“13 d’Octubre. Quedem, fem un cafè...

...i m’expliques com ha anat. I en parlem, assossegadament, com sempre. Allò què vares viure, veure i sentir, m’interessa i molt. Com a tu et va interessar saber les meves impressions d’allò viscut el passat 11S. Sabem que el terreny de joc s’enfanga. Des del respecte, podrem posar en comú inquietuds i neguits i aturar-nos en els matisos. Cal analitzar aquells implícits, aquells elements que actuen a l’hora de mobilitzar les masses. Et puc imaginar atent i expectant a l’hora. Cofoi i esperançat. Sabem la importància que tenen les manifestacions col•lectives per a descobrir-nos com a iguals i per a relativitzar l’uniformitat, també. Segur que em diràs que hi havia diversitat i et creuré de totes totes. T’agradarà comprovar-ho com a mi em va passar just fa un mes enrera.

I des de l’amistat m’agradarà preguntar-te sobre com avança la partida i esbrinar de quin joc es tracta. Sabem que no és el parxís ni el domino. No és un entreteniment ni un divertiment. Hi ha càlcul i hi ha estructura, per molt atzarós que sembli el destí o per molt estimulant que sigui fer aflorar les emocions. Tal vegada sigui una partida d’escacs. Pot ser. Tot i que no sabem ni el nombre de peces ni de caselles. Sabem que pot ser una partida llarga tot i que avança a base de “jacs”. M’agradarà saber com has viscut els preparatius i quin grau de mimetisme hi veus entre una manifestació i l’altre, si després de fer avançar el peó central dues caselles, ara se n’avancen dues més, o es va pas a pas. O a salt de cavall. O bé s’albira una avançada de l’alfil per la Diagonal.

Serà un plaer copsar quina atribució cívica li dónes i quina genuïnitat o instrumentalització política li atorgues a la plataforma convocant. Què en penses de les motivacions, diverses totes elles, acumulatives, segur. Responen a necessitats d’acció? reacció? proactivitat? visibilitat? I jugarem a esbrinar quins moviments es preparen, quinaa formació política en traurà més rèdit el proper 25N i sobretot, contrastarem si hi havia proposta constructiva o temença; esclat de joia o ràbia compartida; manteniment de l’status quo actual o voluntat de canvi; sincretisme cultural o un patchwork de banderes constitucionals. I analitzarem els crits, els clams i les consignes. I et preguntaré al respecte de quins rèdits dóna poder onejar la ‘senyera’ un cop ha esdevingut un símbol orfe del mainstream nacionalista català, i si això era condició sine qua non per a que bona part dels participants l’entomés de manera clara. Parlarem del que ha suposat això i del perquè un emblema nacional no exempt de prohibicions severes ni de connotació nacionalista com la ‘senyera’ se li ha hagut de posar un estel blanc o roig per tal de dotar-lo de vigència. I segurament em parlaràs de la presència de la tricolor i d’altres que em donaràs a conèixer. I tornarem a aterrar la conversa i la conduirem als espais coneguts i a la complicitat que ens uneix.

I sortirà la qüestió social i els riscos de fractura social. Elucubrarem sobre casos similars i ens equivocarem amb les analogies i traslluirem les nostres pors o desitjos amb els exemples que emprarem. Serem poetes i ignorants. Quin grau d’estratègia o necessitat hi ha quan s’empra simbòlicament el “cor” com a imatge? I farem analogies amb les campanyes del “We love you” canadenc o el “Better together” britànic. I frívolament (o no tant) algú deixarà caure l’ús d’aquest símbol en la passada campanya veneçolana o bé constatarà que dues icones del grafisme infantil més primari són les que s'han fet servir en ambdós casos (el cor dibuixat en compàs, com diuen els Love of Lesbian, o els estels de cinc puntes que decoren tot bon dibuix nadalenc) I explorarem el populisme creixent, d’aquí, d’allà i de més enllà. I raonarem sobre el socialisme en caiguda lliure, aquí, allà i més enllà. I sobre el federalisme fallit, per a qui?, per què? fins quan? I de la xenofòbia asfixiant i del capitalisme decadent. I de les barrabassades de gurús mediàtics i de ministres de cultura piròmans i reservistes militars.

Tot plegat un còctel explosiu, d'aquells que no saps quan et poden fer agafar ressaca, assecar-te la gola o xerrar més del compte. Ho anirem degustant trobada rera trobada, a cada glop de cafè que farem tu i jo a partir del 13-O, ja sigui a la feina, al bar de sempre, al gimnàs, a la filmoteca, al sopar d’aniversari, en els dinars familiars o al futbol. Allà on sigui que coincidim m’agradarà dir-te: Com ho fem? Truques tu o et truco jo? Fins aviat”

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat