Una aproximació a Jaume Plensa

Tinc una anècdota boníssima sobre el nostre Plensa. Un indígena dels nostres barris va a veure el Mil·lènium a Chicago. Conta la crònica, de l’autobús estant, demana on ha de baixar. Dins la xerrameca, explica com l’artista fa taller a la nostra ciutat. L’interlocutor fa uns ulls com unes taronges. Llavors, la notícia s’escampa pel vehicle. Ras i curt, quan veu la font flipa. Llavors, el xofer explica d’on ve el viatger pel seu micròfon adjunt. Quan saben que és un veí d’en Plensa, tothom aplaudeix. És clar, Chicago no té catedral. Però, cap ciutat d’Europa té un símbol tan bonic com la seva font de vidre tan al·lucinant. Vet aquí, la fama interplanetària de Jaume Plensa.

Potser sóc un demagog, però, la plaça de l’estació, tot just el soterrament funcioni, per què no la remodela el nostre artista? El futur són ciutats amb valors afegits. Sant Feliu, si hagués guardat la Torre dels Dimonis i la Casa Fonda, mitja dotzena d’hotels pel cap baix segur que ostentaríem. En quaranta anys de transició de no sé què, també badem en aquestes coses. No volen idees els nostres manaies?  Doncs que espavilin amb en Plensa. Que aprofitin la pròxima esquilada especulativa del soterrament. Un distingit regidor de la ciutat, va dir en el seu dia, que no hi hauria en la ciutat, un museu mentre ell manés. Devia manar molt perquè després va arribar a ser diputat, enhorabona. Tot i així, n’hi ha de pitjors quan es tracta de taques. No us amoïneu, gairebé 50.000 ànimes i encara no tenim un teatre com cal.

Naturalment, el país és molt provincià. Això sí, la ciutat de les roses és molt cosmopolita, i un bé negre. La nostra ciutat és un exemple ben i de com ens empassem els gripaus quotidianament. El museu d’art contemporani, en aquestes últimes setmanes, ha triplicat visitants.  Quina sort que som tant cosmopolites, oi?  En fi, entreu en el meu bloc si voleu saber com vaig pescar aquesta superba antològica de Plensa al MACBA. Qui hi vagi, dubto que no en surti tocat.

Comentaris

Lolita Carrión Sant Feliu de Lobregat
3.

Hola Jordi tambe estic d'acord, amb tu de com acabar l'anomenat !" armari "però crec que recordaràs que era
llum i aigua el que anava caient per les seves parets, aixi ho deixar el Sr. Jaume Plensa

La meva pregunta és perque, per qui, va acabar, com molt bé tu dius, regalimant bruticia.

  • 1
  • 0
Lolita Carrión
completament d'acort em lo escrit Agusti, La nostra Ciutat com be dius, no acostuma a reconeixer el que amb tingut i perdut penso com tu que el Sr.Plensa es un gtan escultor reconegut mundialment, però Sant Feliu...
es un punt i apart recordarás les mofes de persones demanant que treguessin el que anomenaben "ARMARI"
de la Plaça de la Vila, Ara gaudim de l'obre el Cors dels Arbres tres son les escultures del poc reconegut aqui
gran escultor Sr. Plensa les quals serveixen de joc als petits per saltar per damunt d'elles com bon divertiment. Agusti amb sap molt greu però com ja he dit Sant Feliu ...punt i apart
En resposta a Lolita Carrión
Jordi Casanovas SF
2.

En Plensa un gran artista, sensibilitat a raudals.

I aquells senyors vestits de lletres que estan sempre asseguts,a la Plaça de la Vila, fan goix de veure.

Però aquell armari que abans hi entaforaren...no fou un encert i regalimava brutícia.

  • 3
  • 0
Lolita Carrión Sant Feliu de Lobregat
1.
completament d'acort em lo escrit Agusti, La nostra Ciutat com be dius, no acostuma a reconeixer el que amb tingut i perdut penso com tu que el Sr.Plensa es un gtan escultor reconegut mundialment, però Sant Feliu...
es un punt i apart recordarás les mofes de persones demanant que treguessin el que anomenaben "ARMARI"
de la Plaça de la Vila, Ara gaudim de l'obre el Cors dels Arbres tres son les escultures del poc reconegut aqui
gran escultor Sr. Plensa les quals serveixen de joc als petits per saltar per damunt d'elles com bon divertiment. Agusti amb sap molt greu però com ja he dit Sant Feliu ...punt i apart
  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat