Primera part: crisi, emergència i acollida

 

La crisi migratòria és sobretot una severa crisi moral d’Occident: els països més rics, que tenen més recursos i alhora més responsabilitat en les causes que originen el desplaçament forçat de milions de persones, s’han absolt de fer-se’n càrrec, mentre països molt més pobres i amb menys responsabilitat han hagut d’assumir el problema”.

Noam Chomsky. Novembre 2016

Assumim la tesi de que “tenim”, com a societat occidental, responsabilitats en allò que passa al pròxim Orient i/o a l’Àfrica? Sí o no?

Sí, jo assumeixo aquesta tesi. Europa i els EUA porten dues dècades causant una commoció social a l’Àfrica i el Pròxim Orient instigant la violència en molts països, sense tenir cap consideració amb les conseqüències d’aquesta política desastrosa; una d’elles, la crisi migratòria més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Crisi migratòria que va esclatar a les nostres pantalles i dispositius mòbils cap allà el 2015, però no als nostres carrers (aparentment) fins ara.

Dues respostes possibles. L’Europa fortalesa (una política destinada a que el drama no arribi en ple centre de les societats benestants europees) o l’acollida. No hi ha més. La UE, les seves institucions, i els seus països membres han escollit latent i manifestament la primera opció. Tot i que el drama és tan bèstia, tan inhumà, tant salvatge, que malgrat la maquinària burocràtica europea no ho vulgui cada dia més persones arriben a ciutats com la nostra.

Situació actual: En tres anys de 2015 a 2018 els joves estrangers que van arribar sols a Catalunya s’ha quadruplicat de 377 a 1949. A finals d’agost d’enguany ja s’havia superat la xifra global de menors estrangers no acompanyats (MENA) registrats en tot l’any 2017. Catalunya necessita a dia d’avui 1.200 places més per a menors no acompanyats. Com sempre l’Estat Espanyol enlloc de ser un agent col·laborador és un obstacle afegit.

El Conseller de treball, afers socials i famílies, Chakir El Homrani afegeix: “Ens cal, però, més col•laboració i lleialtat per part de l’Estat per afrontar aquests reptes. Molts d’aquests adolescents que han entrat per la frontera sud i per les costes, acaben derivant cap a Catalunya sense haver tingut la primera acollida d’emergència i sense conèixer quins són els seus drets. A més, necessitem més transparència de l’Estat en tot el tema dels fluxos migratoris. La situació actual impedeix fer cap planificació, tot i que l’Estat sap quin és el moviment intern de les persones migrades. Per altra banda, és el Govern espanyol el que distribueix els recursos d’atenció als refugiats i caldria que exercís la seva responsabilitat.”

Es vulgui o no es vulgui les ciutats com la nostra i el Govern de la Generalitat (l’Estat també, però...) han de gestionar una situació d’emergència, l’arribada massiva de menors no acompanyats. Hi ha vàries alternatives. Una, per exemple, és agafar els joves que arriben i expulsar-los a altres destinacions; pagant un bitllet d’anada com fan a altres destinacions. Una altra, podria ser no fer res. La que ha assumit el nostre Ajuntament (i molts d’altres) i la Generalitat des de fa un any és la que explica el Fetasantfeliu en aquest reportatge.

El món, o si més no la societat occidental es dretanitza a una velocitat vertiginosa. Sant Feliu no n’és una excepció. En el marc actual d’una situació complexa, el populisme, el racisme, la xenofòbia, troben el caldo de cultiu idoni per conquerir ments i terreny. El risc de l’acollida és precisament aquest; una part de les societats de destí no està preparada per acceptar la diferència, no està preparada per assumir el cost d’acollir casos d’emergència humanitària, amb tot el que això implica.

Així les coses, el debat s’ha enfocat ja, des de fa dies envers la seguretat ciutadana. Un clàssic. No es tracta de minimitzar fets, ni situacions que han passat a la nostra ciutat. Es tracta, de donar-li un altra enfoc.

Hi ha una crisi en la seguretat ciutadana a Sant Feliu? És una realitat, o una percepció de la realitat? Les dades que ens han fet arribar des dels cossos policials comparant els nou primers mesos del 2017, amb els nou primers mesos del 2018, parlen clarament.

En general els delictes contra el patrimoni han augmentat un 4,36%. Dins d’aquesta categoria en concret els furts han disminuint en un 7,42% en aquest període, els robatoris amb força a domicilis han augmentat un 45,98%, o que els robatoris amb violència a l’espai públic han disminuït un 6,90%, reduint-se les estrebades en un 30%. Les detencions han augmentat un 33,90%.

La dreta tendeix a perseguir la delinqüència amb més policia al carrer, creient que genera més sensació d’allò que s’anomena “seguretat/inseguretat”.

Personalment penso que parlar de ràtios de policies per habitant, parlar de més policies al carrer, no solucionarà absolutament cap problema. Com a molt millorarà la percepció d’alguns sobre una petita part de la realitat complexa; i aguditzarà l’ingeni d’aquells que delinqueixen. Per il·lustrar això que dic: la societat del món amb la ràtio més alta de policies per habitant és la que té un índex més alt de criminalitat, els Estats Units.

Els delictes de furts o contra el patrimoni no són un fet conjuntural, ni a Sant Feliu ni enlloc, són una qüestió sistèmica. Furts, delictes i aldarulls, n’hi hagut sempre, n’hi ha i n’hi haurà sempre mentre siguem una societat tant extraordinàriament desigual. Aquest és l’arrel de tots els mals: la desigualtat social.

Evidentment, tots volem una societat segura, o més segura. No s’ha de minimitzar cap furt, cap robatori, o cap aldarull de l’ordre públic a la nostra ciutat. Però no tindrem una ciutat més segura augmentant la plantilla en deu, quinze o vint policies, i el que és més important seguirem obviant l’arrel del problema.

Si volem millorar en seguretat ciutadana només hi ha una recepta efectiva. El que ens cal és més integració i més treball comunitari amb les persones migrades. Ajudar, potenciar i col·laborar amb les entitats que ja fa dècades que es dediquen a aquesta tasca a Sant Feliu. Integrar no és que tot nouvingut convisqui amb nosaltres, integrar és posar tots els ingredients perquè formin part de la nostra societat. La qüestió no és com acollim, sinó com ho fem per viure junts.

Des del meu punt de vista ara és l’hora d’una implicació de tot el teixit social santfeliuenc amb el centre Mirabolà. Que ja hi hagi entitats santfeliuenques col·laborant per integrar nois del centre en les seves activitats és l’exemple a seguir.

El que fomentarà en el futur més tensió i més situacions de conseqüències imprevisibles és l’aïllament, els guetos, i generar la sensació de rebuig (societats com la francesa ja han experimentat les conseqüències de tot això). Combatre la desigualtat i fomentar la cohesió social és l’únic mecanisme apte per a reduir la delinqüència, faci qui la faci.

 

 

Comentaris

Isarn Sant Feliu de Llobregat
2.
Força d' acord amb totel que has escrit... tot i la dimensió de l' article que va des de el món global a la política municipal.

Tan mateix, hauriem de senyalar també els propis països d' Àfrica i Orient Mitjà com a bona part del problema. La Unió Africana (2001) i la Comunitat Económica Africana (2002) estàn a punt d' assolir la majoria d' edat i ja haurien de tenir un pes específic a la hora de generar estabilitat a tot el seu territori. Països com Arabia Saudí o Irán també son bona part del problema, i si... els països "d' occident" s' aprofiten... però també ho fan de la Xina, o de la India, sense que el resultat sigui el mateix (tot molt complex i inabarcable).

Sobre el tema municipal... en la meva opinió s' ha treballat malament, tard i poc. S' ha deixat que la bola de neu s' anés fent gran, com de costum en aquesta legislatura fins que tenim a tothom crispat i una possible nova mani de Democràcia Nacional on possiblement l' alcalde tornarà a possar-s' hi davant en plan Capità Justicia Social, però sense fer autocrítica i senyalar-se com a productor necessari del problema. Em sembla que, només, assenyalar la conducta classista de la població no es el més adient. Per què això el que fa es alimentar el relat, com ja varem veure en l' episodi del centre d' oració, precisament.

Primer, no cal fer un servei "antirumors", el que cal es informar, i tractar a la gent com persones adultes. Informar de tot, amb tots els detalls... no només els que ens interessen. I sobretot, no parlar, només, de xifres i estadístiques de l' any passat. A la persona que l' han robat o li han arrencat quelcom de les mans o el coll de poc li serveix que estadísticament el poguessin haver robat més l' any anterior.

Segon, no s' ha de tractar a la gent com histèrics sense raó. La por i les sensacions (en aquest cas d' inseguretat) no entenen de raons. I de vegades, fer coses "sense sentit", tenen tot el sentit del món. En el teu escrit creus que no serviria de rés possar policies al carrer, caminant, per què la gent els vegi. Però ja que parlem de percentatges, Rudolph GIuliani va aconseguir baixar la criminalitat de Nova York un 77% amb una estrategia molt sencilla anomenada "Estrategia Policíaca nº 5"... que consistia en reclamar els espais públics de la ciutat. O sigui, dotar a la policia de més presencia i més capacitat d' actuació (amb els que hi ha n' hi ha prou... només han de passsejar més a peu i menys en cotxe). No pot ser que la resposta de la policia a una persona a la que l' han robat sigui "ja, si ja els coneixem... però no podem fer rés". Això genera un malestar, una indefensió i una inseguretat que rapidament s' escampa. S' ha de donar a la policia les eines por poder fer la seva feina.

Tercer, assenyalar els llocs on es genera inseguretat. La gent se sent insegura si els fanals no van a carrers sencers, o si el parking al camp de futbol de la Rambla sembla Beirut, ple de bonys, forats i sense gens de llum. Assenyalar els llocs i actuar sobre ells de manera inmediata i no amb la desidia absoluta amb la que es fa, i s' ha estat fent durant aquesta legislatura es vital.

Tot això s' ha de fer desde un principi, i a mig i llarg termini... educar, educar i educar. Per què per mi el problema no es la desigualtat social, que sempre existirà, si no la pérdua absoluta de valors que està patint aquesta societat.
  • 16
  • 10
Isma Llobregat
1.
Oriol, vàreu començar dient que no acolliem prou, que 2.000/3.000/10.000 refugiats no eren suficients. Ara, quan es veu que no hi ha recursos econòmics per donar-los el tracte adient, "Espanya en té la culpa"... Voleu repartir riquesa, però no la sabeu generar. Voleu finançar ajuda als refugiats quan amb prou feines hi ha diners per pensions, hospitals, l'augment salarial a funcionaris i l'avançament de les seves jubilacions, per posar un parell d'exemples. Tot mamar de la teta pública. Populista és això, Oriol. Dir que ens sobra la butxaca mentre són els Mossos qui donen menjar i llit (encara que sigui el terra d'una comissaria) a aquests nanos. Això sí que sembla populisme, negar la major. I no només dir que tot va bé, que no passa res, sino que encara en volem més... Ja els amuntegarem en algún lloc, no? Ja li fotrem la culpa a Espanya, a la UE, o a la Belén Esteban... Ja se'ns acudirà alguna cosa, no Oriol?

La teoria de la inseguretat, inseguretat que tu mateix admets, no és més que la constatació d'un fet per part dels ciutadans que caminen pels carrers de Sant Feliu. Els veins, perquè els polítics sembla que viviu a un altre poble. Veure amb els teus propis ulls com un grup d'individus insulten a la gent, fan comentaris masclistes a les alumnes d'un col·legi, etc, i denunciar-ho, et converteix en un feixista de l'extrema dreta. Denunciar un fet delictiu et converteix en extrema dreta... No et sóna populista, això?

Mescleu problemes d'adaptació amb fets delictius. I això Oriol, és populisme. La delinquència se'n riu, dels vostres conceptes tan certs com ingenus, com "desigualtat" i "treball social". Ho escolten i es descollonen, perquè una gent que està diposada a fer ús de la força no entén altra cosa que la resposta policial. De vegades ni això. Es com quan la legislació amenaça a un terrorista suicida amb penes de presó: se'n descollona!!! Com quan l'alcalde va referir-se als incidents per part dels MENA com "conductes no normalitzades", en una nota de premsa... No normalitzades? Hem de normalitzar el delicte (o l'incivisme, és igual)?

En una cosa estem d'acord (si no t'he entès malament): alguna cosa ha de canviar en el funcionament del Mirabolà. Tenir a un grup d'adolescents tancats en un edifici, relacionant-se només entre ells, fent les úniques activitats burocràtiques que els marca l'Administració (institut, etc.), no sembla la millor manera d'integrar ningú. Aquests nanos han de sortit, però no en grupets homogenis formats sols per ells i el personal del centre. Han de sortir amb gent del poble, mesclar-se entre els veins individualment, fer amics i conèixer les realitats del país que els acull, i adaptar-se, Oriol. Adaptar-se i integrar-se de veritat. Perquè, avui per avui, qualsevol persona que s'acosta al Mirabolà veu el mateix: un grup homogeni de nanos sense gaires aspiracions, avorrits. I l'avorriment porta a segons quins comportaments, que a les esquerres no us agrada admentre... Ni espero que ho feu, no fos cas que us caigués el carnet de progressistes.

Amb tot, Oriol, els fets són els fets. Els veins veiem el que veiem, i estem frustrats, perquè pensàvem que això de l'acollida era una cosa diferent. Potser vàrem pecar d'ingenus, i ens pensàvem que seria més senzill. El que agrairia és que, davant la discrepància dels veins que observem incidents amb aquest o altres col·lectius, no se'ns titllés de feixistes d'extrema dreta, simplement per denunciar la inseguretat dels carrers on vivim. Que l'extrema dreta vol treure rèdit de la nostra denúncia ho sabem, i no ens agrada. Però davant el passotisme de la resta de partits, davant de la minimització dels fets, què hem de fer? Als qui no ens representa ni l'extrem del "tots són bons", ni el del "tots són dolents", què hem de fer?

Una abraçada, i menja molts panellets ;)
  • 22
  • 10

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat