La dotzena mostra de la biblioteca

És una cita que mai no hi falto. Aquest cop en un diumenge de pluja primaveral de juny. Tot i així hi van venir tots els incondicionals. Ara bé, mai no ha tingut cap convocatòria com quan era al setembre. Indiscutiblement, sense la perseverança de Joan Suñé i Anabel López, això no xuta. Per descomptat, afegiu-hi tota la seva basca. Aquesta barreja de poemes, retalls narratius i cançons il·lustren energies d’una biblioteca. Ara per ara, aquest privilegi només l’ostenta la nostra ciutat.

Naturalment, tots esperem expectants la traca fallera de l’esdeveniment. Vull dir la peça lírica de Joan Suñé, amb l’acompanyament al piano de Marian chernosvki. El piano d’aquesta senyoreta, senzillament em penja. Literalment, bressa la passió del nostre Joan Suñé. Als seus gairebé 91 anys, escoltar-lo com s’esgargamella, és una delícia quan no emociona. És clar que també hi ha els números sorprenents d’Anabel López. Cada cop més atrevida. Cantant en solitari ja no és cap novetat. Fins i tot en números d’acompanyament és tot un encert.

En l’apartat d’homenatges, Manuel de Pedrolo i Pompeu Fabra se’n van sortir. En canvi, Maria Aurèlia Capmany va tenir millor sortida. Vull dir que interessa més que siguin llegits que no pas homenatjats. Senzillament, calen divulgadors d’aquests personatges. Hi ha massa escolaritat publicitària en la nostra literatura. Cal ser més intrèpids. En unes altres paraules, la feina de les biblioteques es fer lectors. Amb tot la mostra suggereix vitalitats. Tant de bo aquesta senda no pari mai.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat