El premi Martí Dot celebra quaranta anys

Els guardons són una de les mostres culturals més importants de la ciutat

  • Agustí Vilar entre el públic, a l'entrega de premis de l'any passat / Foto: Marc Rius. Marc Rius
    Agustí Vilar entre el públic, a l'entrega de premis de l'any passat / Foto: Marc Rius
    Fotos: Marc Rius
  • Entrega dels premis Martí Dot 2014 / Foto: Marc Rius. Marc Rius
    Entrega dels premis Martí Dot 2014 / Foto: Marc Rius
    Fotos: Marc Rius

Arnau Picón
 
ACTUALITZACIÓ. El 40è premi Martí Dot es lliurarà dimecres, després que l'Ajuntament hagi suspenguès l'acte que s'havia de fer a finals de març, amb motiu dels tres dies de dol decretats per l'accident aeri. La premiada és Raquel Santanera Vila, que té 23 anys i viu a Manlleu. El lliurament del premi s'atorgarà a la sala de plens de l'Ajuntament, pel poemari “Teologia Poètica d’un sol ús”. 
 
Els premis Martí Dot, nascuts amb la intenció de donar a conèixer la poesia en català d’autors joves, consisteixen en la publicació de l’obra guanyadora i 1.000€ . L’edat màxima per participar-hi és de 35 anys.
 
Una oportunitat: per als joves i per a la cultura
 
Agustí Vilar, guanyador dels premis l’any 1979, explica que “els premis Martí Dot són el sant i senya de la festa catalanista del poble entorn de la seva llengua”. “En els primers anys de democràcia van tenir molta volada”, gràcies a un “bon prestigi i bon jurat”. Un dels factors que va propiciar l’èxit dels premis va ser, segons Vilar, que “Vicenç Villatoro i Toni Pascual van guanyar el Sant Jordi després dels Martí Dot”.

Vicenç Villatoro és un dels guanyadors que ha tingut una trajectòria més notòria després dels premis. Villatoro recorda que “era una de les primeres vegades que presentava un premi no d’un poema, sinó d’un llibre de poemes”. A partir de llavors, assegura haver mantingut una “relació amb tant amb els premis com amb la gent de Sant Feliu que hi estava relacionada”, com Joana Raspall o Agustí Vilar.
 
L’escriptor i periodista destaca la importància d’uns premis que, al ser destinats a joves, es converteixen en els primers reconeixements d’autors que segueixen la seva carrera literària: “quan comences és molt fràgil, no saps si té interés pels altres o només per tu”, assegura. Villatoro valora “que hi hagi algú exterior que et digui que el que fas té propi interés”, i recorda que el pròleg del seu llibre el va escriure Feliu Formosa, actual membre del jurat.
 
Aina Torres, guanyadora l’any 2014
, explica que guanyar els premis “és una oportunitat molt gran per gent jove que publiquem el nostre primer llibre”. Torres afirma que també és una oportunitat per “tot el que comporta” publicar el llibre: “poder anar a presentar el llibre a diferents llocs, participar a diferents recitals de poesia”.
 
Uns premis prou reivindicats?
 
Vilar creu que “aquest premi s’ha anat diluint i ha anat perdent pes específic”. Ara hi ha “prioritats culturals” i el debat “està mediatitzat entorn per l’independentisme”. El poeta reconeix que el premi “té una significació política i social” més enllà del color polític: “és un dels nostres referents culturals”.
 
“Fa quatre o cinc anys aquest premi estava gairebé mort. Ara sembla que ha millorat però està molt agafat per pinces”, afirma Vilar. Una de les mesures que es van prendre per a revifar-los va ser ampliar l’edat màxima de 25 a 35 anys, “tot i així, aquest any només se n’han presentat cinc que, per cert, tenen molta qualitat”.
 
“No pot ser que el premi de Sant Feliu, en el seu quarantè aniversari, només es donin 1000 euros i la publicació del llibre”, denuncia Vilar, que assegura que “se li dóna un paper de segona fila quan hauria de tenir més importància pel poble”. El poeta afegeix que, tot i que “durant els últims mandats s’ha intentat millorar la cosa”, s’hauria de fer més: “entenc que els esforços que es fan no són suficients”.
 
Contribuïnt a la poesia catalana

 
“Jo crec que el gust de publicació en llengua catalana és molt considerable, tant de poesia com de narrativa”, opina Villatoro. Afegeix que “això ha donat peu a llegir coses interessants de manera continuada”. Aina Torres, d’altra banda, subratlla que “avui en dia hi ha moltíssims recitals, per sort, al nostre país”. Al bon moment de les lletres catalanes, “ara el panorama sociològic hi afavoreix”, conclou Villatoro.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat