"L'extraradi és el que apareix quan es tanca la guia de viatges"

Mitja dotzena d'escriptors, com Javier Pérez Andújar o Kiko Amat, van participar a Biblioextraradi, l'acte central de la Setmana de la Biblioteca

Quan fa dos anys es va inaugurar la remodelació de la biblioteca, una de les coses que més es va repetir és que les biblioteques ja no son només magatzems de llibres. Que han passat a ser agents actius en la vida cultural de la ciutat. Doncs bé, la setmana passada la Biblioteca Montserrat Roig en va ser una prova ben palpable. Més de 25 accions programades en donen fe.

Una performance inquietant que no va deixar indiferent ningú

Dijous es va celebrar l'acte central d'aquesta setmana centrada en la literatura d'extraradi: una taula rodona amb autors rellevants, dels considerats d'extraradi, entre els quals destacaven Javier Pérez Andújar o Kiko Amat. Com a preàmbul, l'acte es va obrir amb una performance d'Adrián Pino que es va fer davant de la Biblioteca, al porxo. Com que es va haver de buidar la biblioteca a les sis, a part del públic habitual a aquests actes, una munió d'adolescents que s'havien quedat sense local d'estudi van al·lucinar amb els inquietants moviments d'Adrián Pino i no sabien molt bé com posar-s'hi. La seva resposta va ser molt fresca i autèntica i basculava entre la incredulitat més natural ("per això ens han tancat la biblioteca?") i les emocions inquietants ("això és de debò? no puc mirar!").

Després de l'actuació, va començar la taula rodona a la Sala Joana Raspall, plena de gom a gom. La directora de la Bilbioteca, Marina Abadías, va destacar com en general s'associa l'extraradi amb "foscor, misèria i conflictes" però que amb aquests actes volen associar-lo amb "oportunitat, relacions i interessos". L'acte el va conduir la periodista santfeliuenca Sònia Perelló que va presentar els set autors convidats i va plantejar la primera pregunta perquè poguessin donar cadascú la seva visió: per què estem avui aquí? Què és la literatura d'extraradi? Existeix una literatura d'extraradi? Us considereu autors d'extraradi?

De l'extraradi inconscient als "extraradis de l'extraradi"

L'escriptor Javier Pérez Andújar va matisar que l'extraradi es pot veure "des del punt de vista geogràfic però també cultural". Però ell no va fer una elecció conscient del marc de les seves obres. No va triar l'extraradi sinó que l'extraradi forma part d'ell, de la seva vida. I el que vol és explicar la seva vida. Com si fos per casualitat, ell explica les seves vivències i aquestes transcorren a l'extraradi. "Si hagués nascut al centre de Barcelona, avui no seria aquí; escriuria sobre el centre de Barcelona", va afirmar. L'extraradi com a fet no intencionat ni conscient. Forma part d'ell i és el que vol explicar.

Per a Kiko Amat, autor de Sant Boi, és "la mirada de l'altre el que et situa a l'extraradi". Explica que el seu pare no va saber que era extraradi fins que ell mateix li va explicar. Aquesta sensació semblaria, doncs, un concepte generacional. Els avis i pares que vivien al centre de Cornellà, Hospitalet o Sant Boi, n'estaven orgullosos, no tenien la sensació de ser extraradi, tot i que segurament Cornellà, Hospitalet i Sant Boi tenien els seus propis extraradis. Kiko Amat va comparar ser d'extraradi com "algú que està fora de la festa però que mira la festa. Des de fora, sense entrar-hi". I va recordar com fins que no va marxar de Sant Boi no va ser que, veient-lo des de fora, va entendre la idea d'extraradi, el mite que va anar magnificant i es va convertir en tot el de que volia escriure. Ell sí que va triar de manera conscient parlar d'extraradi, en volia parlar, en tenia la necessitat. "El món del Baix Llobregat no estava novel·lat, no estava explicat i calia fer-ho".

Toni Hill, originari de Cornellà, té la mateixa visió que Amat. La seva mare tampoc no es considerava d'extraradi, ella era de Cornellà. L'extraradi era Sant Ildefons. Un altre cop, l'extraradi de l'extraradi. Hill considera que no s'ha d'obviar la marginalitat quan s'escriu de l'extraradi. "L'extraradi no té autors perquè quan treballes als catorze anys a la fàbrica, no et queden ganes ni temps per escriure". Els primers fills de l'extraradi que van anar a la universitat són els que podien obrir camí. Ell, quan es documentava pel seu llibre, va buscar literatura d'extraradi i gairebé no va trobar res: Candel, Pérez Andújar i Empar Fernández. Poca cosa més. Segons ell, les vagues del Baix Llobregat dels anys setanta són "súper novel·lables, són guions perfectes, el problema és que aquests temes no agraden als editors".

Maria Candel, filla de Paco Candel, va admetre que en les seves obres, l'empremta de l'extraradi no és tan important com a les del seu pare. Va fer un repàs per molts dels llibres del seu pare i ja els títols eren transgressors. Els considera més de societat que de política, tot i que ambdós aspectes van de la mà en les situacions que descrivia. Tot això sense oblidar que tenia una vocació literària clara, els llibres tenien un valor literari independent de la seva transgressió o denúncia. Per Candel,  "l'extraradi no és només un lloc, són les seves idees".

"L'extraradi és el que apareix quan es tanca la guia de viatges"

Un altre dels participants va ser Carles Peramo, autor santfeliuenc, que creu que l'extraradi depèn sempre de la mirada de qui l'etiqueta." Hi ha extraradis dels extraradis". Per a ell és més important "la idea que vol transmetre l'autor que l'escenari de fons que tria" i va explicar que "el més autèntic de l'extraradi són les noves idees que aporta".

Per Empar Fernández, autora barcelonina del Turó de la Peira que és professora de l'institut de Sant Feliu, no existeix pròpiament una literatura d'extraradi però sí que considera necessari" canviar els escenaris habituals de la literatura" i l'extraradi. per a ella, és "un nou marc per a les novel·les".

Miguel Ángel Ortiz va viure a Burgos i a Salamanca abans de venir a raure a la Zona Franca de Barcelona i tampoc no era conscient del fenomen de l'extraradi, però ara en reivindica la pertinença. Fins que no va ser aquí no el va conèixer i un dels que li va mostrar va ser precisament de Paco Candel. Es proposa de forma conscient donar veu al barri de la Zona Franca. "L'extraradi comença quan es tanca la guia de viatges". És el que no hi surt mai, els que els turistes no volen veure i, encara més, és el que nosaltres no volem que vegin. 

A més del concepte personal i literari d'extraradi per a cadascú, Sònia Perelló va anar presentant qüestions als autors que van parlar de les influències d'altres autors, de la vergonya que hem sentit o ens han fet sentir a tots algun cop per ser d'extraradi, la ràbia que això provoca, els paisatges específics del Baix: tot i que tots els extraradis s'assemblen, tots miren a la metròpolis, el paisatge de cada extraradi és únic i característic. El del Baix Llobregat és un conjunt de polígons, solars, palets, moreres, descampats i xeringues. També es vol fugir d'ensucrar o endolcir l'extraradi. Hi ha males persones, lletjor, enveges, rancúnia, i seria un error buscar el bon salvatge del Baix Llobregat. S'ha de ser realista. També es va parlar de l'emigració d'avui en dia que no és la de Candel, com l'EGB no és l'ESO.

L'acte va acabar amb un torn de preguntes i comentaris del públic que va debatre sobre altres autors com Juan Marsé i dels personatges de l'extraradi, que són característics i que només algú del lloc els pot descriure. També es va debatre sobre el fenomen sorgit recentment d'un moviment d'orgull del Baix, liderat per generacions més joves, que reivindiquen amb orgull la pertinença a l'extraradi que ha deixat de ser marginal o conflictiu ara que la metròpolis expulsa als seus fills del centre i els centrifuga cap als extraradis.

FOTOS: Ajuntament de Sant Feliu. Raül Clemente

Comentaris

ANABEL LÓPEZ SANT FELIU DE LLOBREGAT
1.

Va ser un luxe de tema, un luxe de participants, un luxe d'assistents, en definitiva, un luxe d'extraradi.

  • 4
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat