L’arbre i el bosc

Quan un des de l'oposició fa alguna proposta al govern poden passar dues coses; que aquesta proposta s’escolti o que no s’escolti.

Quan un govern en minoria, que té la necessitat dels vots per aprovar les seves propostes polítiques, no escolta ni té en consideració una proposta com la que ha fet reiteradament ERC-Sant Feliu en el debat dels pressupostos, el nivell d’incompetència política és enorme. Enorme i inversemblant.

Quan ERC-Sant Feliu el 2015 estén la mà al govern, i li proposa treballar pel 2016 uns pressupostos participatius a canvi del vot afirmatiu en tots els debats de pressupostos de tota la legislatura, l'única resposta que es rep per part del govern es un silenci inquietant.

Faig aquesta prèvia arrel de l’article “El pressupost municipal, els arbres i el bosc” en el qual l’Alcalde fa la seva valoració del debat pressupostari, i en fa aquesta afirmació:

per discrepància en el mètode, com és el cas d'ERC, en què va justificar el vot contrari per no haver seguit la metodologia de pressupostos participatius que defensen (però que no expliquen, tot s'ha de dir), com ha exposat l'Oriol al seu blog”

Que defensen, però que no expliquen (com volent dir...). Ningú té la obligació d’escoltar a ningú, evidentment. Però, home del 2011 a 2015, no ens vam cansar d’explicar el nostre canvi de model en la cultura participativa de la ciutat. Tant hi vam apostar que va ser el pilar clau de la nostra campanya electoral del 2015, la qual per cert, va donar els seus fruits.

La pregunta clau és si el model santfeliuenc actual (obres d’estiu) és suficient o es pot anar més enllà tal i com no ens hem cansat de defensar.

Què tenim?

A Sant Feliu tenim 400.000€ d’inversió, previstos de manera participativa de millora de l’Espai Urbà: supressió de barreres arquitectòniques, millora de paviments i voreres, reparacions i mobiliari urbà. Per tant, un debat absolutament acotat.

Un procés participatiu que preveu les fases de: recollida de propostes, estudi viabilitat, presentació propostes viables, votació propostes, publicació resultats. Obres menors a 50.000€. Per tant: al procés hi manquen dues fases importantíssimes: disseny i retorn (participació sense disseny i retorn no és participació).

Que podríem tenir? (fase que ens hagués entusiasmat seure amb el govern i negociar)

En primer terme considerem insuficient la durada del procés a Sant Feliu. A Sant Feliu tot el procés participatiu dura tres mesos. Dura tres mesos perquè com he dit hi manquen les dues fases més importants. Disseny i retorn. Per tant, incorporant aquestes fases, el procés hauria de durar dos mesos més.

Dels municipis que tenen experiència en la realització de pressupostos participatius. N’hi ha de tres tipus el que n’hi destinen una partida del 1%, els que destinen de l’1 al 1’99%, i els que en destinen del 2 al 3%. Sant Feliu es situa en els municipis que menys recursos destinen, els de l’1%. Per tant, per nosaltres cal tenir a ser dels del 2 al 3%.

En el mon dels “pressupostos participatius” també hi ha dos tipus de municipis. Els que destinen suports externs en la dinamització dels processos. Contractar o no suport extern bàsicament respon a si hi ha voluntat política o no. No contractar suport extern, no és una qüestió d’austeritat, sinó és una temeritat. Ningú posa en dubte en la gestió pública que des d’un departament d’urbanisme es contracti suport extern per remodelar una plaça o un equipament, tot i tenir tècnics propis capacitats, però si es fa en la participació això ja és una altra cosa. Aquí l’administració pública, a Sant Feliu i arreu, encara té deures per fer.

Malgrat tot l’exposat encara hi ha una qüestió que encara ens separa més del model santfeliuenc actual. Qui dissenya el model de “pressupostos participatius”? A Sant Feliu el model “obres d’estiu” vigent a la ciutadania li ha vingut donat; no hi hagut cap debat previ de per què s’havia d’apostar per aquest o per un model més ambiciós.

Quan en la fase de definició del model dels pressupostos participatius la ciutadania està exclosa. Quan la ciutadania no té opció de debatre i acordar de forma conjunta amb el govern el funcionament, l’estructura i la metodologia del procés; potser hauríem de començar a dir clarament que el que es fa no és ben bé participació.

Aquí està la mare dels ous de tot plegat. Nosaltres som ambiciosos i volem definir conjuntament amb la ciutadania el model de pressupostos participatius, el govern va triar el 2015 tirar pel dret i fer una proposta de mínims. Legítim però no acceptable per nosaltres.

Finalment, quan avui seguim estudiant models i propostes, la literatura aporta ja molts exemples d’arreu del territori. En cap estudi hem tingut l’encert de trobar Sant Feliu com exemple de res en el camp dels “pressupostos participatius”. Senyal d’alguna cosa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat