La catedral de Sant Llorenç presenta un escut franquista en un vitrall

A la ciutat també perviu una tomba situada al Cementiri Municipal que ret homenatge als “Mártires de Sant Feliu”. El Memorial Democràtic també ha identificat una cinquantena de plaques del "Ministerio de la Vivienda" franquista


La catedral de Sant Llorenç de la nostra ciutat encara conserva un vitrall franquista, que es troba representat a una de les seves rosasses. Es tracta d’un símbol que consisteix en la imatge d'una àguila bicèfala que es troba coronada per l’escut d'Espanya. El conjunt pot mesurar entre 2 i 3 metres de diàmetre, mentre que la part central, on hi ha el símbol, possiblement té un diàmetre d'entre 50 centímetres i un metre. La rosassa, segons l’informe del Memorial Democràtic, “és a uns 10 o 15 metres d'altura i es fa difícil calcular-ne les dimensions”.

El vitrall data de l’any 1946
A l’informe del Memorial Democràtic es destaca que l’església de la ciutat va ser cremada durant la guerra i que durant la postguerra, a partir de l’11 de juny de 1939, es va reconstruir l’edifici. Segons Amparo Cortés i Mínguez i Mª Luisa Herrero Solías, que han publicat el text titulat "L'església de Sant Llorenç esdevé catedral", “la presència del símbol en la rosassa s'explica pel fet que l'Exèrcit va participar en la reconstrucció del temple”. Sembla que la fàbrica de caretes antigues, dirigida pel capità d'Artilleria Ricardo Serrano, va aportar els mitjans de transport necessaris per a les obres. A més, en el seu taller de fusteria es va fabricar la trona i els confessionaris. Serrano també podria haver sufragat les dues rosasses del creuer. Però el Bisbat de Sant Feliu, en una carta del 13 de novembre del 2009, manifesta que "les rosasses varen ser esponsoritzades pel Cos d'Artilleria i per la Fàbrica de la moneda, que respectivament varen sol·licitar com a contraprestació incorporar la imatge corporativa respectivament [sic], tal com consta encara avui". Des del Memorial Democràtic s’afirma que “aquesta explicació és poc clara, ja que el símbol de l'escut d'Espanya i l'àguila de fons no sembla la imatge corporativa d'una fàbrica”. El vitrall data de l'any 1946 i s'hi pot llegir "Una, grande i libre".

Una tomba pels màrtirs
Un altre element de simbologia franquista que es pot trobar a la ciutat es troba situal al Cementiri Municipal. Es tracta d’una tomba dedicada als “Caídos por Dios y por España” que recull el nom i els cognoms de catorze persones de Sant Feliu. A la tomba s’hi pot llegir aquesta dedicatòria: “Caídos por Dios y por la patria. Mártires de Sant Feliu. Juan de Batlle Ribas, Luis G. Rius Poll, Anastasio Monasterio Martínez, Joaquín Prats Camprubí, Jesús Sagués Manadé, José Sagués Julià, Joaquín Castells Morral, Eduardo Castells Oriol, Juan Lladó Fontfreda, Ramón Lladó Fontfreda, Jaime Ribas Ricart, Alfredo Lahoz Burgos, Francisco Saez Rodríguez, Miquel Reverter Roca. ¡Presentes! 23 de agosto 1936”.

El memorial recomana que no es retirin
Al setembre de 2010, el Memorial Democràtic va publicar un nou informe titulat “Recomanacions per a l’actuació sobre la simbologia franquista catalogada al cens”. En aquest text, el memorial va recomanar la “no intervenció” sobre el vitrall de la catedral de Sant Llorenç i, per tant, que no es retirés. Pel que fa a la tomba del cementiri, el memorial va recomanar la seva “conservació i senyalització”, ja que el criteri d’actuació que proposa de cara a les làpides dedicades als caiguts és el següent: “Quan es trobin fora dels recintes funeraris es recomana la seva retirada, mentre que si es localitzen dins els cementiris es proposa la seva conservació que, quan són tombes col·lectives, s’acompanyaria d’una senyalització”.
En el cas de les plaques d’habitatge, aquelles que reprodueixen la imatge del “yugo y las flechas” de Falange, el memorial proposa “la seva substitució per plaques d’Adigsa”. Les plaques d’habitatge constitueixen el 93,7% del total de símbols feixistes censats a Catalunya.

Les plaques a Sant Feliu
A Sant Feliu es poden trobar plaques d’habitatge franquistes als carrers Agustí Domingo, Can Calders, Comte de Vilardaga, Falguera, Francesc Mestres, Francesc Saez, Girona, Joan XXIII, Joan Maragall, Joaquim Monmany, Josep Ricart, Laureà Miró, Marquesa de Castellbell, Pou de Sant Pere, Prolongació Falguera, Roses, Salut, Santa Creu, Sant Josep i Verge de la Mercè. En total, el memorial democràtic ha identificat més de 50 plaques d’aquest tipus a la ciutat.
L’any 2009, el ple de l’Ajuntament de Sant Feliu va aprovar la retirada d’aquestes plaques. Segons el regidor de Medi Ambient de la ciutat, Joan Grisó, es va determinar que s’eliminarien “si alguna comunitat de veïns fa una petició de retirada de la placa situada al seu bloc”. De moment, segons el regidor, “no ha entrat al registre de l’Ajuntament cap petició de retirada”.



Comentaris

Josep Xufré i Prats Creixell (Tarragona)
1.
El meu besavi Joaquim Prats Camprubí (ACS) es una de les persones assassinades el 1936 i que figuren a la placa del vostre article . No m'agradaria que es retirés la placa del Cementiri que evoca el seu record. Al meu besavi el van matar simplement per ser un home d'església, catòlic i bon cristià. Ni feixista ni res de tot això. Aquest va ser el seu delicte, anar a missa cada dia. Un escamot anarquista el va matar en una vorera de la carretera de Castellbisbal, l'agost del 36. Crec que cal recordar aquests fets per tal que no es tornin a produir mai mes.
  • 10
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat