Crònica d'un relleu generacional

Dissabte passat es va viure amb el 'Demolition Fest' un vespre molt emotiu

  • Demolition Fest. Foto: Josep Coca.
    Demolition Fest. Foto: Josep Coca.
  • Demolition Fest. Foto: Josep Coca.
    Demolition Fest. Foto: Josep Coca.
  • Demolition Fest. Foto: Josep Coca.
    Demolition Fest. Foto: Josep Coca.
  • Demolition Fest. Foto: Josep Coca.
    Demolition Fest. Foto: Josep Coca.

Mireia Mullor

De vegades, hi ha moments de catarsi col·lectiva, on els records, els sentits i l'espai es barregen per aconseguir la total unió d'un grup de persones. El passat dissabte, els records van ser els de joventut, el sentit clau va ser l'oïda i l'espai -espiritual, perquè va haver-se de traslladar- va ser el Casal de Joves de Sant Feliu. El que podia haver sigut només una festa per acomiadar un edifici emblemàtic de la ciutat es va convertir, gràcies al poder de la nostàlgia, en una reunió generacional que posava sobre l'escenari tota una tradició de la música rock local.

L'anomenat Demolition Fest, celebrat amb motiu del tancament del Casal per la seva remodelació, va sorprendre tothom. "No sabíem que arribaria a aquesta escala, amb una vintena de grups i centenars d'assistents... Va agafar una dimensió que fins i tot se'ns escapava de les mans", confessa un dels impulsors inicials, Josep Coca. "En realitat va ser molt fàcil, perquè tothom va voler participar de forma voluntària i amb molta motivació", afegeix altre dels organitzadors, Óscar Roc

Un nom: Pep Altayó

Un dels temes centrals de l'acte era retre homenatge a una figura cabdal a la música santfeliuenca i que ens va deixar fa uns anys: Pep Altayó, l'immortal veu de La fiebre del oro. Van ser la resta de membres de la banda els qui van pujar a l'escenari, amb projeccions de fotografies d'Altayó, per recordar una imatge icònica pels santfliuencs dels vuitanta i noranta. "Va ser un dels moments més emocionants", assegura Coca, i hi coincideixen tots els entrevistats per aquest article. 

L'emoció, en totes les seves formes, va ser present a l'acte. "Veies a gent fent-se abraçades constantment", recorda divertit Roc, que pensa que "hauran de passar molts anys per tornar a veure alguna cosa semblant". Per Coca, difícilment això tornarà a passar. "Va ser una jornada històrica", sentencia. 

Un viatge en el temps

Junt amb l'emotivitat del moment, la nostàlgia va ser altre dels elements més significatius del que va passar dissabte. Per la Marta Fuertes, assistent als concerts i usuària del Casal de Joves a la seva època daurada, també va ser un moment irrepetible. "Va ser com tornar a viure una nit a l'antic Casal, amb la mateixa música i les mateixes cares", explica. "La sensació, en definitiva, va ser de fer un viatge en el temps", afegeix, recordant també els riures que va provocar el trasllat del concert, a causa de la pluja, al Casal de la Gent Gran. "Amb l'edat que tots tenim, i recordant temps passats... Va ser molt graciós veure'ns allà!", comenta. 

Fuertes recorda el Casal de Joves d'aquella època, ja fa més de dues dècades, com un punt de trobada que tenia el seu punt fort en el bar. "Era un lloc de reunió molt important, i quan el van tancar es va acabar el Casal com el coneixíem, i va passar a ser un lloc on informar-te o fer tallers", assegura. "Ara la música santfeliuenca continua sent important, però no allà, i realment no sé si per culpa de no tenir bar, de no tenir concerts, de manca de suport institucional... No ho sé", expressa Fuertes, que torna a aquelles nits musicals de la seva joventut, que "van marcar als joves i la dinàmica de tot el poble".  En aquesta línia, Óscar Roc destaca l'actitud de tota una generació. "Èrem molt de muntar les coses entre tots, col·laborant, i ara contractes una empresa privada perquè t'ho faci. No és millor ni pitjor, però és diferent", afirma. 

Regust a relleu generacional

No només va haver-hi grups clàssics la nit de dissabte. Els joves talents actuals de la ciutat també van tenir el seu espai a l'escenari, provocant una curiosa congregació de diverses generacions i, en conseqüència, una imatge ineludible: el relleu generacional. Els antics es canvien pels nous, però la música continua. "Grups com Seikos estan formats per fills d'alguns membres de grups clàssics, per això es fa més evident aquest ritual de pas que vam presenciar", comenta Roc, que també recorda amb especial emoció la visió dels fills petits dels músics ballant com els que més a la pista. 

Uns que arriben, altres que se'n van i només es retroben per, irònicament, dir adéu. El Casal de Joves de Sant Feliu estarà tancat durant un any per transformar-se en l'escenari de les noves generacions, per compartir allà totes les novetats que el futur, aquell gran desconegut, ens ha de portar. Per ara, ens haurem de conformar amb haver viscut, només per una nit, el ressorgir de l'esperit d'una època, d'un poble, d'una generació. La joventut recuperada i, amb resignació, acomiadada. 


Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat