On són les polítiques municipals d’habitatge?

Al llarg dels darrers anys ha estat habitual sentir a parlar, i molt, sobre la situació de l’habitatge a Barcelona. Però el que és menys freqüent és el debat sobre els efectes que processos com la gentrificació (la ocupació de barris tradicionals per part de persones amb un major poder adquisitiu) o l’encariment progressiu dels lloguers a la capital provoquen també sobre els municipis de la seva àrea metropolitana. Recentment llegíem un estudi de la taxadora immobiliària Tinsa que indica que mentre que la pujada de preus a la capital catalana comença a tocar sostre, comencen a disparar-se als municipis més pròxims com en un efecte dòmino. Aquesta situació ve donada, segons apunta el mateix estudi, per les dificultats per accedir a un pis a Barcelona. El problema s’estén com una taca d’oli.

Aquestes són unes dades doblement preocupants a Sant Feliu perquè aquesta tendència a l’alça arriba, a més, en un moment en el què no existeix una previsió per a posar de manera immediata al mercat promocions públiques d’habitatge de propietat o lloguer. Serà difícil doncs contenir l’escalada de preus i, el que és més dramàtic, els primers afectats seran irremissiblement i un cop més els nostres joves, gent gran i famílies vulnerables que es veuran abocats a buscar d’altres municipis més assequibles en els quals establir-se.

Des de l’Ajuntament aquesta legislatura s’acabarà en blanc pel que fa a la creació d’habitatge públic. És la realitat. En finalitzar el període de quatre anys de l’actual mandat no s’haurà posat a disposició dels santfeliuencs i santfeliuenques cap promoció pública des del consistori. I el que és pitjor, ni tan sols s’ha mogut fitxa per tal de desenvolupar d’altres alternatives per a defensar el dret a l’habitatge com l’obligació de reservar el 30% de les noves promocions a pisos socials o la declaració de tot el municipi com a àrea de retracte i tanteig.

Des del PDeCAT se’ns fa difícil d’entendre que un govern municipal (ICV-PSC) que s’enorgulleix de prioritzar les polítiques socials hagi desatès fins a aquest extrem una de les qüestions més bàsiques i fonamentals. Però és més dramàtic encara pensar que, les mesures que comencem a posar en marxa avui per a fer front a una problemàtica que era previsible, arribaran massa tard per a moltes persones.

Comentaris

Dani Sant Feliu de Llobregat (Plaça Francesc Macià)
1.
Bon dia, Sra. Martí.

Me permito cazar al vuelo la pregunta con la que encabeza su columna y vuelvo, de nuevo, a preguntarle públicamente si dará explicaciones acerca de las declaraciones ofrecidas por usted a este medio el 8 de junio de 2017 (le copio más abajo el extracto de la entrevista).

¿Considera que la ciudadanía tiene derecho a saber si, tal y como usted afirmaba, hubo prácticas poco éticas por parte de ICV en la gestión municipal?

En el (triste) caso que decida usted seguir amparándose en el silencio, ¿será su sucesor o alguien de su partido el que ofrezca una explicación ante las graves afirmaciones de la entrevista?

Saludos cordiales,
Dani

--

Quines coses que no us agradaven d'ICV ara sí que es fan?
Temes d'estructura interna de l'Ajuntament. Hi ha moltíssimes coses en l'organització que no ens agraden: la manera com s'organitzen internament els departaments, qui es posa al capdavant, de quina manera es tria el personal... Nosaltres vam aturar algunes coses però ara estan fent el que volen. És una manera d'actuar d'ICV, que molta gent en diu clientelisme, que no ens ha agradat mai.

I des de l'oposició no ho podeu fiscalitzar?
Són temes que se solen resoldre amb un concurs públic que algú ha guanyat. El problema és que les bases són poc objectives o que el criteri d'avaluació d'una entrevista és subjectiu, i davant d'això poc hi pots fer.

Això ha passat en aquests dos anys?
Sí. Però no ho podem denunciar perquè està fet de manera veladament correcta. I no només ha passat en aquesta legislatura, també ens van 'colar' algun gol quan governàvem junts.

I no ho podíeu haver evitat?
Estant a govern, ho denuncies internament, perquè no cal que sigui una informació que traspassi a la resta del poble. Però no te'n surts perquè hi ha un concurs fet, amb tres fases d'examen. Una és més objectiva i les altres dues no ho són tant. Fent una entrevista algú pot aconseguir els punts desitjats. És un criteri subjectiu, però davant d'això no pots dir-hi gran cosa. És a dir que no es busca el millor sinó qui més t'interessa. I si són càrrecs de confiança no passa res, però de vegades ha passat en punts estratègics de l'estructura.

Podeu dir casos concrets?
En podria dir però no els diré.
  • 13
  • 1

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat