Jacint Verdaguer i el seu viatge a la muntanya Maleïda

Bernat Gasull va presentar ahir dijous un llibre dels itineraris pirenaics que el poeta català va fer a finals del segle XIX

Mireia Mullor

Amb una petita foto de Jacint Verdaguer a la pantalla, amb el to sèpia propi de les imatges de l’època de finals del segle XIX, l’escriptor i biòleg català Bernat Gasull i Roig llegeix un text que parla d’una muntanya. Però no n'és una de qualsevol. Aquest text que recità a la sala principal de l'Ateneu Santfeliuenc, convida a descobrir un lloc emblemàtic, “mitològic” segons ell, dels cims catalans: la Maleïda, nom català tradicional del que avui coneixem com Aneto.  

L'acte el va presentar Montse Corregidor, presidenta de la secció local d'Òmnium Cultural, que organitzava l'acte. Corregidor va aprofitar per acomiadar-se de la seva etapa al capdavant de l'entitat, agraint el suport de tothom qui l'ha acompanyat en els 8 anys al capdavant d'aquesta tasca.

Un viatge a través dels diaris de Verdaguer

Gasull fa gala de la fascinació que la vessant excursionista del poeta Verdaguer suscita en ell, amb precedents en la seva obra com Les ascensions de Verdaguer al Pirineu. Va ser el poeta català el primer en emprendre, amb 37 anys, un camí en solitari travessant les muntanyes pirenaiques. “Quan Verdaguer ho va fer, tothom va voler arribar també al Canigó i la Maleïda, els dos grans cims catalans”, va explicar Gasull durant la presentació del seu nou llibre.

Maleïda. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto és un viatge a través dels diaris de Verdaguer, on va recollir experiències, diàlegs i sensacions. “El repte era descobrir les rutes que havia fet i contrastar les dades que ofereix en el seu diari”, va afirmar l’escriptor, que expressà la seva voluntat de “reconstruir la història”, perquè qualsevol pugui repetir la ruta que el poeta català va fer ara fa més de cent anys. A més, la investigació i recerca d’aquest treball persegueix els misteris que encara queden per resoldre, des de saber si Verdaguer va fer realment l’Aneto fins a omplir els buits de les seves memòries.

Al cap i a la fi, és difícil arribar a saber aquestes qüestions. Però ens quedem, com va fer Gasull a la seva intervenció, amb les paraules rimades de un poeta que era també excursionista i amant de la natura salvatge de la Maleïda.

 

Mirau la cima excelsa tot allunyant-ne els passos,
mirau sa cara, sense voler dormir en sos braços.
 

Podeu consultar la galeria d'imatges de l'acte aquí.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat