Rufián, Sergi Sol, sentit de l'humor i un homenatge al 'junquerisme'

El diputat d'ERC Gabriel Rufián i Sergi Sol, mà dreta de Junqueras, van presentar dissabte els llibres Ser de izquierdas es ser el último de la fila (y saberlo) i Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures

"No parlem mai dels llibres, parlem de l'Oriol (Junqueras) i dels presos". Així va resumir Sergi Sol com seria la presentació dels llibres Ser de izquierdas es ser el último de la fila (y saberlo) i Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures, que es va fer dissabte passat a la tarda al Bar de l'Ateneu, que es va convertir en un homenatge a Junqueras. Un acte distès i informal on, a més de Sergi Sol, periodista i mà dreta de Junqueras, i el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián, també van intervenir Maxi Calero i Domingo Alfonso, amics del vicepresident de la Generalitat empresonat des del novembre del 2017 i membres de la plataforma Free Junqueras, que van posar el toc d'humor a l'acte, amenitzant-lo amb anècdotes vinculades a Junqueras. El de dissabte era el 126è acte de les presentacions que estan fent arreu del país. Hi van assistir prop d'una cinquantena de persones.

Gabriel Rufián: "la indignació és finita, però la consciència de classe i de qui ets és eterna"

El discurs més polític el va fer Gabriel Rufián, que va recordar el dia que va conèixer Oriol Junqueras. Va ser Eduardo Reyes, de Súmate, qui va fer d'enllaç i el va acompanyar a casa seva en una primera trobada de la qual Rufián destaca que "em va sorprendre que algú com ell em preguntés què opinava jo, algú de 33 anys i del Fondo, de Santa Coloma". A partir d'aquí van començar a treballar en una "proposta electoral que és pur 'junquerisme', que passa per intentar resumir el país en una llista electoral". Per Rufián, "això és el que s'ha fet en aquest cicle electoral i aquest és el futur del país". I va descriure Junqueras com "algú que et dona eines i instruments per poder interpretar la realitat que tens davant, i que et faci mal. És la seva manera de fer política".

En relació al seu llibre, Ser de izquierdas es ser el último de la fila (y saberlo), va reivindicar "arribar a la gent a qui encara no hem arribat, perquè entenguin la realitat que tenen al davant, que trascendeix el fet de ser independentista o no ser-ho". En aquest sentit, es va referir a la importància d'arribar a "gent que cobra el salari mínim interprofessional i vota partits en contra de pujar-lo i que, en canvi, ens odia". 

Rufián va fer una pregunta a l'aire: "de què ens serveix tenir raó si no som capaços d'arribar a aquesta gent?" I va afegir que "ens hem de preguntar com és possible que els nostres pares, avis, amb molta menys informació tinguessin una consciència molt més real de qui era el seu adversari". I va respondre que "lideratges polítics com els d'Oriol Junqueras intenten respondre i donar eines".

De créixer al Baix Llobregat al lideratge d'Oriol Junqueras

El periodista Sergi Sol, mà dreta d'Oriol Junqueras, va fer memòria recordant els seus avis, com "el meu avi va anar a Madrid a defensar la República i va acabar en un camp de concentració" i com la seva àvia republicana "mai parlava de república i d'independència" però explicava que li agradava Francesc Macià perquè considerava que "ell volia que la gent de classe treballadora com jo tinguéssim futur". Per Sergi Sol, "si volem guanyar, necessitem gent com ella" i va fer una crida implícita a eixamplar la base d'independentistes: "o som capaços de ser molt mes homogenis territorialment i guanyar la partida en llocs com el Baix Llobregat, o no guanyarem mai".

D'altra banda, va parlar també del Maxi Calero i el Domingo Alfonso, recordant com "el 2011 va ser el primer cop que l'Oriol em va parlar d'ells, que li organitzaven xerrades als barris de Sant Vicenç dels Horts, on ERC treia un 2% dels vots". Sergi Sol també va explicar com "al principi quan Junqueras deia que a Sant Vicenç es podia guanyar, on governaven PSC i PP, el Maxi i el Domingo se'n reien". I va destacar com "va ser capaç de muntar una candidatura i guanyar on no havia guanyat mai, perquè va fer les coses d'una manera diferent i va connectar amb la gent".

Tant Sergi Sol com els mateixos Maxi Calero i Domingo Alfonso, en un to distès, relaxat i amb sentit de l'humor, adequat per una tarda calorosa com la de dissabte, van recordar diferents anècdotes vinculades amb Oriol Junqueras, com la de veure partits Barça-Madrid junts malgrat ser d'equips diferents o el seu pas per un dels restaurants propers a Estremera precisament en un derbi de futbol. Maxi Calero va definir Junqueras com "un líder natural de la lluita d'aquest moment" i Domingo Alfonso va remarcar com "és una gran persona que no ens va oblidar ni quan va ser vicepresident, seguia quedant amb nosaltres".

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat