La discapacitat en el debat municipal

El poble és un miracle en un acte com aquest. Una sala plena per a seguir un debat. Més friqui encara. Un debat municipal sobre temes de discapacitat. En aquesta oportunitat, espai, soterrament i habitatge tutelat. Naturalment, temes complexos, amb tot fan volada. Sant Feliu és un oasi enmig de clapes inquietants. El miracle és singular. Té una explicació que els partits que han manat habitualment callen. En unes altres paraules, la funcionalitat del sector ha estat meravellosa. En efecte, serveis, professionals i entitats han sabut fer pinya. Vet aquí, tot el miracle de la discapacitat santfeliuenca. Per això, no ens estranyen tantes persones al voltant del debat.

Hi va haver múltiples discursos. Sovint fora dels nostres problemes. Ara bé, sempre hi érem presents. La qüestió, de debò, no és gens supèrflua. Amb tot hi ha sensibilitats. Per sort, la discapacitat exigeix unanimitats. Dubto que hi hagi altres ciutats que es belluguin amb aquestes inquietuds. Per exemple, Barna, sempre va amb les entitats dividides. Per això, els debats són guetos irremeiables. Vuit partits polítics s’han de repartir el vot de la ciutat. Hi va haver maneres i coneixements. Ningú no va prometre res. En tot cas, venien amb la lliçó apresa. Vull dir que van fer demagògies petites. Inclús, alguns partits coneixen prou normatives i entrebancs. Ras i curt, saben que l’erari municipal només reparteix engrunes.

El món polític local, quan té proximitat, fins i tot té maneres democràtiques. Sobre l’espai de les disques, defenso la presència  del Patronat. No hi havia millor safareig per a fer solidaritats i transversalitat. El patronat sempre va obligar als partits a partir de professionals i entitats. Quan va desaparèixer, Iniciativa i ERC van votar que es mantingués. PSC i CiU , llavors, manaies, van destrossar-lo. En l’actualitat, sense aquest espai, la discapacitat perd visualització i presència. Ara bé, són els socialistes qui més han vetllat pel sector. Qui vulgui dir el contrari, s’equivoca. Quant al soterrament, els disques ho tenim cru per a sobreviure-hi. Una citat en obres, per a nosaltres és un suplici. És clar, la resta de la ciutat igual. Però, les afectades tenim una odissea apart. No val la pena insistir-hi. Quant a l’habitatge tutelat, és feina de totes les administracions.

Recapitulem. Sant Feliu continua essent un miracle. Un botó de mostra, quan vaig a Sant Joan, no travesso mai sol allà on passa el tramvia. Al meu poble, la discapacitat ha fet molta feina. Encara més, cal felicitar-nos per l’escalfor del debat d’anit. Les entitats volem agrair el fil conductor de jordi Ferrer i l’esforç dels partits en tenir-nos presents. Insisteixo, les maneres ja són un debat important. Oi més quan és dilluns i m’he perdut ser a la concentració que fem pels presos polítics. Tots ja sabem de quin peu calcem, naturalment, la discapacitat també.

Tot i així, l’embranzida de la nostra continuïtat encara penja d’un fil.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat