El model dels concerts de Festa de Tardor, a debat

Estrenem una nova secció, 'cara a cara', sobre diferents temes de Sant Feliu

Llegiu l'article d'ARNAU PICÓN (a continuació, podreu llegir l'article d'Eduard Polls)


A FAVOR

La Festa de Tardor és molt especial per a molts santfeliuencs i santfeliuenques. En termes de cultura local, les festes són, probablement, un dels temes més susceptibles per a la població. No és estrany, doncs, que el paper que hi desenvolupa l’Ajuntament sigui avaluat amb molt deteniment per qui participa, activa o passivament, a les festes. La fórmula del ‘Sant Feliu Sona’ és una bona –i, per tant, sempre millorable– solució a l’aportament del consistori a les festes. Tres pilars fonamentals aguanten un format que encara pot durar un o dos anys més:
 
1 – Una fórmula, molts estils. El sorprenent estat de salut del panorama musical santfeliuenc permet omplir un cartell de festes durant quatre o cinc anys amb grups locals. Amb la fórmula del Sant Feliu Sona s’ha posat de manifest el bon estat de la música santfeliuenca. S’ha reivindicat la música local. A més, com que l’eix del festival es basa més en la procedència dels grups que en el seu estil, trobem l’oportunitat d’encabir en el mateix escenari grups molt diferents, que atrauen públics diferents en la mateixa plaça. En aquest sentit, la festa es pot convertir en un element més de cohesió social. Si l’eix vertebrador del festival es basés més l’estil musical que en la procedència dels grups, el model agradaria molt a uns quants però exclouria a tots aquells qui no s’hi senten identificats.
 
2- La inversió de diners en festes: millor repartida que concentrada. Un argument clar a favor del model Sant Feliu Sona és el pressupost reduït que representa el propi cartell. Un pressupost baix en el cartell no implica la defensa de la reducció de les Festa de Tardor. No implica seguir la línia dels pressupostos que han aprovat el Congrés i la Generalitat en els darrers anys, en els que un dels sectors que s’ha vist més afectat per les retallades ha estat el de la cultura. No s’ha de deixar d’invertir en cultura en temps de crisi. Això sí, a Sant Feliu, tenim l’oportunitat de potenciar, precisament el que ja tenim: el model de la Festa de Tardor és molt barat gràcies al voluntariat, a les colles... gràcies a la mà d’obra que posem els santfeliuencs. La inversió en les festes ha d’anar més destinada a potenciar aquest model i a donar suport a les colles i les entitats que a organitzar grans festivals.
 
3- La gratuïtat fa poble. L’últim punt, però potser el més important. No tindria sentit fer una festa amb un cartell amb poca tirada, amb un pressupost reduït i apostant pels grups locals si aquesta no fos gratuïta per a tots els públics. Tampoc tindria sentit portar grups amb més catxet i fer pagar a qui els vol veure. Ja hi ha altres ofertes d’aquest tipus durant l’any i, en certa manera, té lògica que paguin per un espectacle aquells qui el gaudiran. Però no a la Festa de Tardor: si l’objectiu és crear espais de confluència entre santfeliuencs i potenciar la cohesió social, és important que la festa sigui gratuïta i d’entrada lliure. Per això és molt menys justificable el model de l’any 2012, on ja es va apostar per grups locals però l’entrada costava 8 euros. L’any següent es va corregir i, de moment, la gratuïtat és un dels elements que més justifiquen el model de festa que proposa l’Ajuntament.
  
Una conclusió amb condicionant. Comptar amb grups locals permet tenir un cartell complet gràcies a que el catxet dels grups és més reduït. Deixant de banda que els grups redueixen el seu preu de contractació per actuar a la Festa de Tardor (fet més que discutible i més que corregible), omplir un cartell digne amb cinc grups permet reforçar la varietat d’estils dins del mateix.
 
Més enllà d’aquesta idea, l’aposta per contractar grups grans no només és discutible en l’àmbit econòmic, també ho és pel model de festes. Un cartell amb dos o tres grups de tirada nacional implicaria tenir una festa més massiva, que vingués gent de poblacions veïnes que es quedarien tota la nit de festa i que tindrien més interès en la festa en sí que en el que representa per nosaltres. Podríem fer un símil amb els conflictes sobre el turisme. “Volem turistes? Sí, porten diners i fa que siguem reconeguts arreu. Volem un turisme massificat? Llavors haurem de vigilar molt per què els interessos dels ‘turistes’ no es situïn per sobre dels que vivim la festa.” També és molt positiu que l’Ajuntament organitzi només una nit, només un festival. Així es deixen espais per a les propostes culturals que fan les entitats i colles de la ciutat, tant pel dia com per la nit.
 
Aquests arguments només es poden sustentar amb un ‘però’: si l’Ajuntament aposta per un cartell poc cridaner, a canvi ha d’invertir en altres àmbits. Ha d’invertir en les entitats que organitzen la Festa de Tardor, en la pirotècnia, en seguretat… Ha de donar suport a les colles i garantir que poden preparar unes festes que estan pensades per i per al poble.
 
Amb grups de menys tirada, les festes de Sant Feliu seran menys conegudes arreu? Sí. A canvi, seran més autèntiques, menys massificades... i més nostres.


***

ARTICLE D'EDUARD POLLS AGELL:

EN CONTRA

Diuen que en els articles d’opinió sempre queda bé posar-hi alguna cita d’altres autors, és una bona manera de reforçar l’argumentació (“No lo digo yo, lo dice Don Limpio”) i alhora fanfarronejar de capacitat memorística i referències culturals d’un mateix. La present ocasió es mostrava ideal per lluir la biblioteca musical amb la lletra d’algun cantautor... Però si el que es tracta és de debatre el model musical d’unes Festes Populars, he de confessar que el primer que em ve el cap és la mítica melodia de vents del tema “FIESTA” del grup irlandès “THE POGUES”.

I aquest és, per mi, l’esperit que representa millor una Festa Major! Una petita escletxa on s’hi respira gresca i disbauxa, una espècie de nit de carnaval de llarga durada, que ens sentim més pròpia pel seu caràcter únic i local. Mireu si son singulars les festes populars que ens tallen els carrers i no ens queixem, que som capaços de compartir balls tribals i begudes espirituoses amb gent d’edats i procedències ben diferents, i fins i tot desafiem els postulats de l’economia racional per tal de desviure’ns de forma voluntària i gratuïta per alguna colla o entitat del poble.

Així doncs, aposentades les premisses del que per mi representa una Festa Major, anem cap al que se’m requereix: argumentar en contra el model actual de Festa/Concert musical que organitza l’Ajuntament per la Festa de Tardor (i així, de passada, polemitzar amb el meu amic Arnau Picón).

Pas núm. 1: Per realitzar un anàlisi rigorós sobre l’activitat musico-festiva que organitza l’Ajuntament, agafi el programa de Festes de Tardor.

Pas núm 2: Arrenqui del programa les pàgines que incloguin activitats organitzades per entitats o associacions i que tan sols rebin un suport directe de l’Ajuntament en l’àmbit logístic (concert post-seguici, discomòbils i orquestres organitzades pel C/Joan Maragall, la Petita, la festa organitzada per Diables La Salut, SantFestiu al Casal de Joves, Enfartats dels Diables Rojos, Concert del Cercabirres...).

Pas num 3: Si vostè ha realitzat correctament els passos anteriors li ha de quedar a la mà un únic full pertinent al festival SANT FELIU SONA! 

Així doncs... SANT FELIU SONA, t’ha tocat el rebre! Però es que aquest és el primer error a ressaltar: concentrar tota l’activitat musical per a joves, que organitza l’Ajuntament, en un únic concert. És molt arriscat jugar-s’ho tot a una sola carta, les possibilitats de descontentar bona part del públic santfeliuenc són molt altes. Un bon trader ens diria que com més diversifiquem les inversions i aprofitem totes les nits de Festa Major, més possibilitats d’enganxar tot el públic i fer saltar la banca.

En següent lloc, malgrat que el SANT FELIU SONA parteixi del honrós objectiu de promocionar els grups autòctons, permeteu-me que posi en dubte si no els acabem fent un flac favor limitant el ventall de bandes a grups locals. Si realment volem promocionar aquests conjunts, el millor que podem fer és seleccionar-ne un cada any i posar-lo junt amb un bon cap de cartell de renom nacional, i evitant així, de passada, el risc actual d’endogàmia col·lectiva dalt de l’escenari. Alhora, aquesta limitació autoimposada ha provocat repetir, sense cap motiu aparent o extraordinari, el mateix cap de cartell en menys de tres anys (és cert que la pedrera musical santfeliuenca és de les més potents de Catalunya, però vigilem amb no arribar a nivells de sobreexplotació!). I per tancar aquest apartat, cal alertar del risc que correm, de seguir amb aquesta línia, de generar un debat etnicista sobre què considerem una banda o no santfeliuenca (és grup santfeliuenc tot aquell que viu i assaja a Sant Feliu de Llobregat...?).

El següent apartat de greuges va dedicat a la línia excessivament popera i kistch que ha agafat els concerts de la Festa de Tardor en els darrers quatre anys. Ja ho deia l’escriptora anarquista Emma Goldman: “If I can't dance, it's not my FESTA MAJOR!” o potser no era ben bé així... El cas és que de música n’hi ha per escoltar i d’altra que és única i purament per ballar! Totes dues són igual de vàlides, però cadascuna té el seu moment. Tenim la resta de l’any per segregar-nos per les sales i clubs musicals de Sant Feliu i Barcelona anant a veure aquella jove promesa del  pop experimental francès o el mític grup de reggae tribal que canta en swahili... Però per Festa Major el que necessitem és ballar fins que ens facin mal els turmells i ens agafin rampes a les cames! No faltem al respecte a la noble tradició i herència històrica que ens han deixat grups com La Plateria i la Salseta del Poble Sec. Catalunya està plena de grups que viuen amb l’únic leitmotiv d’unir, a ritme de les seves pròpies cançons, generacions, estils i tribus urbanes, a la plaça d’un poble que està de Festa Major.

Per anar acabant, senyalar que el model de concert que organitza l’Ajuntament desaprofita el teixit humà que rellueix en molts altres actes i projectes de les festes i que tant caracteritza a la població de Sant Feliu. Per què no incloem tot aquest capital social a l’organització i direcció d’aquests concerts? Implicant la població en la presa de decisions aconseguim identificar-la i responsabilitzar-la amb el resultat! Donem un cop d’ull al nostre voltant! Vivim envoltats de pobles on triomfa el model de “barraques” on les entitats i associacions coorganitzen amb els ajuntaments gran part de la programació musical de les festes.

Ostres! I ja me n’oblidava! Queden les clàssiques al·legacions de falta de pressupost per tal de justificar aquest model de concert de festes. A Sant Feliu mateix, tenim exitosos exemples d’organització rentable de grans festivals de música gratuïts per part d’entitats que parteixen d’un pressupost molt més reduït. Si elles ho aconsegueixen per què no ho pot aconseguir l’Ajuntament que a priori gaudeix de moltes més eines i capacitats? Queda clar, doncs, que no em serveix la limitació del pressupost i més quan la suculenta activitat de la barra l’exploten negocis privats (que deuen pagar unes llicències de concessió, després d’haver guanyat els pertinents concursos públics, i que aquestes serveixen per finançar el concert).

En fi! No hi ha temps per a més, que comencen les festes! Amb aquest article tan sols volia, amb un punt d’humor i sense voler molestar personalment a ningú, polemitzar sobre el que em sembla una evidència: el concert de festes que organitza l’Ajuntament no aconsegueix generar una motivació i il·lusió transversal en la població, no ha aconseguit esdevenir un acte  esperat i de referència dins el programa de Festes (com ho pot ser el seguici), i no aprofita tot el potencial i cultiu de transformació social que representa una Festa Major. Aquest és un dèficit que arrastrem els santfeliuencs des de fa diversos anys i diferents consistoris! Entre tots tenim el repte de solucionar-lo!

Bona Festa de Tardor! Ens veiem ballant per les places!

“TWISTIN THE NIGHT AWAY...”

Comentaris

Eduard Polls Agell Sant Feliu de Llobregat
7.
#6 Bona tarda,

Si no m'equivoco, i corretgiu-me si fos així, la Petita reb de l'ajuntament un petit escenari i la utilització de la xarxa elèctrica, ambdós de forma gratuita. Per tant, al meu entendre, reb un suport logístic per part de l'ajuntament. Un altre debat és si aquest és el propi deure de les institucions, si aquesta ajuda és minúscula o ridícula... Però dir que no gaudeix d'un suport logístic del consistori, per molt petit que sigui, seria no dir la veritat.

Actualment nose el motiu pel qual La Petita no surt al programa de festes, fa certes edicions depenent de l'any no hi sortia perquè no ho volia el govern municipal, de vegades perquè no ho volia la pròpia Petita i altres cops sí que sortia en el programa (o bé en un apartat final exclusiu de la Petita o bé intercalat amb la resta d’actes). Per tant era una decisió de caire més aviat polític dels diferents actors implicats que no pas una limitació explicita. És cert, però, que aquest any 2015 La Petita no surt al programa de festes i per tant hi ha un error en l’article i demano disculpes al respecte.

La meva intenció a l'hora de mencionar La Petita juntament amb altres festes era remarcar i reivindicar que bona part dels actes de la Festa de Tardor no els organitza l’ajuntament i que la gran majoria no reben cap subvenció directe per organitzar-los, sinó que reben únicament un suport logístic. Això no ho sap bona part de la població i l’ajuntament s’aprofita d’aquest fet per rebestir un programa que sinó quedaria molt buit.

Finalment, remarcar que, des del meu punt de vista, La Petita no són “les festes autogestionades de Sant Feliu” sinó “una de les festes autogestionades de Sant Feliu”, potser La Petita és la que reb menys suport logístic, la que té menys lligams amb les institucions, la que manté un discurs polític explicit… Però existeixen molts altres actes i activitats de Festes que s’autogestionen des de associacions i entitats, i crec que voler limitar el monopoli de l’autogestió únicament en La Petita és negar una riquesa i potencial existent en la resta de capital social de la ciutat. Però això, torno a repetir, és una opinió personal que probablement comportaria iniciar un altre debat força interessant. A més a més, fa 6 edicions que no formo part de l’assamblea organitzadora de La Petita i per tant, tampoc tinc massa potestat per opinar sobre les seves línies d’actuació.

Torno a demanar disculpes per l’error existent en l’article, en el qual es deixa a entendre que La Petita surt ressenyada en el programa de Festes i en realitat no ho està.
  • 11
  • 0
Emma Goldman Sant Feliu de Llibertat
6.
"Pas núm 2: Arrenqui del programa les pàgines que incloguin activitats organitzades per entitats o associacions i que tan sols rebin un suport directe de l’Ajuntament en l’àmbit logístic (concert post-seguici, discomòbils i orquestes organitzades pel C/Joan Maragall, la Petita, la festa organitzada per Diables La Salut, SantFestiu al Casal de Joves, Enfartats dels Diables Rojos, Concert del Cercabirres...)"

La Petita no surt en el programa de festes de l'Ajuntament perquè són les festes autogestionades de la ciutat que no reben cap subvenció. L'única relació que té amb el govern municipal és per l'espai on es realitza la festa i poca cosa més.
  • 3
  • 3
Albert Isasi Sant Feliu de Llobregat
5.
#4 Ningún problema Eduard, entendido tu tono y aunque fuera en serio tampoco sería una ofensa, pues ser pop o kistch no es bueno ni malo es solo una opción artística o estética.

Totalmente de acuerdo con lo del Rock and roll, por ejemplo... la rumba y el ska, por decir algo, siempre me gustaron y siempre lo he pinchado, pero personalmente ya me cansa y de eso siempre hay por todas partes. Sin embargo esas entidades a las que te refieres, apoyan a unos determinados tipos de grupos y, como bien dices, tienen todo su derecho a hacerlo, pero hay muchos otros grupos que no entran en esos círculos y tal vez no esté mal que una administración pública les encuentre un hueco como anteriormente lo han hecho con otros. Qué tal vez no sea la fecha adecuada? es posible. En cualquier caso me reitero en que debería buscarse tiempo para opciones de todo tipo, aunque, ya se sabe: nunca llueve al gusto de todos.
  • 5
  • 0
Eduard Polls Agell Sant Feliu de Llobregat
4.
#2 Bones Albert,

Quedi clar per endavant que l'etiqueta "popera i kistch" la poso dins el to humorístic de l'article i sota cap moment preten ser despectiva.

La meva intenció tampoc era fer un alegat a les orquestes de versions, sinó d'aquelles bandes d'estils més ballables i populars (rumba, rock'n'roll...) que a mi em venen més de gust en una Festa Major. Soc el primer que durant l'any assisteixo assiduament a concerts o festivals de Garage, Freakbeat, Psychodelia... Però des del meu punt de vista, entenc que no són estils apropiats per un concert com el que parlem.

Per acabar vull tornar a insistir que la línia del Butifarrasound o de la Petita o del C/Joan Maragall pot ser la que vulgui ja que son entitats o associacions que organitzen el festival des de l'àmbit privat. Podem valorar les seves línies però on ens hem de centrar i tenir potestat de incidència ha de ser amb la que organitzin les institucions públiques.
  • 5
  • 0
Jordi Sant Feliu de Llobregat
3.
Jo em decanto més per l'opinió de l'Eduard Polls.

Recordo que un dels millors concerts que es va fer a Sant Feliu va ser l'any 2011 amb els Lax'n'Busto, concert que no va organitzar l'Ajuntament precisament, sinó Òmnium Cultural.

La cultura no pot ser de franc, se li ha de donar un valor i Òmnium va fer pagar, en aquella ocasió, un preu simbòlic de 3 euros. I vem tenir tots l'ocasió de gaudir d'un gran grup musical, d'aquells que no veiem cada any: la festa de tardor és 1 cop l'any.

Per què no poden actuar a St. Feliu grups com Catarres, Blaumut, Estopa?.........

M'imagino que el problema és el tema econòmic.
  • 2
  • 3

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat