Potser si sóc vietnamita

Tant se val hi hagi un 155  o no. Vol dir que si no guanyen ells, no guanya ningú. Vol dir que si aconseguiu una acta de diputat a la presó, si la preneu, immediatament us inhabiliten. És terrible, la llei solament empara els qui manen. Si algú diu que les persones són més importants que els  territoris, menteixen.  Per descomptat, un indepa deixa de ser una persona tot just fa majories. Rajoy podia haver caigut al Congrés amb els indepes. És clar, qui empara  un corrupte encara que sigui espanyol sempre és una persona. En canvi, un indepa sempre és un sospitós perquè no vol ser-ho.  Vull dir espanyol, no pas persona, no ens confonguem. No em molesta que em titllin de separatista. Solament aviso els demòcrates que qui usa aquest concepte és un falangista. A molta gent espanyola no els preocupa. Sincerament, jo me’n preocuparia. Recordo l’Honorable Montilla titllant els catalans emprenyats de desafectes. Llavors, vaig flipar perquè aquest llenguatge era putatiu dels franquistes.  Al capdavall, un indepa respecta més les lleis que un camisa blava. Ara bé, si el meu president és un delinqüent, per què el deixen participar en la contesa electoral? De veritat, espero que el president Puigdemont no faci cas dels versos profètics d’Espriu. Tant si ve com si no, els nostres vots ja viuen us ho asseguro, emmanillats. Fins i tot els europeus accepten els seus  propis exiliats dins les seves fronteres, és incomprensible.

Si parlem d’anomalies democràtiques, només puc imaginar-me particularment que sóc en una dictadura. Curiosament, el delicte d’odi només és prerrogativa d’una persona que pega legalment. Al Principat,  el govern central li posa un morrió a la voluntat popular. Per exemple, vol dir que només hi ha llibertat per la gent que obeeix injustícies. Per exemple, obliga als indepes a ser-ho de boquilla, sinó, parlem-ne. Comptat i debatut, vol dir que la normalitat només fa cas del poder, no pas de la llibertat.  No us càpiga cap dubte, Si els jutges manen, tenen més miraments amb un vietnamita que no pas amb un indepa. Van dir que no hi hauria urnes fins la sacietat. Fins  i tot amb vint mil antiavalots no van poder impedir el plebiscit. Agradi o no, vivim d’aquest u d’octubre. Els uns el consideren un fracàs, els altres la gesta d’un poble. En realitat, l’esclat de les porres representen la recentralització de l’estat. Per això, no parlem solament de banderes. En l’actualitat, la situació exigeix que el parlament de Catalunya no pugui fer lleis per als seus usuaris. 

Fixeu-vos-hi  bé, l’u d’octubre va deixar una altra Ester Quintana.  Busqueu-me un jutge que tingui el mateix zel en trobar el culpable de malmetre l’ull del partidari del referèndum. Segur que tenen la mateixa perseverança que van tenir amb els mossos. Ai, els jutges, són tan imparcials, els pobrissons! És clar, ningú no li va demanar que anés a un acte il·legal. Llei que no fa convivències ni responsabilitats, per què la volem? Renda garantida, impostos als bancs, pobresa energètica, des de quan és il·legal corregir desigualtats que ofenen? Com que el govern central no combrega amb aquestes lleis, tribunals. En unes altres paraules, vol dir que la legalitat des dels nostres representants mai no és un punt de partida. Així, doncs, de quina incertesa parlem quan un poble s’ha decantat per un president a l’exili? Aquesta és la constitució espanyola, la de sempre. Quanta més Feina pels jutges i guàrdies civils, més Espanya profunda. Quant a l’esquerra espanyola, no hissen la bandera, però, la callen molt bé, els felicito. Potser si sóc vietnamita,  segur que tinc menys maldecaps.  Ben mirat, tenen la mateixa bandera que la nostra, però, només tres barres vermelles damunt d’una mar groga, ei, potser que m’hi repensi. Què voleu que us digui? Quin horror, els versos quan són dolents, no canvien relats.

Pitjor encara, no hi ha cap relat sobre realitats que compartim.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat