oportunitats". Pel que fa a reptes de futur, va afirmar que "cal recuperar la confiança entre ciutadania i política, adequar normes a necessitats o millorar participació ciutadana".

Francesc Escribano, director de Minoria Absoluta, es va referir a Francesc Baltasar i als primers ajuntaments democràtics comentant que "en les fotos que hem vist s'hi veu certa brillantor en els ulls d'una gent que està canviant el món, poques generacions han tingut aquesta oportunitat". Escribano va explciar que l'any 1983 va treballar a Sant Feliu i va recordar com "quan passejaves amb el Cesc, veies que parlava amb la gent normal, que els escoltava i el que deien li interessava de debò. Suposo que això és el que deu implicar ser alcalde i per això va tenir l'èxit que va tenir".

Carme Solsona, que va ser regidora a Sant Feliu del 87 al 91 i diputada de CiU al Congrés dels Diputats del 96 al 2000, va recordar aquesta última etapa en què "vam aconseguir per primera vegada incloure el soterrament de la via del tren als Pressupostos Generals de l'Estat". A més, també es va referir a la relació amb Baltasar mentre ella era diputada i ell alcalde, o més endavant, quan ell era conseller de la Generalitat i ella ja estava dedicada a l'associacionisme, i va remarcar que "a través de diferents opcions polítiques i ideologies es pot compaginar un treball, esforços i obtenir un èxit".

Jordi Juan, periodista santfeliuenc i subdirector de La Vanguardia, va descriure Baltasar com "una persona molt accessible i molt oberta" i va recordar com "els companys de l'època li deien el torero, per l'habiliat per evitar les mil i una coses que es fan en política". Va recordar la seva etapa com a conseller de Medi Ambient "en un tripartit que tant es criticava i que amb el pas dels anys s'ha mirat amb més carinyo" i l'episodi de la Moreneta amb la sequera del 2008. A més, li va reconèixer el fet de "saber-se retirar a temps" i "haver sigut fidel a unes idees, vas tenir cants de sirena i ofertes bones, però en moments complicats sempre t'has mantingut fidel a un partit".

Cesc Baltasar: "ser alcalde ha estat l'experiència més important i gratificant de la meva vida"

L'acte es va tancar amb el lliurament de la Medalla de la Ciutat a Francesc Baltasar, que va assegurar que "l'experiència d'haver estat alcalde de Sant Feliu 21 anys és impagable. Hi va haver moments durs però també excel·lents" i va recordar la nit del 3 d'abril, amb les primeres elecions, i la presentació del consistori, el dia de Sant Jordi del 79. També es va referir a fites concretes, i va destacar especialment "la lluita del soterrament que mai vam abandonar i que ara és a tocar, el procés cap a la municipalització de les escoles bressol o l'obertura del Palau Falguera, una de les coses de les quals em sento més satisfet".

Baltasar va afegir que "el riu Llobretat i Collserola ens delimiten i caracteritzen, n'hem de tenir cura" i va assegurar que "l'orgull de Sant Feliu no és una utopia, és una realitat arrelada entre nosaltres". Visiblement emocionat, va afirmar que "ser alcalde ha estat l'experiència més important i gratificant de la meva vida", que ha implicat "dedicació màxima però la recompensa és impagable". I en relació a la Medalla, va afegir que "moltes i molts es poden fer seva perquè sintetitza una part important de la història de la ciutat.

Baltasar va ingressar al clandestí PSUC el 1970, del qual va ser secretari general del 1974 al 1979 i amb 29 anys, el mateix 79, va ser escollit alcalde de la ciutat, fins l'any 2000. El 2003 va ser secretari general del departament de Relacions Institucionals de la Generalitat i el 2006 va ser nomenat Conseller de Medi Ambient i Habitatge. Ara es converteix en el novè santfeliuenc que rep la Medalla de la Ciutat. L'última es va lliurar el 2014 a Agustí Vilar. També l'han rebuda Pere Dot (1971), Llorenç Sans (1989), Joana Raspall (1993), Josep Pons (1997), Josep Gaspà (2005), Joaquim Hernández (2006) i Juan Carlos Navarro (2011).

FOTOS: Marc Rius

Comentaris

Silvestre Sant Feliu
1.
¿Fue importante celebrar los 40 años de Ayuntamientos democráticos?. SI.
¿Es Cesc Baltasar la persona representativa y merecedora de reconocimiento público de la medalla de la ciudad?. SI.
¿Eran necesarios vídeos con tanto exceso de sectarismo, dogmatismo y culto partidista? NO.
Los "Com`u Podem"acostumbran a proponer actos muy unitarios, de gran consenso, pero después los organizan con formatos cuyo objetivo especifico y prioritario es resaltar su protagonismo , muchas veces excluyendo al resto de fuerzas políticas y sociales.
Dos extraordinarias intervenciones de análisis y contenidos, la emocionante exposición de Cesc sobre la transformaci`on de la ciudad y sus audaces criterios políticos del ayer y sobre todo del hoy, fueron , desde mi particular punto de vista, una enmienda a la totalidad a los diseñadores y orhanizadores de los vídeos centrados y anclados en la gloriosa historia del PSUC.
Resulta paradójico que gente que ensalza y reivindica hoy al PSUC para nada sigue su práctica unitaria,solidaria y politica.
Militante en el año 1967 y miembro del Comité Central del PSUC de 1972 a 1980.
  • 15
  • 6

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat