No pot ser que un diputat electe no tingui la protecció del seu poble

Ja fa dotze setmanes que els Jordis són engarjolats preventivament. Tots els dilluns d’aquesta temporada, uns quants Déunhido baixem a la plaça de la Vila. Ho fem a les vuit del vespre, una hora bastant intempestiva. Faci fred o plogui, el cas és ser-hi. Sincerament, ja no és un tema democràtic, sinó de justícia. Naturalment, no hi som tots els qui voldríem. Feina, ocupacions o imprevistos fan que les concentracions no siguin més contundents.

Aquests dilluns al vespre demostren que la normalitat és opressiva. Enguany, la treva nadalenca ha caigut sempre en dilluns. Nadal, Cap d’Any i Reis han estat més emotius que mai. En tot cas, molts de nosaltres no perdem ni conviccions ni realismes. Ho dic per tots aquells que diuen que vivim enmig de mites asfixiants.

Sincerament, no us amoïneu, fa molts anys que tolero botiflers amb equanimitat. Sigui català o espanyol, no cal perdre de vista l’ús de la llibertat de pensament. En unes altres paraules, No pot ser que els jutges manin més que el meu parlament. No pot ser que les autoritats pertinents no reconeguin guanyadors. No pot ser que un diputat electe no tingui la protecció del seu poble. De veritat, la desobediència davant la llei, no és exactament la burla davant d’un delicte manifest. Els indepes desobeeixen després de vuit demandes d’un referèndum  pactat. Per tant, és la llei la qui destrueix convivències. Un govern central que permet el linxament mediàtic de tot un poble en base a l’escarni i la mentida, fabrica mals irreparables. No ens enganyem pas, aquesta constitució no empara tothom. Fins i tot tots els partidaris del 155 no accepten els resultats del 21D, és inaudit. Només cal veure els jutges com s’afanyen amb corrupcions quan esquitxen el PP. Més tràgic encara, qui té la potestat del delicte d’odi, no garanteix drets fonamentals. El poble palesa que la convivència no pot ser una potestat exclusiva de Madrid. Ras i curt, la desobediència no és exactament sedició i rebel·lia. Encara menys violència, exactament el que van exercir les forces d’ocupació.

Tot plegat perquè els costa acceptar que l’1  d’octubre, la gent va lluitar amb urnes. En canvi, ells les van posar il·legítimament el 21D. I ja ho veieu quin respecte atresoren, ni accepten l’u d’octubre, ni tampoc el 21D. Per sort no sabrem prou quantes iniquitats han fet amb el  155. Ens agradi  o no, només parlen de democràcia quan manen i guanyen. Per això, el nostre poble resisteix amb tranquil·litat i fermesa. No us càpiga cap dubte, la normalitat, ara s’anomena opressió. No ens amoïnem pas, ja ve de lluny. Els dilluns al vespre, els qui encara anem a plaça pels Jordis, vestim dignitats.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat