El PAM (I): El procés

Quan el govern municipal va crear l’espai web de participació ciutadana per informar sobre el PAM (Pla d’acció municipal) ho va fer sota un subtítol suggerent i que és tota una declaració d’intencions: “governar amb les persones”. Títol que sintetitza a la perfecció l’essència del que se’n diu “Govern Obert”títol que recollia també l’essència del programa electoral d’Esquerra Sant Feliu. 

Com es diu normalment el nom no fa la cosa, o dit en altres paraules per molt que posis un títol a un procés, el procés no té perquè respondre a les intencions del títol. Bàsicament això ha passat en l’elaboració del PAM 2016-2019.

Una de les virtuts que té la construcció d’un Govern Obert és que el ciutadà passa a formar part (si vol) del procés de presa de decisions; això vol dir definir i crear polítiques juntament amb l’administració. Sincerament penso, que el govern municipal no té la voluntat que el ciutadà formi part del procés de presa de decisions. Un cop més el nom no fa la cosa. Per molt que a una àrea de govern l’anomenis “de govern obert” l’administració no es transforma automàticament. Deu mesos de gestió i la declaració d’intencions d’un PAM ens demostren que hi ha molt poca ambició en aquest àmbit.

El procés participatiu del PAM no ha estat reeixit. La possibilitat de participació ciutadana s’ha circumscrit en la possibilitat de participar en quatre xerrades informatives (una per eix del PAM), i amb la possibilitat, això si, d’introduir esmenes i propostes tant en les xerrades com en l’espai web. 

No ha estat reeixit perquè aquesta manera, avui en dia, no és la manera de possibilitar que el ciutadà formi part del procés de presa de decisions. En poques paraules el govern va elaborar un projecte de PAM i el va posar en coneixement del ciutadà. És a dir, el clàssic governar per les persones. Res de nou. 

Però tampoc va ser reeixit per la poca assistència a les xerrades (cosa que no hauria de satisfer a ningú), per les poques aportacions fetes a la web. Segons diu el web la proposta es va descarregar 40 vegades i el PAM, 
finalment aprovat, porta 8 descarregades.

Cal dir, per acabar, que el PAM no és un document obligatori, i que si es fa el més normal és donar compte al Ple. El govern va decidir portar-lo a votació; sense respondre la pregunta feta a junta de portaveus: "què passava si el Ple votava en contra el PAM?"

A nosaltres ens semblava de sentit comú que si es decidia portar a votació, calia portar el document a exposició pública per tal que ciutadania i oposició poguéssim fer al·legacions que serien aprovades o desestimades en el Ple següent. Ens semblava de sentit comú tenint en compte, que el procés participatiu en quantitat i qualitat no ha estat reeixit, i ens semblava de sentit comú atès les diferents aportacions que vam fer els diferents grups de la oposició, i ens semblava de sentit comú que això hagués possibilitat un debat més profund, un PAM millor, i sobretot un PAM més consensuat. Una llàstima que el govern tanqués la porta a aquesta possibilitat. Govern obert, és clar. 


Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat