2008-2018. Deu anys de crisi, en deu punts

NOTA: Article publicat inicialment a L'Anuari 2018

15 de setembre de 2008. Lehman Brothers es declara en fallida. En conseqüència, el sector bancari, que s’havia lucrat amb la bombolla immobiliària, es veu davant d’un greu problema de liquiditat i de solvència. Els estats assumeixen la crisi dels bancs per evitar més fallides i comença un període recessió, elevat deute públic i polítiques d’austeritat. La conseqüència són xifres d’atur preocupants, desigualtats en augment i precarietat laboral generalitzada. Aquesta és una història molt repetida, molt avaluada i molt discutida. Però, com es viu una crisi global des del món local?

Aquest 2018 s’ha complert una dècada d’aquell episodi. Tot i que no es pot dir que la crisi hagi acabat, amb deu anys n’hi ha prou per agafar una mica d’alè, mirar cap enrere i fer-ne un primer repàs. Un dels capítols que es poden destacar d’aquesta dècada és com han reaccionat les ciutats davant d’una crisi internacional i, en concret, com ha viscut Sant Feliu aquesta dècada d’atur i desigualtats.

Aquest és un resum, doncs, de deu punts sobre els deu anys de crisi a Sant Feliu.

1. L’atur, el gran protagonista

L’atur ha estat una de les cares més visibles de la crisi financera. Segons l’INE, a Catalunya la taxa d’atur va augmentar del 6,65% al principi de 2007 fins al 24,45% al 2013. A partir de llavors, ha tornat a baixar fins a situar-se en un 12,19% al 2018. A Sant Feliu, la tendència ha estat la mateixa: en una primera fase, l’atur va augmentar, arribant a les 3.807 persones al gener de 2013. Des de llavors s’ha anat reduint gradualment fins a arribar al maig de 2018 quan, per primer cop després de deu anys, Sant Feliu tenia menys de 2.000 aturats. Llavors, es comptaven 1.956 persones en situació d’atur, dada que representava una taxa del 8,5%, segons l’Observatori d’Empresa i Ocupació.

2. Dones i més grans de 50, els més afectats

L’atur, però, no afecta de la mateixa manera tots els col·lectius. En primer lloc, el gener de 2018 la població major de 50 anys conformava fins al 44% de la població aturada de Sant Feliu. A més, una tendència que més o menys s’ha mantingut estable durant la crisi és que l’atur afecta més severament les dones. Al gener de 2018, a Sant Feliu hi havia 1.193 dones i 931 homes en situació d’atur. Per tant, les dones més grans de 50 anys han estat un col·lectiu especialment vulnerable al mercat de treball.

3. La demografia, un altre indicador de desigualtat

Un dels reptes que té la ciutat és fer front a les elevades taxes d’envelliment en alguns barris. Can Maginàs, la Salut i Can Calders han anat perdent població cada any des del 2007, segons dades de l’Ajuntament. Els mateixos barris, juntament amb Can Nadal, són els que presenten un índex d’envelliment més elevat. Aquesta situació es produeix a pesar que són els barris amb més impacte de població estrangera, que normalment és més jove. El 13,96% d’habitants de la Salut i el 16,68% de Can Calders són nascuts a l’estranger, tot i que la mitjana municipal se situa sobre el 10%, segons l’estudi demogràfic de 2018 publicat per l’Ajuntament.

4. De la solidaritat de la PAH…

Segons l’Observatori dels Drets Humans DESC, entre el 2008 i el 2017 es van executar 585.047 desnonaments a Espanya i 95.000 a Catalunya. Els desnonaments han estat, probablement, els episodis més crus de la dècada. Enfront d’aquesta situació dramàtica, molts ciutadans, a nivell local, es van organitzar per ajudar veïns en risc de desnonament a través de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAH). A Sant Feliu, la PAH naixia al març de 2013 i, al cap d’un any, ja havien tractat més d’un centenar de casos. Cinc anys després no han aturat la seva activitat i continuen demostrant que “Sí se puede” des de la seva seu del barri Falguera.

5. ...a una nova bombolla

Els últims anys, però, s’han caracteritzat per la creació d’una nova bombolla de preus de lloguer que ha traspassat Barcelona i s’ha instal·lat a tota l’Àrea Metropolitana. De fet, Sant Feliu és una de les ciutats de l’Àrea Metropolitana on més ha pujat el preu del lloguer. Entre els anys 2014 i 2017, el preu mitjà del lloguer ha augmentat en un 34,3%, i se situa en una mitjana de 729,24€ mensuals (2017), segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.

6. El comerç local, una dècada de resistència

La crisi ha estat un problema afegit per als comerciants de Sant Feliu, que ja s’havien d’esforçar per sobreviure amb la proximitat de Barcelona i amb la competència dels grans centres comercials. Per afrontar la situació, les sis associacions de comerciants es van unir amb l’Ajuntament sota el Consorci de Comerç DeBotigues. Des del consorci, s’han impulsat diferents iniciatives per enfortir la seva presència a la ciutat, com el Forastocks o el concurs d’aparadors. Altres novetats en la indústria local han estat la reforma del mercat municipal i el canvi de comerços en el Polígon el Pla.

7. Tarifació social, la gran aposta de l’equip de govern

Una de les principals accions dels equips de govern que ha tingut la ciutat durant aquests anys ha estat la implementació gradual de la tarifació social en els preus dels serveis públics. La tarifació social es basa en el fet que el preu del servei és més car o més barat segons els ingressos de cada usuari. L’any 2012 es va aplicar en els serveis d’Atenció Domiciliària. Al 2013 es va començar a utilitzar a les escoles bressol i al 2014, a l’Escola Municipal de Música. Més endavant, també s’ha establert en els preus dels casals d’estiu i d’activitats esportives.

8. Anys d’incertesa en els CAPs

Els serveis sanitaris van estar especialment afectats per les retallades dels governs centrals i de la Generalitat. Al juny de 2011, el CAP la Rambla perdia cinc especialistes, tot i que al juliol es recuperava el cirurgià vascular. La plantilla va manifestar-se durant bona part del mateix any en contra de les retallades, tallant la Rambla Marquesa de Castellbell setmanalment.

A l’octubre del mateix any, el CAP el Pla perdia el servei d’urgències nocturnes. Com a resposta, es va crear una plataforma veïnal que comptava amb 43 entitats de la ciutat. Al novembre, fins a 200 veïns van tallar les vies del tren per protestar contra les retallades en el servei d’urgències i una quinzena van ocupar el CAP el Pla durant tota la nit. Al 2018, el servei d’urgències nocturn encara no s’ha restablert. Tot i això, després de molts anys de reivindicació, el maig de 2017 es van iniciar les obres per ampliar el CAP el Pla i descongestionar així l’ambulatori de la Rambla.

9. Defensa ferma de l’escola pública

L’altre gran sector afectat per les retallades ha estat el de l’educació. Les beques menjador s’han convertit en vitals per a la subsistència de moltes famílies. Les Ampes han hagut de redoblar esforços per garantir que tots els alumnes poguessin adquirir el material escolar a principi de curs. La situació més polèmica, però, es va donar a principis de 2016 amb l’anunci del tancament d’una línia de P3 a l’escola Miquel Martí i Pol, cosa que comportava un increment de ràtio de nens per aula, tot i el descens de natalitat. Dos anys abans, ja s’havien tancat línies a les escoles Josep Monmany i Pau Vila. Com a resposta, la comunitat educativa es va mobilitzar durant tot l’any sota la plataforma “Sant Feliu es mou”. Finalment, a l’abril del mateix any Ensenyament va rectificar i es va mantenir la línia.

10. El 15M, un punt d’inflexió

La mobilització social ha estat constant durant aquests 10 anys de crisi. El tret de sortida, però, es va donar amb el moviment 15M, que després de l’acampada de Barcelona va prendre un caràcter més local. Al juny de 2011 es va crear Indigna’t Sant Feliu, i membres del 15M van acampar a la plaça de la Vila durant una setmana. A partir de llavors, han nascut diversos moviments socials a la ciutat: des de la defensa a la sanitat i l’educació públiques a la mobilització més recent per unes pensions dignes, passant per la PAH, Estafabanca, la plataforma Aturem Eurovegas, la plataforma Per la Convivència i Contra el Racisme, el Casal Popular o Sant Feliu Feminista.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat