Tornar a casa

Fa cinc anys vaig tornar a viure a Barcelona (jo no soc de Sant Feliu de Tota la Vida) perque no podia pagar la hipoteca del pis on visc.

Després de donar-hi moltes voltes el vaig llogar.

5 anys després he pogut tornar-hi.

5 anys després he tornat a casa, a Sant Feliu.

Quan vaig marxar vaig pensar, fins i tot, en quedar-me a viure a Barcelona.

Em semblava una ciutat molt més estimulant. Més varietat de tot, botigues, museus, expos, cines, gent, coses a veure, llocs per passejar, mercats...

Ha estat una experiència positiva. Compartir pis amb una família que estimes és molt positiu.

Veus punts de vista diferents. Veus altres maneres de fer les coses, cuinar, parlar, relacionar-te, fer família, llegir, escoltar música, viure!

Però quan tornes a casa, a casa teva t’adones de coses que ja no veies.

Que el primer dia que estàs a casa, amb tot de caixes per tot arreu, pols i desorde, la teva amiga vingui a sopar i et porti el sopar.

Trobar una amiga que feia anys que no veies i que pensaves havia tornat a casa, ella també, al seu país, a l’altre cantó de mon, perquè havies perdut la pista, quan ja estaves a punt d’anar a casa la filla, la última referència, la trobes per casualitat a l’estació, lloc de pas obligat, no?

Tornar a quedar amb els amics estimats per sopar i riure i posar-te al dia de la vida de cada un.

Obrir una cantina el dia de les eleccions, perquè vinguin a esmorzar i ens veiem i xerrem i vivim.

Baixar a l’ateneu a seguir els resultats perquè som orfes i ens hem quedat sense xarxa i fer xarxes noves en una sola nit....

Això és tornar a casa! I és genial!!!!!!!

 

https://www.youtube.com/watch?v=I5JQ1m3mxKw

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat