El santfeliuenc Francesc Vergès era dels catalans més vigilats pel franquisme

La revista Sàpiens ha publicat una llista dels 462 catalans més perseguits durant la dictadura

Mossèn Vergès Vives, nascut a Sant Feliu l’any 1919, forma part de la llista dels  catalans més perseguits pel franquisme. És la llista policial més extensa, diversa i detallada que s’ha trobat mai a Catalunya, i la revista Sàpiens l’ha publicat de forma inèdita al seu darrer número. El seu nom figura a la llista com Francisco Verges i forma part del grup 6, ja que els noms apareixen a la llista negra agrupats segons les categories de professionals liberals, artistes, intel·lectuals, sindicalistes, comunistes i persones vinculades a la Caputxinada del 1966.

Al costat del seu nom, els franquistes hi van afegir “progressista” i “catalano-separatista”. Aquest era el crim comès per aquest mossèn, un tret que encara avui molesta alguns com es pot veure en aquesta  carta, on es carrega contra el seu cosí, un mossèn que curiosament comparteix nom amb Vergès.

Als anys seixanta el van segrestar
Roser i Quim Ribas Subirana, dos germans santfeliuencs, són fills del cosí de Mossèn Vergès. “El vaig a veure amb regularitat, va patir una embòlia fa poc i actualment parla amb dificultat, tot i que té el cap ben moblat”, explica en Quim. Francesc Vergès, fill de Maria Vives i Joan Vergès, va néixer al carrer Torres i Bages i va estudiar els primers anys al Col·legi Model. La família va marxar a Barcelona perquè Mossèn Vergès pogués fer carrera al seminari.  Va estudiar un temps a Roma, i després va tornar al bisbat de Barcelona. Anys més tard, substituiria a Mossèn Pere Tarrés com a vicari a Sant Esteve de Sesrovires.

Vergès és capellà de Sant Pere de les Puel·les, al carrer Anglí, tot i que actualment està en cadira de rodes i no fa missa. Va ser en aquest carrer on a principis dels anys 60 el van segrestar. “Van aprofitar que baixava del cotxe i se’l van endur. Va estar fora una nit i va tornar ple de blaus”, expliquen els germans Ribas. “Mossèn Vergès sempre ha estat convençut que el van portar a la comissaria de la Verneda, lloc habitual d’interrogatoris i intimidació”, recorden en Quim i la Roser.

Un home compromès a l’educació en el lleure
Vergès va jugar un paper clau en la recuperació de les colònies per a joves i infants a Catalunya. Junt amb Pere Tarrés (que avui dona nom a la coneguda fundació d’educació en el lleure) va convertir la rectoria vella de Pontons (Alt Penedès) en una casa de colònies. Tarrés havia format part de la Federació de Joves Cristians de Catalunya durant la República, i va voler transmetre aquesta manera de fer, ben diferent del que promulgava Acció Catòlica amb colònies que es limitaven al descans i la vida cristiana.

Mossèn Vergès també va participar al primer camp-escola organitzat per Mossèn Antoni Batlle, figura clau en la recuperació de l’escoltisme cristià a Catalunya, un moviment que arriba a Sant Feliu l’any 1965 amb la fundació de  l’Agrupament Escolta Nostra Dona de la Salut (el cau). 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat