L’accés a l’habitatge: un repte col·lectiu

NOTA: Article publicat inicialment a L'Anuari 2018

L’habitatge és una de les principals preocupacions a l’AMB i a Barcelona ha passat a ser per primera vegada el principal problema a la ciutat, per davant del turisme, la inseguretat o el transport públic. Fem una revisió́ de la qüestió́ a la capital del Baix Llobregat?

Sant Feliu de Llobregat és una ciutat compacta i consolidada que es configura amb diferents barris. La producció́ d’habitatge és una constant en el creixement del municipi amb la construcció́ de barris sencers de blocs d’altura mitjana: Falguera, la Salut i Can Calders (1960-1970), Can Llobera (1995-2000), Mas Lluí́ i les Grases (2000-2005) o el recent barri en construcció́ de Can Bertrand (2014). Ni la crisi immobiliària (2008) ha aturat la producció,́ amb 500 nous habitatges entre 2011 i 2018. Actualment hi ha 7 promocions en construcció, que trobareu indicades amb una grua.

L’oferta constant ha fet que Sant Feliu incrementi la població́ provinent d’altres províncies i d’altres municipis propers. Un model de desenvolupament que ha construït una ciutat on predomina l’estructura de propietat privada (82%): bona part de la ciutadania ha accedit a l’habitatge a través d’una hipoteca, bona part encara l’està pagant i altres han patit les pitjors conseqüències: desnonaments, pobresa energètica...

La ciutat ha arribat als seus límits: riu Llobregat, la muntanya, Sant Joan Despí́ i Sant Just Desvern amb el desenvolupament de Mas Lluí́, la Hoesch i Can Bertrand. Estem a punt d’esgotar el sòl urbanitzable residencial, no tenim parc públic municipal i avui ja estan desclassificats bona part dels habitatges de protecció oficial de venda que es van construir en tots els barris de nova creació.

Reptes i propostes

1. Corresponsabilitzar la ciutadania. A través de la difusió i la conscienciació col·lectiva de l’habitatge com un bé d’ús i no d’inversió. Evitar l’especulació ha de ser una màxima per a tota la ciutadania a totes les escales. Tenim una ciutat de propietàries i hem de treballar per canviar la visió respecte de l’habitatge per garantir-ne l’accés.

2. Promoure un parc públic d’habitatge de lloguer assequible. Actualment el municipi compta amb un únic habitatge públic (comprat recentment), 4 habitatges cedits per l’Incasòl i els habitatges cedits a la Borsa de Lloguer. No podem oblidar que cal consolidar habitatge públic d’emergència per a les situacions amb més dificultats i amb risc d’exclusió residencial.

3. Detectar i activar patrimoni buit i en desús. No ens podem permetre el paradigma de gent sense casa i cases buides. Sant Feliu té 58 habitatges buits, propietat de grans tenidors, i altres

a mig construir, com l’edifici del carrer del General Manso (Idescat 2016) i més de 1.700 habitatges buits (cens 2011).

4. Canviar el model de producció d’habitatge a la ciutat. Una de les principals problemàtiques santfeliuenques és la manca d’oferta d’habitatges de lloguer, que està patint un increment de preu del 15% i l’oferta s’acosta als 1.000 €. Aquest model dificulta significativament l’emancipació juvenil (16-29 anys), que no pot accedir a un habitatge al municipi.

5. Impulsar alternatives d’accés a l’habitatge. El cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús es basa en la propietat col·lectiva i el dret d’ús dels habitatges cooperatius per part de les sòcies. Les experiències a la ciutat de Barcelona consoliden l’empoderament de la ciutadania en la producció d’habitatge assequible en col·laboració amb l’administració pública.

6. Promoure la masoveria urbana. Model alternatiu d’accés a l’habitatge, que es basa en un acord de rehabilitació entre la propietat i les masoveres a canvi de l’ús i ens permet diversificar l’accés a l’habitatge i la rehabilitació del parc existent, que té una mitjana d’edat de 35 anys (cens, INE, 2011) per aconseguir un parc més sostenible amb un menor impacte ambiental.

Per què, si la necessitat d’habitatge és compartida, tenim un model tan individualista i mercantilitzat? Haurem de buscar propostes col·lectives per resoldre els problemes col·lectius.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat