La inauguració del curs de rock and roll reuneix al Sant Feliu més rocker

Divendres es va presentar la proposta organitzada per l'USLA i Els Pagesos

Jordi de Amorós 

 
Al ritme de les notes i riffs d'un dels himnes dels BaronRojo, "Los rockeros van al infierno", va començar divendres a la sala els Pagesos la primera edició de la LowLlobregat Rock & Roll HighSchool. Aquesta activitat, organitzada per l'USLA i la sala Els Pagesos, es presenta com un curs de rock militant (només cal veure la cançó d'entrada) que pretén reunir als aficionats al gènere al voltant de diferents sessions temàtiques que començaran al mes de setembre. 
 
Alguna cosa més que grenyuts ballant arrítmicament 
 

El discurs d'inauguració per parts dels organitzadors va ser una defensa aferrissada del rock com a forma de comunicació i relació singular i pròpia de moltes generacions al llarg dels darrers cinquanta anys a casa nostra. Davant del menysteniment habitual que el rock pateix als espais mediàtics oficials, els organitzadors reclamen la seva validesa i reconeixement com a eina de coneixement, relació, comunicació i transformació del món que ens toca viure. 

En aquest sentit el curs ja es planteja com una reacció airada contra les formes autoritàries de l'educació formal i proposa un nou model (proper a posicionaments com l’anomenada Ciutat Educadora) on no hi hagi una distància jeràrquica entre alumne i docent. Així, les diferents sessions seran més un diàleg entre "especialistes" i aficionats que una classe magistral, o serà innecessari estar inscrit o no cal pagar cap matricula per assistir-hi. Això sí, el dia 3 de desembre, coincidint amb la fi del curs, hi haurà un examen final, voluntari, amb un sucós i gastronòmic premi per aquell alumne que tregui la millor nota! 
 
Tota una història per explicar, tota una història per recordar 
 
Després dels discursos "oficials" va arribar el moment d'escoltar el que els primers "ponents" ens havien d'explicar. Un Josep Coca preparat per l'ocasió, amb els seus apunts i les ulleres disposades, va fer una recreació, un mapa coral i sonor, d'aquell Sant Feliu que despertava del somni del franquisme. Amb el record permanent dels dos Joseps (el Dabanti i l'Altayó), el tercer Josep, el Coca, va recórrer tot els espais i gents que van omplir aquells anys: bars, concerts, grups, anècdotes... experiències que el van marcar profundament i que amb el pas del temps es mostren com a elements de configuració de tota una generació de joves santfeliuencs.  

Assegut al seu costat, un Oscar Roc més informal, tirant de memòria, va recordar quin va ser el seu itinerari personal al mon del rock: des d'unes primeres passes al·lucinades descobrint "una altra música", "flipant" amb els sorolls que una atrotinada guitarra elèctrica amb quatre cordes podia fer,  passant per la creació de les primeres associacions de músics, o la reclamació de locals per tocar,  fins al moment clau amb la realització del primer Baix Festival (el 1997) a la desapareguda sala Amnesia (boníssima l'anècdota de la visita del cobrador de la SGAE al dia següent del concert). 
 
Després dels parlaments, i ambientats amb la bona selecció musical feta pel dj aquesta ocasió, l'Albert Isasi, es van multiplicar les trobades entre ponents, organitzadors i assistents. A les diferents capelletes se sentia la coincident opinió del bon regust boca que la sessió havia deixat però també el reclam, d'una bona part dels assistents, que cal que tot això no s'oblidi, que tot això forma part de la història de Sant Feliu, o millor dit que tot això és la nostra i pròpia història! Caldrà doncs explicar-la a tots aquells que la vulguin escoltar.

Comentaris

josep coca amigó sant feliu de llobregat
1.

Volia fer una esmena a un error que vaig tenir el passat divendres en explicar l´inauguració del Casal de Joves. Es van programar 2 dies de concerts , el primer dia amb La Fiebre del Oro i La Frontera i el segon amb Dentrometi-2 ( que l´altre dia no vaig anomenar) i Desechables.

  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat