Quines eren les professions dels santfeliuencs l’any 1889?

El projecte Eines està estudiant els padrons antics de la ciutat i ja s’han presentat els primers resultats

  • Aquest dimarts es van presentar els primers resultats del projecte Eines / Foto: Marc Rius
    Aquest dimarts es van presentar els primers resultats del projecte Eines / Foto: Marc Rius
  • L'acte es va fer a l'Arxiu Comarcal / Foto: Marc Rius
    L'acte es va fer a l'Arxiu Comarcal / Foto: Marc Rius
Marta Lacima



El projecte Eines, emmarcat en el programa RecerCaixa de l’Obra Social La Caixa, està impulsant la informatització massiva de fonts demogràfiques del passat, amb l’objectiu de crear una aplicació informàtica que pugui, en última instància, fer una lectura automatitzada de lletra manuscrita. És a dir, crear bancs de dades informatitzats. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, un grup de voluntaris estan ajudant a transcriure els padrons antics de la ciutat.

Augment demogràfic important
 
Anna Cabré, a qui l’arxivera comarcal M. Luz Retuerta va descriure com “la demògrafa de Catalunya”, va presentar els resultats obtinguts fins al moment. Una de les coses que més crida l’atenció és l’augment demogràfic que s’ha observat a la ciutat. Si el 30 de juny de 1889 hi vivien 3.134 persones, aquesta xifra augmentaria exponencialment en el segle següent, quan es va arribar a 21.662 habitants el 1970 i a 43.415 quatre dècades després, el 2014. Del padró de l’any 70, Cabré n’extreu que “és un signe de la immigració que va arribar fins aquell any i que duraria la dècada següent”. En aquell registre hi havia molts nens “i aquelles criatures serien els grups més nombrosos en el padró del 2014”. Precisament l’envelliment de la població és una de les conclusions que s’ha extret d’aquesta comparació.
 
Però si ens limitem a l’any 1889, objecte d’estudi d’aquests mesos, veiem que l’activitat econòmica estava repartida d’una manera més o menys equitativa: un 29% dels homes treballaven al sector primari, eren pagesos; un 32% a la industria; i un 16% al sector del comerç, el terciari; així com un 21% de jornalers que constitueixen una categoria única perquè no podem saber a quin sector es dedicaven. També s’hi observen un 1% de propietaris i d’estudiants.
 
És interessant veure que a les cases de pagès hi vivia més gent que a les dels treballadors de la indústria –“segurament els teixidors i obrers de fabrica eren mes joves i encara no tenien les famílies totalment formades i els pagesos tenien moltes més generacions”, ha explicat Cabré. La mitjana de persones per llar en aquell any va ser de 4,62, prop del doble de les 2,5 actuals.

José i Maria, els noms més posats
 
Pel que fa als noms més posats, José, Juan i Jaime dominaven els dels homes, mentre que Maria, Josefa i Dolores es trobaven al capdavant de la llista femenina. Destaquen noms especialment freqüents a Sant Feliu en comparació amb la resta de Catalunya, com Llorenç, el patró de la ciutat, que es trobava en setè lloc. I cognoms com Cercereny, Campderrós i Canyameres, molt més trobats a Sant Feliu que a altres municipis.
 
Els d’aquesta setmana han estat només els primers resultats, que s’aniran completant a mesura que avanci l’estudi. La idea és que després de Sant Feliu s’hi animin altres municipis per tal de crear una base de dades que permeti dur a terme activitats interessants relacionades amb la demografia. “És un treball precursor. El que s’està fent ara mateix a Sant Feliu por ser important per molts altres llocs”, ha conclòs Anna Cabré.
 
El projecte encara busca voluntaris. Els interessants han d'enviar un correu electrònic a eines@cvc.uab.es o bé a acbaixllobregat.cultura@gencat.cat

Podeu consultar la galeria d'imatges de l'acte aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat