Placer: equinocci de tardor

Dijous 4 d’octubre, 20h30’, reunió de l’equip de redacció del FetA:

—Jordi, tinc una bona i una mala notícia —enuncia la cap de redacció del FetA.

—A veure... —somriu el Jordi, que, com sempre, esguarda dissimuladament la pantalla del mòbil de la seva companya—. Sorprèn-me...

—Els de Placer han enviat una altra nota! —afirma la redactora.

—Aquesta és la dolenta, m’imagino —diu el Jordi, tot elevant les celles, interrogant—. I la bona?

—Crec que, a partir d’ara, només enviaran dues notes a l’any, enlloc de quatre...

—Ja ho deia la Mercè Rodoreda —conclou el Jordi—: Qui no és feliç és perquè no vol...

Estimat lector, aquest és un diàleg fictici (creiem) que fem servir per presentar el nou número (l’onzè!) de la revista Placer, que emana de l’associació La Mordida Literària. Ara sí que sí que som a tocar del número dotze, amb el qual completarem el 3er any de la revista. I si vostè va llegir la nota anterior, serà conscient de la nostra obsessió numerològica (cal remarcar que, tot i certa semblança física entre en Tom Cruise i algun dels membres del Consell Editorial, cap de nosaltres pertany a cap secta ni societat secreta (tot i que hem de reconèixer que no ens importaria formar part de la societat Orbis Tertius, creadora de l’enciclopèdia de Tlön)), del nostre fanatisme malaltís pel sistema duodecimal. Igualment, no el volem atabalar, ja que haurà d’esperar tres mesos més, fins al solstici d’hivern, per a celebrar l’apoteosi del dotzè número de Placer. De moment estem, encara, al número 11. Dostoievski. Fiódor Mijáilovich Dostoievski.

Abans de començar aquest número, esgotats per l’esforç de revisar l’anterior autor sota els efectes de la seva distòpia i no pocs estupefaents, vam sentenciar: “La pietat restarà submergida sota un hivern de nou mesos i no quedarà ningú a qui salvar. Només un mirall on, temorosos, haurem d’enfrontar la nostra condició i jutjar-nos, únicament, en base a la nostra consciència”. I vam decidir que havíem de retornar a la Mare Rússia: el següent autor havia de ser Dostoievski. Quina millor opció —vam raonar (ja, aquest és un verb atrevit, però no en sabem més)—, per a viatjar profundament, que cercar la companyia dels personatges malaltissos i turmentats de Dostoievski? Nosaltres també som herois, com ho són els personatges del gran mestre de les lletres russes. De Rodión Romànovich Raskolnikov a Crim i Càstig a Alexéi Karamazov a, òbviament, Els germans Karamazov, Dostoievski va dibuixar una sèrie de personatges inclassificables (sovint malalts mentals (d’aquí que ens hi identifiquem? —pensarà, de ben segur, la nostra redactora favorita)) que pateixen tota mena d’aventures i desventures delirants. Aquests herois també som nosaltres, cadascú en el seu context, cadascú a la seva manera. I per aquest motiu, hem dedicat tot l’estiu a un exercici d’introspecció i revisió de la nostra conducta (bé, no volem enganyar ningú, en veritat no tot a les vacances ha estat Dostoievski; però no revelarem ara els nostres secrets (potser tenen l’ocasió de llegir-ho a les pàgines roses del FetA, o, més probablement, als butlletins de les unitats de psiquiatria del Servei Català de la Salut)). No diem res més. Si ho vol, accedeixi a la revista i comprovi vostè mateix què hem fet abans de retornar a l’escola i a la feina.

El que sí volem comentar, abans d’acomiadar-nos, és un qüestió metafísica (bé, potser ho deixem en preocupant) que ens amoïna des de ja fa uns dies. No explicarem tots els detalls, però a causa de certs compromisos de La Mordida amb la Setmana de la Poesia de Sant Feliu, estem valorant seriosament la possibilitat de limitar la publicació de la revista als solsticis d’estiu i d’hivern; és a dir, és possible que a partir d’ara fem, “només”, dos números a l’any (aquí ha estat quan, probablement, la redactora del FetA ha xisclat d’alegria (per cert, encara estava a casa i l’Oriol, espantat, ha sortit de la dutxa tot xop pensant que la nostra fan número 1 havia caigut escales avall)). En fi, no ens precipitem, ja informarem què decidim, finalment; al capdavall, serà a l’assemblea anual de l’Associació quan prendrem aquesta decisió. Igualment, per a aquell lector amoïnat, el més important és que, en qualsevol cas, seguirem respectant el sistema numerològic que regeix la nostra revista, tot i que amb una freqüència un pèl diferent. A més, algú ha celebrat alguna vegada un equinocci? Solsticis, nosaltres som més de solsticis, de tota la vida...

Bé, acabem ja. Com diem sempre: Placer és disponible a la xarxa i el lector (al qual felicitem efusivament, amb llàgrimes als ulls, per arribar fins aquí) és convidat a llegir-la, si ho vol. Una pista (ben grandiloqüent), només, per al lector curiós: el dotzè número serà un dels catorze (ja, hem estat un pèl impacients) moments estel·lars de la humanitat (o si més no, de Placer).

 

Molt atentament,

El Consell Editorial de Placer

 

P.D.: La revista Placer és apolítica. Placer és Poesia, Literatura, Art, Coneixement, Erotisme i Rareses. Però, en aquests dies (i hores greus) que vivim, no és possible deslligar-se del tot de la realitat. A títol personal, almenys, i com diu l’amic Bassas: Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat