Bona collita en l’esport femení santfeliuenc

Si ja és difícil que sigui visible l’esport femení professional, això encara és més complicat si parlem de l’esport femení amateur en l’àmbit local. Per això, la notícia que Sant Feliu es convertiria el 2017 en capital del bàsquet femení va caure tan bé dins de les pistes del Juan Carlos Navarro. Aquest fet, tot i que en gran part va ser possible gràcies al Barça, representava no solament posar Sant Feliu dins del mapa esportiu femení, sinó que també havia de comportar un gran impuls per al més d’un centenar de noies que juguen a les pistes de bàsquet d’aquest club, noies de totes les edats i categories.

El 2017 va ser, en resum, un any d’or en l’esport femení si tenim en compte la bona situació del waterpolo, en el qual les noies van assolir la categoria d’honor. Sense sortir-nos de les piscines del complex, també ha estat un any rodó per a la nedadora Núria Marquès, que després de la seva participació en els darrers Jocs Paralímpics de Rio, enguany ha tornat de l’Open Internacional de Berlín amb tres medalles: una d’or amb rècord del món i dos argents.

Si parlem del futbol femení, s’ha de destacar que d’uns anys ençà han millorat molt les coses, ja que avui dia podem dir que en tots els clubs de Sant Feliu hi ha almenys un equip femení o mixt. Tot i això, encara creiem que s’han de millorar i reforçar aspectes com ara l’estructura comunicativa, per tal d’evitar que hi hagi nenes que es quedin sense equip perquè el nombre d’inscrites és insuficient per formar-ne un.

La resta d’esports com l’handbol, la rítmica o el taekwondo també han obtingut èxits, però a més petita escala. Malgrat tot, hem de tenir en compte que més que els títols (que sí que són importants, però no vitals), el que hem de valorar és la presència de nenes, noies i dones a les pistes esportives i també el fet que arribin a tothom els valors que l’esport ensenya. Uns valors com l’esforç o el treball en equip, que molts cops surten de les pistes i es poden aplicar a la vida diària.

L’esport femení normalment es troba en un nivell inferior que el masculí per dos factors clau: l’econòmic i el mediàtic. Pel que fa al primer, podem dir que des de l’Ajuntament es fan molt bé les coses, ja que el pressupost anual destinat a l’esport té en compte tots els clubs, esports i competicions, prescindint de quin sigui el sexe. L’altre, el mediàtic, és on trobem els punts febles, ja que el públic d’aquests actes acostuma a ser molt inferior al dels masculins i moltes vegades a les grades només hi ha els familiars de les esportistes. Perquè això no passi, creiem que els clubs de natació i de bàsquet haurien de fer una crida a la ciutadania i promocionar més els seus partits. Una feina que, per exemple, ja fa l’handbol masculí i el futbol santfeliuenc amb el primer equip, setmanalment, a través de les xarxes i d’una bona campanya amb cartells.

En definitiva, Sant Feliu comença a recollir una molt bona collita dels fruits que ja fa uns anys va sembrar en les pistes esportives. La clau és continuar pel mateix camí i impulsar actes i iniciatives esportives com la cursa de la dona o jornades esportives amb totes les escoles. També són una bona iniciativa els premis de “La nit de l’esport”, ja que donen visibilitat i reconeixement als i les esportistes i, a més, fan que els més petits vegin de ben a prop quins referents esportius hi ha a Sant Feliu. Si les nenes creixen amb una pilota, una cinta, un quimono o unes bambes, llavors segur que el llegat de l’esport femení a Sant Feliu serà ben llarg i esperem que exitós.

NOTA: Article publicat a l'Anuari 2017. El podeu adquirir a la llibreria Ossó i la llibreria L'Auca.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat