Llegat

El passat dia 29 d’ abril va morir la meva mare, després de lluitar ferotgement contra un càncer que finalment se l’ ha va endur. El proper dia 5 de juny farà tres anys que vaig perdre al meu pare degut a la mateixa malaltia. I ara em trobo immers en la dolorosa tasca de buidar el pis on els meus pares van començar la seva vida santfeliuenca ara fa 50 anys.

Mig segle de vida, una vida de records d’ un parell que els encantava guardar i col·leccionar coses… fins i tot coses que ni tan sols s’ han estrenat, objectes que esperaven el seu moment. De dibuixos que ni tan sols sabia que existien, de cartes que ni tan sols sabia que s’ havien escrit, de fotografies que mai havia vist, però també centenars d’ objectes que conec  i reconec a la perfecció… Centenars d’ objectes que tenen la seva historia, la meva historia, i que només per això valdria la pena guardar.

Avui mateix he obert un calaix i a dins hi havia dotzenes de pipes, dotzenes d’ encenedors i dotzenes de navalles. El primer moment, el de la raó, m'empenyia a llençar-ho tot, pensant que en realitat rés d’ allò era necessari… però segons després el cor em demanava quedar-m'ho tot. Així que he fet el difícil exercici d'arribar a un acord entre el meu cap i el meu cor i, posant-hi una mica d’ ànima, he decidit guardar un de cada. Ha estat realment difícil, però finalment he aconseguit quedar-me amb una pipa anglesa, estilitzada, polida i encara amb aquella olor característica del tabac del meu pare, un encenedor atrotinat però amb un relleu meravellós de Harley Davidson… i dues navalles, aquí he fallat, però es que no he pogut decidir-me. Una, la més bonica, amb un mànec de fusta i una fulla lluent i estilitzada, i l’ altre, casi que diria que la més lletja, era la que el meu germà i jo fèiem servir, llençant-la a la gespa del càmping de Bourg Madame, el primer poble francès que ens trobem passant la frontera de Puigcerdà i que durant tants anys va ser lloc de les nostres vacances familiars.

He recollit dissenys de moda que va fer la meva mare abans de casar-se, jocs de taula d'aquells temps de càmping, discos de vinil, cassets i VHS amb gravacions familiars, monedes, àlbums de fotos, i una quantitat ingent de llibres d’ una biblioteca inabastable on hi he pogut trobar fins i tot un Quixot del 1862… Però tot i així, no recuperaré ni una quarta part de tot el llegat que els meus pares han deixat per mi i per el meu germà. Ja hem donat moltíssima roba i moltíssimes coses més a qui més ho necessita. Jerseis, camises, plats, culleres i olles que trobaran un nou destí, però deixaran de ser llegat per continuar sent només estris i objectes funcionals.

Però es que potser mai ho han deixat de ser, sempre han estat i sempre seran només coses… Per molts records que hem portin o per molt que em sorprenguin només són objectes que s’ han anat apilant a una casa dia rere dia, any rere any. Però aleshores, què es el llegat?

El passat dia 29 d’ abril va morir la meva mare, després de lluitar ferotgement contra un càncer que finalment se la va endur. I encara no ha passat el dia en que algú no m'hagi donat el condol, no m'hagi recordat que la meva mare va ajudar aquella persona d’ una manera o una altra. No ha passat un sol dia sense que m'hagin donat la mà, se m'hagin abraçat, hagin plorat, i m'hagin recordat moments que han compartit amb la meva mare. Veïns i veïnes que em pregunten com estic, clients i clientes que es van acabar convertint en amics i amigues que m’ abracen i em recorden lo molt que la meva mare va significar per ells i elles, persones a les que personalment no he pogut donar la notícia i que en veure’m em pregunten incrèduls si de veritat la meva mare ja no hi és, quedant realment corpresos.

El dia 1 de maig, quan es va fer el respons al tanatori, va ser un dia de retrobaments. Va ser un dia trist, evidentment, però també va ser un dia estrany, perquè a la meva mare li hagués encantat ser allà, o si més no, ajuntar a tota aquella gent que se l'estimava, i fer-los a tots un dinar pantagruèlic. Un dinar amb fideus de mill, croquetes d’arròs, paella, amanida russa, pizzes, amb dotzenes de plats, i li hagués encantat que tothom s'hagués sentit com a casa i que totes aquelles persones que, en la seva majoria, eres desconegudes entre elles, haguessin acabat com un gran grup d'amics i amigues.

Aquest és el llegat que ha deixat la meva mare. Un llegat que ha deixat una petjada gegantina a Sant Feliu de Llobregat i aquest és el llegat que he comprès que és el que realment importa. El llegat immaterial, aquell que no es pot tocar, però més et toca. El de les receptes, els consells de salut, però sobretot el d'ajuda i amor incondicional cap a centenars, espero no exagerar, de persones a les que en menor o major mesura els ha canviat la vida. Estic profundament orgullós d'aquesta tasca que la meva mare ha realitzat, primer des de una petita botiga, la primera dietètica de Sant Feliu de Llobregat, i després al consultori d'acupuntura i reflexologia (alliberament d'energia residual humana… si no ho poso així no m'ho perdonarà), fent vida de barri i gaudint de la vida de poble.

Així doncs, moltíssimes gràcies a tots aquells que recordeu a la meva mare i al meu pare i que em feu veure que el llegat no són les coses que atresores al llarg de la teva vida, si no que es allò que fas perquè la vida dels demés sigui un tresor. Llegat és donar les gracies i demanar perdó, dir bon dia i bona nit, preguntar com estàs i escoltar, abraçar, estimar… així, crec jo, deixarem llegat i serem llegat.

 

Vull dedicar aquest article d’ opinió, evidentment, a la meva mare, l’Àngels Elias Valls, i al meu pare, l'Enric Batllés Ayanz. Però també a totes aquelles persones que se sentin al·ludides d'aquest escrit, doncs aquest escrit és sobretot gràcies a elles. Moltíssimes gràcies.

Comentaris

Maria Castejon Málaga
7.
Angels era y es, un alma grande!!
Una auténtica científica, que con muy pocos medios, pocas oportunidades, poco apoyada, y con muchas tareas a su espalda, ha sido capáz de remontar las dificultade de la vida, con una sonrisa sincera siempre en sus labios, para todo el mundo.
Angels, ha sido un regalazo para este mundo para muchas personas, ella ha hecho posible la verdadera alquimia, en su persona, y sanando el cuerpo y el alma de muchas de las personas que ella tocó y trató!!
No le importó absorber la energía residual de enfermedades de sus pacientes y quedársela para ella, aun sabiendo que no la eliminaba bien. ESO ES AMOR!!
Lo demás son apariencias del amor!!
Yo la conocí un poquito más ya que estudié con ella hace 35 años y también conviví, y doy fé de que es un alma grande!!
Gracias Querida amiga!! Por haberme concedido el pribilegio de tu amistad.
  • 2
  • 0
Lolita Carrión Sant Feliu de Lobregat
6.

Toni: saps del traspàs de l'Angels, aquella Sra. que tenia la botiga de diatetica i nutricio ?.vaig comentar al meu fill . mama, ho sento no se qui era, ?.
Clar que ho saps, No tenia el teu pare, un bon amic, parlaven, molt l' Enric que sempre fumava amb pipa ?.
! .Ostres mama, no emb diguis que la Sra. tambe a mort ?
Em sap greu,
Crec que d'aquesta conversa amb el meu fill, tambe es pot dir ...llegat !.
Una abraçada.

  • 3
  • 0
Elena Gelida
5.

Bon dia! No et conec de res. Pero nomes volia dir te que lo que has escrit, m ha arribat al cor. Paraules que descubreixent sentiments per descubrir. Un brindis per la teva mare, pel teu pare, i sobre tot , per tu. Que has tingut que enfrentar te a encomiadar als teus pares, les vostres cosses, que van crear una historia d humanitat, i aquest llegat del que parles, ben segur que anira amb tu alla on vaguis per sempre mes. Encantada de coneixet. Que siguis feliç

  • 4
  • 0
Ismael
4.

T'envio una forta abraçada Isarm.

  • 2
  • 0
Edzard Ernst sosias Sant Feliu (però del Baix de tota la vida) Sant Feliu SF
3.
Amb tot el dolor, sento molt la perdua de la teva mare.
T'acompanyo en el sentiment

Puedes llorar porque se ha ido, o puedes
sonreír porque ha vivido.

Puedes cerrar los ojos
y rezar para que vuelva o puedes abrirlos y ver todo lo que ha
dejado;
tu corazón puede estar vacío
porque no lo puedes ver,
o puede estar lleno del amor
que compartisteis.

Puedes llorar, cerrar tu mente, sentir el
vacío y dar la espalda,
o puedes hacer lo que a ella le gustaría:
sonreír, abrir los ojos, amar y seguir.
  • 8
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat