Visita a l’exili

Són les sis del matí del catorze de febrer de 2019. Agafo l’avió que em portarà al cor d’Europa, a Ginebra, a trobar-me i a reunir-me amb l’exili republicà.

Sobrevolem el punt just on els Pirineus es troben amb el mar, i irremeiablement em ve el cap l’exili del dur hivern del 39, de tants i tants que van creuar el pas fronterer per torbar-se amb unes condicions de vida lamentables a les platges d’Argelers. Exili.

Arribem al The International House of Associations una illa, dels moviments alternatius i d’esquerres, dins d’una ciutat que és el centre mundial de la diplomàcia i les finances. A les nou puntual arriba na Marta Rovira, la Secretaria General d’Esquerra Republicana, a l’exili des del març del 2018, després que una operació d’Estat dirigida per Llarena per evitar la Presidència de Jordi Turull, la cités a declarar davant del Tribunal Suprem per dictar-li presó preventiva, malgrat que no feia ni un mes el mateix jutge li decretés llibertat provisional sota fiança de 60.000 euros. Una anomalia més de les tantes d’aquesta involució democràtica que pateix l’Estat Espanyol.

L’atzar ha volgut que presenciem el judici des de l’exili. Una sensació estranya em recorre el cos. Una part d’indignació, una part de sort de poder sentir i veure l’Oriol Junqueras el mateix dia que em trobo amb la Marta, i una grandíssima part de sensació de dignitat. Vam fer el que calia i ho tornaríem a fer, i ho tornarem a fer, segur!

Quatre hores llargues de reunió amb la Marta Rovira, parlant del País, parlant de les municipals, parlant de com atendre de la millor manera les necessitats de tots els nostres conciutadans. La Marta està forta. Si ahir veiem a l’Oriol en plenitud de formes, lúcid com sempre, a Ginebra la fortalesa i la lucidesa estan intactes. La Marta té el partit i el País al cap amb una visió nítida, malgrat la distància.

Més relaxadament, tot dinant, arriba la part colpidora del viatge. D’explicar-nos i entendre la part personal d’aquella decisió tant difícil i tant complexa. Les vicissituds de començar de nou a mil quilòmetres de casa, sense gairebé haver pogut digerir la decisió de marxar, les traves de la “diplomàcia” espanyola per poder portar una vida del tot normal. La venjança com a raó d’Estat. Així acaba la trobada amb una dona forta que viu una situació del tot injusta.

Ens acomiadem abans de que ella tingui una altra reunió a la tarda, al cor de la diplomàcia mundial. Jo embarcaré de nou al vespre. D’aquest viatge llampec torno a casa carregat d’energia, carregat de força i carregat de dignitat.

Comentaris

Dr. Grijando La siudad del hamor
3.

Haberte quedado allí papafrita, en "el cor del capitalisme" donde viven ahora la anticapitalista mayor de la "república" está más que integrada, y la fregona ésa puesta del revés que fuiste a visitar

  • 2
  • 1
Unx Sanfe
2.

La próxima vez ahorranos pagarte el viaje de vuelta y quédate allí.

  • 8
  • 3
J. Mistral Barcelona
1.

"Sobrevolem el punt just on els Pirineus es troben amb el mar, i irremeiablement em ve el cap l’exili del dur hivern del 39, de tants i tants que van creuar el pas fronterer per torbar-se amb unes condicions de vida lamentables a les platges d’Argelers. Exili." = Exili Marta Rovira ¿?

VERGONYÓS COMPARACIÓ PELS QUE TENIM MEMòRIA: BELITRES/PORTBOU i CAMP DE BRAM

  • 48
  • 4

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat