La revolució elèctrica

NOTA: Article publicat inicialment a L'Anuari 2018

El model energètic basat en el consum de combustibles fòssils està basculant cap a un de més sostenible, basat en altres fonts d’energia, i al mateix temps optimitzant el consum. Aquest canvi està afectant directament el model de mobilitat urbana que hem tingut fins ara, fent que l’ús del vehicle privat als nuclis urbans estigui cada cop més en entredit, a la vegada que proliferen noves alternatives de transport.

Aquesta transformació no s’atura i cada cop ho fa d’una manera més accelerada: el transport compartit, les empreses de repartiment a domicili, la revolta furibunda al món del taxi generada per la irrupció d’empreses com Uber o Cabify o l’explosió del transport elèctric com a transport del dia a dia, són fenòmens dels quals fa cinc anys no teníem notícia.

D’entre tots aquests temes, l’aparició de les bicis i els patinets elèctrics és el que actualment ens obre més oportunitats a Sant Feliu. Per fortuna nostra, vivim en un racó de món que forma part d’una àrea metropolitana que es caracteritza per ser una xarxa de ciutats compactes, és a dir, que els trajectes que hem de fer la majoria de la població per anar a treballar, comprar o gaudir de l’oci són de distàncies curtes. Si a això li sumem que la climatologia mediterrània és favorable, la bici és un transport ideal per a moure’ns per bona part del territori.

Fins ara, però, hi havia un obstacle per a la utilització de la bici a la nostra ciutat: l’horologia. Anar al barri de Mas Lluí o les Grases des dels barris de l’altra banda de la via o fer la pujada de la carretera Reial que voreja el parc Torreblanca fins arribar a l’edifici Walden suposava un gran esforç.

Aquesta barrera ha desaparegut amb la incorporació del motor elèctric a les bicis i als patinets. Aquesta millora tecnològica, que pot semblar fútil, obre un ventall de possibilitats de desplaçaments enorme. Pedalejant 30 min des de Sant Feliu s’arriba a la plaça de Francesc Macià de Barcelona, a la plaça d’Espanya o en l’altre sentit fins al Papiol.

A més a més, la feina que s’està fent des de la majoria de municipis augmentant i millorant la xarxa de carrils bici fa que el trajecte acostumi a ser segur, amable i ràpid. Hi ha exemples per tot el territori: d’aquest 2018 es podrien destacar l’aposta valenta que ha fet el municipi d’Esplugues substituint un carril per a cotxes de la carretera Reial per un carril bici de doble sentit o el pas que connecta aquesta mateixa ciutat amb l’Avinguda Diagonal. Aquestes dues obres, tot i ser llunyanes de Sant Feliu, són clau per a la nostra connectivitat i permeten arribar fins la plaça de les Glòries pràcticament sense sortir del carril bici.

Un altre motiu que fa que aquest tipus de mobilitat sigui tan atractiva és l’estalvi que representa, tant econòmic, com energètic i d'espai, ja sigui a l’hora de circular com sobretot a l’hora d’aparcar. No ens n’adonem perquè sempre ho hem viscut així o perquè, si tenim cotxe, ja ens és còmode; però la superfície que ocupen els cotxes (objectes privats) en l’espai públic és brutal.

Tot i els avantatges descrits anteriorment, encara hi ha aspectes no resolts. Un d’ells és la diferència de models entre Barcelona i l’àrea metropolitana. Mentre que Barcelona aposta pel Bicing, l’àrea metropolitana ho fa pel Bicibox, un sistema que permet estacionar la teva bici de forma gratuïta, tancada i coberta, i que a partir de gener del 2019 també oferirà un sistema de bicis elèctriques compartides. Tots dos sistemes són bons, però la falta de coordinació entre demarcacions causa incomoditats com per exemple, des de la perspectiva santfeliuenca, no saber on deixar la bici quan anem a Barcelona.

Amb tot això no vull dir que tothom hagi de comprar una bici elèctrica, cremar el cotxe i no anar mai més en transport públic; tot depèn de la distància i la necessitat d’ús. La intenció és fer palès que hi ha alternatives a la manera com ens hem desplaçat fins ara.

 

 

 

++++

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat