Allà també voten

Paga la pena que us ho conti. Fa un migdia fabulós, me’l creuo abans d’arribar a les barreres del tren. Em saluda amb una cordialitat no exempta de tendresa. És un avi digne, sec, un castellà llegendari del barri de la Salut. Forma part del paisatge del meu poble, memòria que processa. Admiro molt com duu la seva ancianitat. Recordem plegats moments de velles lluites. Té el crèdit d’haver-les fets, un testimoni que pocs ostenten. Sindicat, associació de veïns, militància política. Naturalment, molt crític amb l’esquerra que mana. Quan li explico què han decidit els sindicats al poble sobre la mani del 3, ofega un renec. Déjalo Agustín, sobre tristezas, bastantes tenemos con las de casa, conclou. Parlo evidentment d’un vell militant del PSUC. D’aquells que enarbora el dret d’atodeterminació dels pobles. És un home que sap  que totes les dretes no són igual. En unes altres paraules, les esquerres tampoc. Més prosaic encara, quan manen els uns i els altres, els anarquistes acaben tenint raó. És a dir, la corrupció fa pujolets arreu.

Naturalment, els anys li pesen. Però té una gran emoció en retrobar-me i desembolicar noves converses. No se n’amaga gens per la seva devoció per Sant Feliu  i Catalunya. No en va ha viscut els millors anys aquí. Ho té molt clar, ara vota ERC. Yo ya sé que tu votas más a la izquierda,verte en el barrio con tu tolerancia, eso es lo que cuenta, insisteix molt segur. Diumenge passat va venir del seu poblet perdut de Burgos. D’una esgarrapada, el seu fill va dur-lo en cotxe fins a l'urna. Ja m’imagino jo de què van parlar tot el viatge. De totes totes, ell volia participar-hi. Per sort, és empadronat al nostre poble. Conec veïns de la seva barriada que proclamen li falta un bull, quins desgraciats. M’encanten aquestes persones que tenen el seny al cor. Quan em confessa què ha votat s’ha posat a plorar. Naturalment, ens hem abraçat. Agustín, solo la calle quiere a Catalunya, repeteix l’home obstinat. Ell és un nouvingut dels seixanta que no necessita la mani del 3 per saber qui és al nostre costat. El malparit m’ha emocionat. Ell, com jo, jutja els jutges.

Diuen que la bandera amaga els poca-vergonyes, no cal ser sord cec per a intuir-ho.  Per descomptat, us ho diu un idiota amb experiència. Tant se val que vulguin un referèndum acordat. Ahir aquests eren els federalots. Ara, parlem-ne, bo i dividint-nos entre partidaris de la DUI i l’acordat.  Tingueu clar companys i companyes, la divisió empaita la desmobilització. Qui avisa no és traïdor. Si els civils ja hostien les iaies, què no faran demà passat? Quina tristesa, la guàrdia civil aconseguint aplegar-nos en la lluita. Ara ens toca rebre a nosaltres, ja han pensat en altres llocs de la península? A què espera Pedro Sánchez a fer una moció de censura? Qui se’n preocupa dels catalans a Espanya? Tan poc pinta el PSC a l’hora d’evitar el desastre? Quan deixarà l’esquerra de ser una titella en mans de les elits extractives?

Només cal veure com funcionen les autoritats al meu poble. Manen en minoria i ataquen tothora els indepes. D’acord, han votat però que poc es veuen entre nosaltres!  Quin paper més galdós, no us preocupeu, són els primers que ens deixen quan vinguin maldades. El poble és un parlament i la seva majoria la trepitgen tothora. Diumenge passat, si no hi intervé la repressió, tenim un altre 9N. En canvi, ara tenim la DUI a tocar, gràcies a les garrotades del PP. Tothom sap que votar no és un delicte. Tothom sap que l'única legalitat del poble de Catalunya, és ser al costat dels seus diputats. Tots aquests que busquen solucions, sempre que poden aparquen la gent. Tant se val que sigui el director del diari més llegit o l’altaveu sindical més sorollós. Els preocupa més la revolta que no pas la repressió que preparen. Aquest vell amic demostra que allà també voten, bravo!

 

Comentaris

isidre Sant Feliu
1.

Ben cert Agustí, han caigut les caretes!

  • 5
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat