Barbal o un ramat de camins

Tot un privilegi tenir-la entre nosaltres. Una magnífica entrevista en públic. El format d’uns quants periodistes disparant preguntes va precisar etiquetes. En la seva presentació, ja descobreixo modèsties. Quan diu que escrivint, fa un exercici de coneixement, pocs escriptors ho reconeixen. Cita Brotsky, Roig, Mccullers, Müller, un bon safareig. Després, quan se sincera que no pot despullar-se quan escriu, dóna claus de la seva inquietud. No té cap inconvenient en admetre tòpics literaris. Ara escriu millor que quan treballava. Naturalment, sóc un admirador de la seva pedra de tartera. Fou una llàstima que els periodistes s’hi encaparressin exclusivament en aquest paperot. La seva primera narració és una obra d’època. El públic i els registres ens retraten. Encara que no ho admeti la seva autora, hi ha molt de bany rodoredià en aquesta escriptura tan personalíssima del Pallars.

En tot cas, allò que és fascinant és el seu periple literari. Les novel·les no enganyen. Si les llegim més d’un cop, segur que és una obra excepcional. Si la lectura ens incita a llegir-ne més de l’autor, vol dir que hi ha miralls. Si la deixem de banda, l’oblit l’atrapa. Barbal pren les dues primeres característiques. Sobretot en fullejar la seva obra. Ho reconec, l’he llegida moltíssim en braille i escoltada en gravacions. Cap impacta com Pedra de tartera. En canvi, la seva evolució és humaníssima. Ara bé, a En la pell de l’altre, crec que abandona dubtes. Senzillament, comença a dominar personatges i escenaris. Al capdavall, sense aquests ingredients no hi ha miralls. Sens dubte, aquesta Barbal reprèn la senda de la primera narració. Però, ara infinitament més sàvia i més enriquidora.

El públic va agradar-me quan va insistir en Emma o Carrer Bolívia. En tot cas, un encert de la biblioteca. Cal insistir en els nostres autors i autores. Si no fem aquest safareig, els lectors no augmenten. Potser no són best-sellers estil anglosaxons. En tot cas, la proximitat dels nostres autors cal explotar-la. Però, retraten com ningú itineraris generacionals. Naturalment, fer-ho en la nostra llengua, té un mèrit indiscutible. Barbal és una de les meves. Haver-la escoltat de viva veu, encara intriga més.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat