Lliçons de vida

NOTA: Aquest article va ser escrit diumenge al matí, abans de conèixer la notícia de la detenció del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

 

Dedico aquestes paraules a tots aquells que entristits, dolguts, rabiosos, es refugien en l’odi i la lamentació, cansats dels constants atacs de que som objecte com a país, i en particular de l’altíssim preu que fan pagar a persones que estimem i admirem per la seva entrega en defensa dels nostres valors i la nostra llibertat com a poble.

Aquest darrers dies, tràgics sens dubte, en mig dels esdeveniments mes durs de l’historia recent, hem estat testimonis de dos fets d’un significat extraordinari.

El primer, dissabte al matí. Un Parlament que marca la diferència entre valors d’humanitat i la seva pèrdua a canvi d’un sou de mercenari. Que mostra un contrast brutal entre amor i generositat i indignitat vergonyosa. Entre qui mira a la cara dels que pateixen i qui els hi dona l’esquena.

El segon, dissabte a la nit, la gran lliçó de maduresa que ens van donar tres joves, fills d’ empresonats, al programa de TV3 “Preguntes Freqüents”. Voldria per mi, que ja soc gran, la maduresa, la fermesa, la serenor i l’ esperit de lluita “EN PEU DE PAU” que ens van mostrar.

A aquells que pateixen, que se’ls remou l’ànima, que senten i comparteixen el dolor intens d’aquesta repressió, els dic: Mireu-los. Admireu-los. Tenim futur. Tenim un gran futur. Les nostres idees han arrelat. Hem fet escola !!!

A aquells que fomenten la divisió per culpar-nos-en. A aquells que volen fer normal el silenci. A aquells que abusen del poder per nodrir-se. A aquells que no ens coneixen, ni volen, els dic: “Teniu al davant un poble, sencer, intacte, madur, ferm, alçat. També obert, generós, sempre disposat a enraonar, que vol dir posar en raó”.

Però també, un poble valent, veterà en la lluita per mantenir vives les arrels. I sobretot, ara més que mai, unit en la defensa dels valors humans.

 

Us prego que em permeteu acabar amb unes línies extretes d’un poema força conegut de Rudyard Kipling que per a mi ha estat de gran ajuda en moments difícils:

"Si a la mentida i a l’odi no respons amb iguals armes.

Si en ser odiat, no dones lloc a l’odi

Si pots veure canviar la veritat teva

tornada en mirallet de caçar aloses

o veure trencar les coses de la teva vida

i ajupir-te i refer-ho amb eines velles

.

Si ni amics ni enemics poden ferir-te

Teu es el Món amb sons tresors de Vida

I el que val més, fill meu seràs un Home"

 

NOTA:

Pocs minuts desprès d'haver enviat aquest article a Fetasantfeliu, coneixia la notícia de la detenció del President. Des de llavors, l’activitat ha estat frenètica, la notícia ens ha colpit un cop mes. Dubtava de si demanar que no es publiqués, l’he llegit de nou, però abans m’he empassat tota la informació que no ha parat d’arribar, minut a minut i he constatat un fet que em sembla de tot punt rellevant.

He vist en els ulls de molta gent jove la fermesa, la maduresa, la força a que em referia en el meu escrit. Gent amb fam i set de justícia, però de la de debò. Se que serà dur, però estic tranquil, No hem creat petits monstres disposats a tornar-nos a vells temps.

Orgull de país,

Jaume

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat