Els habitants del planeta Terra

Cada cop ho tinc més clar. Si avui mateix arribessin a la Terra uns alienígenes, creurien que els habitants d’aquest planeta són un petits artefactes rectangulars que emeten llums i sorolls. Cada un d’aquests petits artefactes té una mascota. La porta de passeig, li dona ordres i la controla al seu gust.

Us sona?

Tornava cap a Sant Feliu en tren, des de Barcelona. El panorama era estrany. Cada un –de veritat, tots i cadascun– dels que anaven al meu vagó, estaven capcots, mirant la pantalleta del seu mòbil. El silenci que regnava sobre un grup tan gran de persones feia una mica de por. No era un silenci d’aquells de recolliment, de reflexió, de pau volguda i buscada. Era un silenci de solitud, d’aïllament enmig de molts altres.

Sí. Estaven aprofitant el temps, parlant amb els amics per diversos xats, organitzant quedades, mirant un vídeo divertit…

Però…

I la vida?

L’altre dia llegia un expert que explicava que no podem contraposar el món real amb el món virtual, perquè , sobretot per les generacions digitals, la virtualitat és totalment real. Està clar que no es pot anar contra el corrent dels progressos tecnològics, i que els mòbils i tot el que representen aporten moltes coses bones. Però crec que és necessari un esforç per distingir el quan i el com. I el quant. I el per què i el per a què.

Si no ho fem, és molt fàcil ser engolits per la suau golafreria de la tecnologia, que ens permet estar hipercomunicats i hiperinformats mentre patim un dèficit de comunicació profunda i d’informació verídica.

I no diguem que els culpables són els nens i adolescents, que s’enganxen molt fàcilment, que no els podem dir que no… Els adults (pares i mares o no) som el primer exemple de la societat. Neuròlegs i psicòlegs afirmen que els nens no haurien de tenir mòbil fins als 14 o 15 anys, degut al seu desenvolupament cerebral. Per què, llavors, segueixen sent el regal estrella de les comunions i de Nadal?

Com els podem dir que no s’enganxin si nosaltres fem el mateix?

Heu vist l’enorme quantitat de gent que va caminant pel carrer mirant el mòbil? Els distingeixes fàcilment. Van fent zig-zag, ensopeguen amb els fanals, fins i tot cauen al terra. Però el primer és el primer. No fos cas que se’ls escapi algun “like”.

Jo, per si de cas, em prepararé perquè, si un dia arriben uns alienígenes a Sant Feliu, pugui parlar amb ells cara a cara (si és que en tenen) i no amb un missatge a Instagram.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat