La polèmica del cementiri arriba als jutjats

Judici dimecres d'un particular contra la concessionària Pompas Fúnebres. Un grup de veïns reclama que la normativa que regula la concessió dels nínxols "no s'apliqui de manera retroactiva". L'Ajuntament defensa que vol buscar una solució al conflicte

La polèmica per les concessions dels nínxols del cementiri és un conflicte que ha portat cua des de fa anys a Sant Feliu i que ara arriba als jutjats. Dimecres que ve hi haurà un judici d'una persona particular contra la concessionària del servei municipal, l'empresa Pompas Fúnebres de Badalona, concessionària del servei a Sant Feliu. Miguel Cano, un dels veïns més implicats en aquesta reivindicació, explica que la denúncia que es fa en aquest judici és per "l'aplicació retroactiva de la normativa que regula la concessió dels nínxols". Aquest grup de veïns fa temps que està en peu de guerra amb aquest tema perquè consideren que "s'estan aplicant de manera incorrecta els terminis de concessió dels nínxols del cementiri".

En relació a aquest judici, el nou regidor d'equipaments, Oriol Bossa, defensa que "és un contenció administratiu que no té a veure amb l'Ajuntament". Tot i això, més enllà d'aquest pas pels jutjats, assegura que vol "buscar una solució que satisfaci tant l'Ajuntament, la concessionària i les persones afectades, perquè fa molts anys que el conflicte està enquistat".

Un tema que ve de lluny: el canvi de model de propietat dels nínxols

Ara el tema arriba als jutjats, però l'origen de la problemàtica ve de lluny: és la reclamació d'un grup de ciutadans que demana que es canviïn els criteris actuals de les concessions dels nínxols. Però per arribar a l'arrel del conflicte cal anar més enllà, perquè tot plegat deriva d'un canvi de la llei que fa trenta anys va establir que els cementiris no podien tenir elements de propietat privada. Per tant, els títols de cada família passaven a ser concessions limitades al temps. És a dir, fins el 1986 la ciutadania disposava de títols a perpetuïtat, però a partir d'aleshores una normativa estatal i una d'autonòmica posterior, el 1988, va suprimir el concepte de propietat i van establir que el cementiri fos un equipament municipal de domini públic.

D'aquesta manera, els nínxols van passar a ser propietat de l'Ajuntament, que estableix les concessions. La reclamació principal dels veïns és que totes les persones que tinguin un títol anterior a l'any 1988 puguin conservar-lo a 99 anys sense que se'ls apliquin nous criteris econòmics. El quid de la qüestió és a partir de quan es comencen a comptar els 99 anys de la concessió. Aquests criteris són els que fan discrepar veïns i Ajuntament. Miguel Cano retreu "que es comenci a comptar des de l'any en què es va comprar el nínxol, perquè molts es van comprar a principis de segle XX, o finals del XIX". Tant ell com el grup de veïns que protesta per aquest tema consideren que s'hauria de començar a comptar a partir de l'última transmissió en herència del títol. És a dir, que si es va heretar el 1985, els 99 anys de concessió es comencin a comptar a partir d'aquí.

Acusen la concessionària d'aplicar la normativa "de manera retroactiva"

La denúncia que es tractarà al judici d'aquest dimecres contra la concessionària Pompas Fúnebres basa la seva argumentació en una sentència del 2005, aplicada al senyor Betrand. Segons ha explicat Miguel Cano, "és una sentència del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) del 2005 sobre un cas concret, on la sentència argumenta que el decret "no pot aplicar-se retroactivament"". És per això, que denuncien que els preus que s'estan cobrant no es corresponen als conceptes de renovació de la concessió i que, per tant, "la normativa no s'està aplicant bé".

En concret, la persona que ha presentat la denúncia té actualment una concessió a 25 anys, però els afectats consideren que la seva concessió hauria d'haver estat de 99 anys. És a dir, va heretar un títol l'any 1987, abans del canvi de llei, i el que reclamen és que es comencin a comptar els 99 anys de concessió a partir d'aquesta data. "Aquesta persona no hauria d'haver pagat fins el 2086", reclama Cano, que afegeix que el que demanen és "que totes les persones amb un títol de nínxol amb data anterior al 88 puguin tenir-lo a 99 anys i que es tornin els diners que s'han pagat durant aquests anys i que no corresponien a aquests criteris". De fet, la denúncia que es tractarà al judici d'aquest dimecres reclamarà precisament "que se li tornin els diners pagats durant aquests anys".

Miguel Cano demana que "la sentència del senyor Betrand serveixi de jurisprudència" i considera que "hi ha hagut mala fe en la gestió del cementiri, i crec que hi ha hagut un delicte continuat i prevaricació, perquè la retroactivitat no és delicte però sí es fa sabent que existeix és prevaricació".

A banda d'aquest judici civil d'una acusació particular a la concessionària, Pompas Fúnebres, també hi ha oberta la via penal. En aquest cas, però, encara s'està al pas de les diligències prèvies, és a dir que la jutgessa ha de decidir si investiga el cas o no a partir de les proves que se li han presentat.

L'Ajuntament estén la mà per "desenquistar aquest conflicte"

El regidor d'equipaments municipals del nou govern és Oriol Bossa, que està al càrrec des de fa tres setmanes, quan es va aprovar el cartipàs municipal. En relació al judici d'aquest dimecres, Bossa afirma que "es tracta d'un contenciós administratiu en què l'Ajuntament no hi té a veure" i afegeix que "no s'ha rebut cap notificació al respecte".

Independentment del judici d'aquest dimecres, però, el regidor assegura que vol "buscar un acord que satisfaci les tres parts, Ajuntament, concessionària i persones afectades", però admet que "hi ha moltes coses que la llei no permet". En aquest sentit, explica que "en aquestes qüestions hi intervenen també el secretari, la interventora, els serveis jurídics, etc". En qualsevol cas, assegura que com a regidor d'equipaments vol "desenquistar aquest conflicte" i planteja "una oferta de diàleg que potser fins ara no hi acabava de ser, i s'ha de poder parlar de tot".

A banda del judici de dimecres, la qüestió del cementiri es podria debatre també al ple de juliol, que se celebrarà aquest dijous. Miguel Cano ha fet els tràmits per presentar una moció sobre aquest tema. A l'abril ja va voler presentar una moció sobre aquesta qüestió però no es va incloure a l'ordre del dia. De fet, el tema s'ha debatut al ple municipal en diferents ocasions, tant en l'últim mandat com en l'anterior. L'última vegada va ser a partir d'una moció de 440 persones, l'abril del 2017, en què l'aleshores regidor Josep M. Rañé va acabar instant els veïns a dur el tema als tribunals. En aquell moment, la moció es va rebutjar amb els vots contraris dels partits de govern ICV-EUiA i PSC, i els del PDeCat. Van votar a favor de la moció ERC, Cs, PP i el regidor no adscrit.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat