Placer: solstici d'estiu

Dimecres 4 de juliol, 22.30h, reunió de l’Equip de redacció del Feta:

—No m’ho puc creure —diu la Cap de redacció del Feta—, ja hi tornem!

—Què passa? —pregunta el Jordi, mentre indissimuladament intenta mirar la pantalla del mòbil de la seva companya—. Hi ha cap problema?

—Una mica, sí —respon la Cap de redacció—. Els de Placer, que han enviat una altra nota!

—De veritat? —somriu el Jordi—, no em pensava que l’amenaça fos real...

Recordatori (Final de la primera nota, 25 d’abril de 2018): “I, si l’equip de redacció del Feta s’atreveix (de nou cal imaginar aquí les celles elevades de l’entranyable cap de redacció) tornarem d’aquí a tres mesos, al proper solstici, per presentar el proper número”.

—I ara què? —mig somica la Cap de redacció.

—A veure —alça la mà el Jordi, contemporitzador—, no ens atabalem. Pensem en el posicionament del nostre diari...

—Què dius del posicionament?! —crida la Carme—. Però si són bojos!

—Ja, ja...

—Buf!

—En qualsevol cas —al cap d’un minut de reflexió, trencant el silenci incòmode, el Jordi conclou—, vam dir que la publicaríem... I, només és una nota cada tres mesos...

—Ja...

—Vinga va, continuem, que no acabarem —proposa l’historiador, i també pare enfeinat i amb ganes d’anar a dormir—. Si no s’hi pot fer res, no val la pena amoïnar-s’hi més...

 

Estimat lector, aquest és un diàleg fictici (creiem) que fem servir per presentar el nou número de la revista Placer, que emana de l’associació La Mordida Literària. De forma notable, hem arribat (per a sorpresa de molts, entre els quals ens hi incloem nosaltres) al desè número, al desè exemplar digital de Placer. Tanmateix, som encara al tercer solstici d’estiu i resten encara dos números per arribar al dotzè, amb el qual completarem el 3r any de la revista. En resum, que no és encara el moment de fer celebracions, ja que de forma no massa premeditada hem adoptat un sistema d’unitats duodecimal (sense menystenir del tot el 10 (tot i l’eliminació prematura, encara creiem en Messi)). Per tant, serà a l’arribar al dotze (dotze Placers, de la mateixa manera que hi ha —extret directament de l’internet—: dotze tribus d’Israel, dotze apòstols, els dotze signes del zodíac, també a la Xina, les dotze proves d’Hèrcules, els dotze fills d’Odín, ...) que celebrarem (o no) l’aniversari. Per cert, abans de comentar que pot trobar, el lector interessat, a la revista, pot ser interessant apuntar que existeix una societat americana anomenada The Dozenal Society of America, que en el nostre imaginari és el més semblant a la societat secreta que va descobrir Borges llegint The Anglo-American Cyclopaedia, i que va crear el món imaginari de Tlön. De fet, al relat Tlön, Uqbar, Orbis Tertius Borges narra una conversa amb un enginyer de ferrocarrils a la qual s’esmenta el sistema duodecimal: “Lo recuerdo en el corredor del hotel, con un libro de matemáticas en la mano, mirando a veces los colores irrecuperables del cielo. Una tarde, hablamos del sistema duodecimal de numeración (en el que doce se escribe 10)”. En aquest text, Borges, d’altra banda, també defineix amb força precisió la filosofia del Consell Editorial de Placer: “Los metafísicos de Tlön no buscan la verdad, ni siquiera la verosimilitud: buscan el asombro. Juzgan que la metafísica es una rama de la literatura fantástica. Saben que un sistema no es otra cosa que la subordinación de todos los aspectos del universo a uno cualquiera de ellos”. 

Precisament, el desè número de la revista està dedicat al gènere fantàstic, i es revisa l’obra i la malaltia mental de Philip K. Dick. Un apunt, de nou, pels més puristes. És clar que no són equivalents la fantasia i la ciència ficció, però nosaltres fem servir els dos termes indistintament. Així, una de les normes (inventades i arbitràries, i sovint només imaginàries) de Placer és que no segreguem per gènere (tot i que, a la pràctica, el Consell Editorial, com qualsevol Govern o Consell d’administració de veritat, és format només per homes (tot i l’atreviment d’emprar aquest terme, sostenim que en el nostre cas aquest és vàlid —creiem— almenys en una accepció), o que, de deu edicions, només a una hi ha una dona —Virginia Woolf— “placerificada”). En qualsevol cas, sí, hem visitat per fi la ciència ficció, un gènere literari injustament classificat, en moltes ocasions, com a menor. En un dels articles de la revista, fem èmfasi en el fet que aquesta és una opinió força estesa. Per exemple, si féssim una enquesta literària, la majoria de persones situarien Tolstoi o a Dostoievski per sobre del bo d’Isaac Asimov (per posar, únicament, exemples russos, ja que indiquen de forma inequívoca el nostre proper destí). I els motius són ben simples: 1) els primers són més coneguts; i 2) els primers fan literatura de veritat. En la meva opinió (tot i preferir també a Tolstoi (de nou és ben patent tant la contradicció com el particular sistema filosòfic que regeixen les nostres accions)) aquesta és una conclusió errònia. I l’error es fonamenta, fonamentalment, en què l’àmbit on ocorre una història no és el que determina la seva qualitat. Un dels exemples que suggerim és el següent: no pot ser igualment punyent i profunda la crítica a l’església catòlica present a l’Stephen Hero de Joyce que a Hyperion, de Dan Simmons? Malgrat l’acció de la primera es situï al Dublín del segle XIX i la de la segona en un futur llunyà, en mons connectats per portals telejectors... En fi, és aquesta, només, una de les qüestions que es tracten a la revista. N’hi ha moltes altres, de forma que s’hi poden trobar alguns dels nostres relats, poemes, les ja “clàssiques” seccions d’anècdotes i de flotografies, o articles diversos, per exemple sobre les adaptacions cinematogràfiques que tots coneixem, amb Blade Runner al capdavant. Tanmateix, cal dir que és el mateix Philip K. Dick i les seves experiències “religioses” (o psicòtiques) el que ha cridat més la nostra atenció i ha generat més debat, essent el fil conductor d’un número.

Bé, ja podem anar acabant (i ho fem reciclant, una altra vegada): Placer és disponible a la xarxa i el lector (al qual felicitem efusivament, amb llàgrimes als ulls, per arribar fins aquí) és convidat a llegir-la, si ho vol. Nosaltres farem la revista, igualment. I, si l’equip de redacció del Feta s’atreveix (ara ja és més que una amenaça) tornarem d’aquí a tres mesos, al proper equinocci, per presentar el proper número.

 

El Consell Editorial de Placer

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat