La presentació més personal de Núria Pradas

L'escriptora va presentar ahir "La noia de la biblioteca" en un acte al Centre Cívic Mas Lluí

 “Aquesta presentació no és normal; està plena de gent que estimo”. Núria Pradas ho va dir al final de l’acte, però des del primer moment es respirava un ambient especial al Centre Cívic Mas Lluí. L’autora presentava el seu últim llibre, La noia de la biblioteca, a casa. Tot i que ara viu a Sant Esteve Sesrovires, va viure a Sant Feliu durant anys i en va treballar molts a l’Escola Mestral. Pradas va parlar de la seva novel·la, però Marta Anselmet i Toni Majó van llegir-ne fragments per donar veu a la història. I va ser Oriol Bossa, el seu fill, qui també va parlar de l’obra i dels principis de l’escriptora, ara fa 20 anys.
 
Un retrat de la Barcelona de principis de segle XX
 
La noia de la biblioteca  és una novel·la per al públic adult, tot i que Pradas ha escrit sobretot literatura infantil i juvenil. Va ser arran del Premi Carlemany, que va guanyar pel llibre Sota el mateix cel, publicat el 2013, que l’editorial Columna li va proposar fer “un llibre per adults, sobre Barcelona”, segons va explicar ahir. El resultat és La noia de la biblioteca, una història que passa entre 1909 i 1914, un període que l’autora considera “una època extraordinària: és la Barcelona de la Mancomunitat, la de la creació de la CNT i la d’una burgesia potent”. I en aquest context, “de teló de fons, hi ha la creació de la Biblioteca de Catalunya”.
 
Núria Pradas va explicar que a l’hora de fer aquesta història, havia partit de records propis. Així, va dir que “el meu avi no tenia braç” i al darrere d’això hi havia la història de la Setmana Tràgica. “Una experiència vital queda reflectida en el primer capítol de la novel·la”. Tot i que no és la història de l’avi, sí que tria el barri del Poblenou de Barcelona, d’on era ell i on també va néixer Núria Pradas.

A la història hi apareixen dues germanes “predestinades a treballar a les fabriques” però que canvien aquest rumb. L’una descobreix el món de la cultura i l’altra busca el camí en la lluita armada entrant a la CNT. Pradas volia explicar “com aquestes germanes es troben i es deixen de trobar”.

Els protagonistes no són reals però podrien ser-ho. I per això l’escriptora també ha posat personatges històrics a La noia de la biblioteca. Per exemple, el personatge de la Núria accedeix a la formació gràcies al projecte de Francesca Bonnemaison, un personatge real a qui l’autora va confessar que ha acabat “estimant” per la seva “tendresa”. Va ser la creadora de la primera Biblioteca Popular de la Dona de Barcelona, que després es va convertir en l’Escola de la Dona i on va formar moltes bibliotecàries. Pradas va explicar que “tot i que amb cert paternalisme burgès, va permetre que les dones obreres poguessin aspirar a formar-se”.
 
Un personatge que lluita per aconseguir els seus somnis
 
Oriol Bossa va tancar l’acte admetent que era molt difícil fer la presentació d’algú que coneixes tant com la teva mare i per això va començar llegint alguns fragments de bones crítiques de l’obra extretes de diferents espais literaris. Per Bossa, la novel·la “és un retrat d’una època emocionant de viure” i va afegir que “salvant les distàncies, em va recordar a Incerta glòria de Joan Sales, en el sentit que descriu dos mons diferents i posa en dubte les teves idees, fent que et preguntis qui ets per jutjar què està bé i què no”.
 
També va parlar del personatge principal, la Núria, de qui va destacar “la seva lluita personal per tirar endavant i aconseguir els seus somnis”. Una manera de fer que va relacionar amb la mateixa Núria Pradas. De fet, l’autora va explicar que és el primer cop en 20 anys que posa el seu nom a un personatge i va dir que quan la va presentar a la Biblioteca de Catalunya i li van preguntar per quin motiu ho havia fet, la seva resposta va ser que “si hagués nascut en aquella època, hagués sigut com ella”.
 
47 publicacions en 20 anys

El final de l’acte va tenir un to més emotiu. Bossa va fer memòria i va recordar 20 anys enrere el dia que va arribar a casa amb un ordinador i va dir-los “ara em posaré a escriure”. A partir de llavors, després de sopar es tancava a escriure. “No ens ho acabàvem de creure”, va dir, en broma, el seu fill. Des d’aleshores, Núria Pradas ha publicat 47 llibres. Bossa va fer riure el públic dient que “a casa no ens ho hauríem imaginat”.
 
La presentació l’organitzava Columna Edicions, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Des del CECBLL, Ester Hachuel, va destacar el vincle de Pradas amb Sant Feliu i va recordar que va ser guanyadora d’un dels premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que atorga l’entitat. Un premi que l’escriptora va tornar a agrair assegurant que és “dels més estimats”.
 
Un cop l’acte es va acabar, van ser molts els que es van acostar a xerrar amb l’autora, que va signar exemplars de La noia de la biblioteca durant una bona estona.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat