El seguici de la Festa de Tardor: una 'patum' metropolitana

Fins el 19 d'octubre es pot visitar una exposició que repassa aquests 20 anys i els 30 de correfoc

  • Ball final del seguici / Foto: Marc Rius
    Ball final del seguici / Foto: Marc Rius
  • Encesa del campanar del correfoc 2013 / Foto: Sergi Costa
    Encesa del campanar del correfoc 2013 / Foto: Sergi Costa
  • Correfoc 2013 / Foto: Sergi Costa
    Correfoc 2013 / Foto: Sergi Costa

El seguici obre cada any el primer dia de festes amb el recorregut fins a la Plaça Lluís Companys, on cada colla fa el seu ball, acompanyats sempre per la música dels ministrils. Des de Fetasantfeliu parlem amb quatre dels qui van crear el seguici, ara fa 20 anys: Marcel·lí Canal, Oriol Martí, Jordi Rius i Dani Suñé, per recordar-ne els orígens, l’evolució i el present d’una festa a la qual la plaça cada cop se li fa més petita. A més, també parlem del correfoc, un altre dels actes més espectaculars de la Festa.

L’origen: reforçar la identitat de les colles

“Volíem fer una activitat on només participessin les colles de Sant Feliu i alhora reforcés la identitat”, explica Oriol Martí. Dani Suñé recorda que “el bestiari anava creixent i havent-n’hi tant, vam pensar que calia fer alguna cosa”. Per això, segons Marcel·lí Canal,  es va pensar fer alguna cosa per la Festa de Tardor “inspirat en la Patum o els entremesos de Solsona”. El context era òptim, tal com apunta Jordi Rius, “era un moment molt bo per fer-ho, semblava que podia anar bé i feia falta alguna cosa així a Sant Feliu”.

A partir d’aquí, Marcel·lí Canal apunta que “ens vam plantejar fer una música per cada bèstia”. Els compositors van ser Marcel·lí Canal, Oriol Martí, Dani Suñé, Joan Díez i Víctor Boix. A l’hora de composar, Dani Suñé, explica que “érem músics que ja tocàvem junts, coneixíem l’ambient de Sant Feliu i el de les colles”. D’aquesta manera, “cada colla tenia un toc i després també es van fer unes coreografies que s’han anat mantenint. Va ser una feina molt repartida”. Segons Oriol Martí, la idea és que “la gent relaciones la bèstia amb la seva música”.

De tota manera, al principi la idea no va acabar de convèncer l’Ajuntament. Oriol Martí comenta que van presentar la proposta inicial a l’Ajuntament “però ens van dir que era massa agosarada”. Tot i així, es va fer un primer seguici només amb les gralles com a instrument i encara sense el cercavila, però ja situat a la plaça Lluís Companys, la ubicació on s’ha fet cada any. Això sí, ja va anar tan bé que “quan es va acabar el regidor de cultura ja ens va dir: quan ens hem de reunir?”

El segon any de seguici ja es van incorporar més colles, com els castellers o els bastoners i el ball final, un ball que pretenia “donar una mica de globalitat als entremesos per arrodonir la festa”, segons explica Oriol Martí. I aquest segon any ja es van incorporen més instruments de música tradicional. Els músics que toquen al Seguici són els ‘ministrils’, un concepte que es va extreure “a partir del costumari de Joan Amades, músics que es troben per fer música de festa major, de poble”, segons explica Marcel·lí Canal.

També el segon any ja es va fer el cercavila que va del Palau Falguera fins a la Plaça Lluís Companys amb un toc especial. Un recorregut on “antigament les autoritats anaven al davant i les bèsties representaven els gremis i alhora el poble”, explica Dani Suñé. Per Jordi Rius, el recorregut del seguici es converteix en “una manera de dir al poble que comença la festa major” que es completa amb el lluïment de cada colla llueix amb la seva figura amb el ball que es fa a la plaça.

Una plaça cada cop més plena

A l’hora de buscar una plaça on ubicar el seguici, primer es va pensar en la de la Vila, però ja estava ocupada per festes. I es va triar la Lluís Companys perquè “volíem que fos un lloc cèntric”, tot i que “en aquell moment encara no s’hi feien gaires coses”, explica Oriol Martí.

Una plaça que cada cop s’omple més, tant en el primer com el segon seguici, i que els últims anys ha obert el debat sobre si s’ha de reubicar el seguici. Marcel·lí Canal afirma que “la Plaça Lluís Companys és un espai molt tancat, està al centre i la forma està bé però és molt tancat, té el parc infantil, un pàrquing a sota…”. Per això creu que “caldrà reinventar un espai perquè el seguici creix”. Oriol Martí també és partidari de “potser plantejar un canvi” però Dani Suñé opta per mantenir-la: “la plaça queda justa, però ja està bé, només és un cop l’any”.

De fet, Jordi Rius explica que “queda petita, però aquest any guanyem uns quants metres perquè han tret les jardineres”. I també avisa que de vegades, “canviar a un espai més gran pot ser contraproduent” i que “mica en mica es pot anar millorant, per exemple, posant grades més altes”.

Evolució constant

El seguici va néixer amb l’objectiu que es consolidés però “ens ho plantejàvem a llarg termini”, admet Oriol Martí. I va tenir èxit “des del primer dia”. Jordi Rius admet que “en cap moment havíem imaginat que acabaria tenint el ressò actual”. Per Dani Suñé, “el seguici ha arrelat gràcies a les colles que van reviure molt en aquella època. La gent té ganes de festa i viu el seguici” i a com a exemple recorda que “un any que va ploure i igualment van fer ballar la garsa en una cadira”.

I de fet, Marcel·lí Canal creu que “la gràcia del seguici és que continua evolucionant”. En aquest sentit, destaca “la incorporació de les colles noves o ara també es vol que el Mocador d’Honor faci el tret de sortida del primer seguici des del Palau Falguera” I assegura que “això no pararà”. Segons Oriol Martí, “el que tenim no hi és enlloc més, a la zona”. Un dels factors de l’èxit de la continuïtat del seguici és la integració de les noves generacions. “A les colles, ja n’hi ha dues o tres”, apunta Dani Suñé, que també explica que els més joves també s’apunten a la colla dels ministrils, tot i que “hi ha instruments que costen més, com el sac de gemecs o l’acordió”.

Una de les particularitats és que hi hagi un primer seguici, “de lluïment” i un segon “més participatiu i esbojarrat”. És el tret de sortida oficial a la festa, tot i que Oriol Martí recorda que “la idea inicial era fer un seguici al principi de les festes”, com ara, “i un altre al final” per tancar-les. Una proposta que mai ha arribat a tirar endavant.

Encesa del campanar i petada final, les singularitats del correfoc de Sant Feliu

Si el seguici fa 20 anys, el correfoc en fa 30 i també és una altra de les activitats de Festa de Tardor més esperades i ha anat evolucionant durant tot aquest temps. Per Jordi Rius, fundador de la colla d’Els Cremats de la que encara és membre, “sempre s’ha anat millorant, tot i que també hem tingut entrebancs, com amb el Bisbat per l’encesa del campanar”. Jordi Rius creu que és un correfoc que fa de “referent important per la resta de la comarca i fins i més enllà. Sobretot en el sentit que hi ha moltes colles i que, malgrat poden haver-hi diferències, estan unides i treballen juntes”.

La clau del correfoc de Sant Feliu, segons Jordi Rius, “potser és que hi ha un inici potent i un final que també té molta força: l’encesa del campanar i la petada final a la plaça de l’Estació amb el castell de focs, a més d’un recorregut que no és gaire llarg”. En aquest sentit, Jordi Rius explica que “intentem que tant l’inici com la petada final agradi a la gent i sempre mirem d’anar canviant”. De fet, l’any passat per exemple, es va poder veure la torre de la presó però encara en faltava la meitat i “aquest any  la torre ja estarà acabada”.

L’exposició "30 anys de correfoc, 20 anys de seguici" es va inaugurar el 19 de setembre al Palau Falguera. S’hi mostren tots els aspectes vinculats al correfoc i al seguici, a través de textos, fotografies i un muntatge audiovisual, l'espectador podrà conèixer, plats forts de la Festa de Tardor. L'exposició també dedica un espai a totes les bèsties i figures de les festes majors de la ciutat. L’exposició es pot visitar fins al 19 d'octubre, de dimarts a dissabtes, de 18 a 20h, i diumenges i festius, d'11 a 14h. Durant la Festa de Tardor, la mostra es podrà visitar de divendres a diumenge, d'11 a 14 h i de 18 a 20h.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat