Fer política

El desembre del 2015 escrivia aquest article on, a part de fer un apunt sobre com s’havien aprovat històricament els diferents pressupostos municipals, aportava la teoria de que els sotracs històrics del 2003 i del 2015 havien alterat els consensos més o menys amplis a l’hora d’aprovar els comptes municipals.

Apuntava que l’any 2015 era històric ja que mai abans uns pressupostos santfeliuencs havien estat aprovats per un vot de qualitat de l’alcalde. L’assumpte pot ser més o menys rellevant, a efectes pràctics la rellevància és nul·la, els pressupostos s’aproven i s’executen hi hagi 10 o 16 vots a favor. La rellevància política és molt més gran. En primer terme perquè demostrava que el govern no havia après la lliçó del resultat electoral. Què implicava governar en minoria? En segon terme perquè demostrava que a Sant Feliu de política, diguem-ne d’alta volada, se’n estava fent poca.

Els pressupostos del 17 demostraven que el govern corregia aquests dèficits. Un pacte amb PP i Veïns per Sant Feliu, en l’acord de “devolució” de l’IBI, permetia un acord molt més ampli pels pressupostos del curs següent.

Els pressuposts d’enguany demostren, però que aquesta qüestió va ser circumstancial. Lamentablement els pressupostos del 2018 han tornat a ser aprovats pel vot de qualitat de l’Alcalde, o el que és el mateix, el govern ha suspès en la recerca d’un consens més ampli per un tema tant transcendental de la política municipal, és a dir, el govern no ha fet política.

El govern no fa política, perquè fa una altra cosa, i aquesta és la part fonamental d’aquest article. Entenent fer política com la pràctica d’un diàleg constant amb els altres grups, obrint la negociació, copsant la negociació com un espai on cediràs els teus plantejaments i incorporaràs els plantejaments de l’altre per possibilitar un acord, on cediràs protagonisme pel bé d’un acord, on crearàs un clima de confiança. Això al nostre entendre és el que manaven els resultats del 2015, i és el que el govern ha entès a la seva manera.

El govern de la ciutat no fa política perquè fa mercadeig polític. Els dies previs a un ple busca el vot necessari per aprovar els assumptes fonamentals, i així per exemple, cercant i trobant una abstenció ha pogut aprovar els pressupostos del 2016 i del 2018. Hi hagut excepcions durant la legislatura, i és de justícia dir-ho, però es poden contar amb els dits d’una mà.

La gran pregunta és, per què el govern fa mercadeig i no fa política? La resposta és clara perquè no vol cedir ni un mil·límetre dels seus plantejaments inicials, i és recelós de cedir protagonisme polític a la oposició, o si més no a ERC, que és la part que em toca.

En què em baso per fer tal afirmació? Em baso, i aquesta és la segona part fonamental d’aquest article, en que Sant Feliu podria tenir un pressupost aprovat en àmplia majoria i no el té. El podria tenir perquè des del 2015 el govern té una proposta sobre la taula d’ERC (malgrat que el Regidor d’Hisenda digui que l'oposició no fa propostes). ERC vam deixar molt clar en el debat del 2015, i en el 2016 i en el d’aquest novembre que si el govern i l'oposició treballàvem per fer uns veritables pressupostos participatius el nostre vot seria positiu, i això si que és rellevant, políticament parlant, més que pel consens en si, pel que implica.

Una proposta que pel silenci negatiu ha estat descartada pel govern. Ni tant sols un “ja ho parlarem” per sortir del pas, perquè el govern ICV-PSC no està disposat a moure’s dels seus paràmetres, i perquè el mercadeig és molt més còmode.

Mai és tard, queda any i mig de mandat. Des d’aquí emplacem al govern municipal a fer política d’una vegada per totes.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat