Espanya vol la seva unitat abans que la seva llibertat?

Nosaltres els indepes som els violents, però, els altres són els qui peguen. Som legals mentre no guanyem unes eleccions, però, ai de si ens atrevim guanyar-les. Patim amenaces de mort estil diputat Casado, però, els altres imposen delictes d’odi quan cal. Ens titllen lamentablement de supremacistes. En canvi, que jo sàpiga, els altres ens acorralen gueto. Hem de pagar la ignorància dels militars espanyols amb el dret de no aprendre  la nostra llengua si s’hostatgen aquí. En canvi, els altres fan campanyes de promoció perquè la  única llengua obligatòria d’aprenentatge al principat sigui el castellà. Demanem un referèndum pactat, però, els altres ens posen jutges. Tenim la majoria en escons, però, els altres sempre exigeixen majoria de vots sense dir-nos mai el número.

Quan tinguem més del 51% dels vots indepes, quants anys haurà estat en Junqueras a la presó?  Desobeïm legalitats, però els altres no compleixen mai la norma. En efecte, volem fer allò a què aspira el poble.  En canvi, els altres ens apliquen el 155. Escoltem tota mena de programes i veus contradictòries radiofòniques en assumptes públics. En canvi, els altres mai no deixen escoltar cap indepa a les seves emissores. Pel cap baix, sofrim tota mena de fractures. En canvi, els altres ignoren tot el que fem sobre la nostra cohesió social. Patim gent empresonada, però, els altres diuen que són malfactors. Més grossa encara, ara tenim exiliats. En canvi, els altres ignoren la dignitat de les urnes  de l’u d’octubre. Patim un cop d’Estat tot just proclamem la república catalana. Quan convoquen unes eleccions il·legítimes, ni tan sols ens deixen dur llaços grocs. Tornem a guanyar a les urnes, però, els altres tornen a desobeir la voluntat popular. Per descomptat, volem un altre cop el nostre president destituït. Però, els altres, jutges i polítics espanyols ja el fan delinqüents abans de dictar sentències. La desobediència  es castiga amb la sedició, vet aquí quines proporcionalitats. Prefereixen qualsevol violència abans que el debat democràtic s’imposi.

Meravella com es nota que la consti del 78 és de tothom. Espanta veure com vetllen unitats que no ens apleguen. Al capdavall, Bertrand Russell, el famós filòsof matemàtic, un insubornable  demòcrata i pacifista durant la primera guerra mundial, va ser empresonat durant mig any a causa d’aquesta desobediència. El van condemnar per fer causa comuna amb els indepes irlandesos. Tot i així, ell sempre va considerar-se un bon anglès i prou que ho va defensar al llarg de la seva vida. En canvi, aquí ens donen dues tasses de brou espanyol si no volem tastar el seu caldo. De cop i volta, els nostres presoners polítics ja són ostatges. De fa setmanes que flairo la dictadura arreu. Quines són les meves eines particulars per a detectar-la? Doncs, com en el franquisme, ja no es parla de política a les tavernes. Es parla de la llei perquè es vol la por. Amaguem en el debat dreta esquerra, les poques conviccions democràtiques que ens queden.

Aquest vespre, els xiquets del CDR lamenten un altre cop que el meu ajuntament no posi una pancarta en favor dels Jordis. La casa consistorial té govern d’esquerres, amb partidaris i gent adversa al 155,  tot un poema. Una barreja prou avinagrada de botiflers i cara-girats, veurem quan triguen en enrotllar-se amb els xiquets taronges. Segur que amb ells no hi ha retallades catalanistes per compartir govern. Ja sabeu, cada dilluns ens hi concentrem, pacífics i ferms pels drets escamotejats dels nostres presoners. Qui demana només l’imperi de la llei, acaba posant-se camises blaves. El coratge només és patrimoni dels qui vetllen fermesa amb equanimitats. Tard o d’hora, les mentides es pesquen a pesar de la ignorància amb què volen mantenir-nos.

De debò, Espanya vol la seva unitat, abans que la seva llibertat? Montaigne encara ressona entre nosaltres. Ell sempre va afirmar que La virtut de la lluita no és vèncer, sinó convèncer. Qui no denuncia repressions, acaba essent còmplice dels corruptes. El 155 ha vingut per quedar-s’hi. De fet, és la única garantia que tenen els qui volen perpetuar-se en el poder. Fet i fet, els corruptors saben que el procés no els atorga cap arbitrarietat. El cas Palau ha trigat nou anys en enllestir-se i quanta merda ha quedat impune. Els jutges els encanten les escenografies Pretòria que mai no estenen per la pell de brau. Qui no es mobilitza, ja ho sabeu, és còmplice de tota aquesta farsa. Vet aquí, quanta, quanta feina queda encara.

Comentaris

Jaume Serna Alsina Sant Feliu de Llobregat
2.

Frase per enmarcar de l'Agustí. "QUI NO DENUNCIA REPRESSIONS ACABA ESSENT CÒMPLICE DELS CORRUPTES"

  • 9
  • 8
L'hereu de Cal Miano SF
1.

En Agustí és un el cronista santfeliuenc del moment politic català. Ho veu tot i no se li escapa rés.

  • 6
  • 8

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat