Qui ignora els altres, acaba ignorant els seus

Per això, puja l’extrema dreta. L’altra forquilla és la profunda crisi que pateix la pell de brau. La pobresa i l’exclusió emergeixen amb formacions polítiques de caire  totalitari. Fixem-nos en Ciutadans.  Per a ells, els indepes han passat de ser nocius a superflus. Un partit que ignora els altres, acaba també ignorant els seus. De fet, els nazis no és com comencen sinó com acaben. El seu amor per la llei i la mentida cultiva sense ambages la xenofòbia. Amb tot l’1 d’Octubre marca un abans i un després de la història. El poble de Catalunya va fer una gesta absolutament meravellosa. Sorprèn moltíssim com els sobiranistes  que no són partidaris del 155, ara no canten gall ni gallina. Quan els espanyolistes ens condemnen, resto parat del seu relat tan arbitrari com poc seductor. Penseu-hi una estona, potser en traiem l’aigua clara. Sense cap víctima mortal, 12.000 ocupants  uniformats per a evitar votacions, ratlla un abisme polític. A hores d’ara, per sort el moviment indepa no se’l  queda ningú en exclusiva. Important, cal que a la foto, els nostres, surtin amb manilles. Així justifiquen una contesa il·legítima.

Els uns s’acontenten en què siguin autonòmiques. Els altres les qualifiquen de republicanes. De fet, vivim absolutament recentralitzats. Els primers ja se senten prou bé com a unionistes. En canvi, sobiranistes i indepes s’hi apleguen amb demandes republicanes. De sobte, Podemos, no pas sopem, gasta bicarbonat quan fa realisme. Quina llàstima, per què ha de ser sempre espanyola, quan ja pot ser catalana?  Els republicans espanyols juguen millor al mus amb 155 trampes.  Repassem abraçades identitàries. Mas i Fernández, Albiol i Iceta. Els primers simbolitzen veritablement un debat nacional. La CUP evita nous tripes, quin descans. Tothom insisteix en la frustració indepa. En canvi, ningú recorda el desori de l’Estatut de Miravet. En l’actualitat, més que frustració, hi ha ràbia.  En conseqüència, aquest sentiment graneja esperances.

Puigdemont és un símbol perquè duu endavant allò que vol el poble. Aquí, sí que n’hi ha, d’odi legal entre les porres dels altres. El 21D només cal recordar l’1 d’Octubre. Si ho fem, el mal de ventre és seu. El segon és una rèplica que no sorprèn. Ja ve del País Basc i del Congrés, quan manen d’amagatotis. Iceta quan abraça Albiol, somien en el lehendakari Patxi López, que bonic. Hi pensen més en allò què guanyen que no pas en el que perd el poble.  El nostre benestar s’acaba en el 155 que els uns apliquen amb fervor i els altres  amb coragre. No ho oblideu pas, permeten barra lliure als totalitaris. En unes altres paraules, la polarització sempre beneficia l’extrema dreta. Quan els comuns ataquen més PDeCAT que no pas Ciutadans llepen. Admetem-ho, mobilitzen més soledats que no pas confluències. Ningú no vol més fronteres, això sí, els refugiats a casa nostra, maco. En canvi, les reivindicacions  del nostre poble que esperin, si buana. El PP ho deixa podrir tot entre jutges d’extrema dreta. El PSOE ja fa temps que ha oblidat la seva feina democràtica. Quant a sopem, disculpes, Podemos busca més carrils bici. En canvi, l’independentisme molta gent vol veure com s’esquerda. De fet, només cal votar qualsevol de les seves llistes. Ja veurem si Rajoy s’aguanta l’endemà del 21D.

De debò, l’assumpte no va de banderetes, sinó de demo. La batalla per la disputa del territori és decisiva. Ara bé, el moviment indepa, ara per ara, és intacte malgrat d’intoxicacions i repressió a tot drap. Tothom llevats dels Comuns s’hi peta dins els calçotets del 78. La impunitat del rotllo anticatalà engreixa espanyolistes arreu. Vet aquí, Albert Ribera fent el Primo, em pesqueu? Té públic perquè Catalunya lidera el malestar espanyol. Per això, ataquen sense cap vergonya la Generalitat. El cas de les obres de Santa Maria de Sixena, és un exemple al·lucinant. Hi ha molta obra escampada d’aquest establiment per la geografia hispana. Amb tot els aragonesos volen quedar-se allò que han recuperat els catalans. Mama, per què ens tenen tanta mania aquesta gent? Calla, votem independència, a veure què passa.  De veritat, fem coratge, això ja no és un somni.

Comentaris

Rossend Sant Feliu de Llobregat
1.

Opinió molt encertada. El felicito. Salutacions cordials!

  • 1
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat