Una mirada arquitectònica al Centre Cívic de les Tovalloles (I)

El Centre Cívic de les Tovalloles es va inaugurar a l’octubre de 2014 i des de llavors, l'equipament ha generat opinions diverses. Ara, des de Fetasantfeliu ens volem fixar en l'edifici des d'un punt de vista arquitectònic per analitzar-lo en profunditat.

Des de Fetasantfeliu volem engegar, així, una mirada analítica a les noves construccions que s'alcin a Sant Feliu a partir de l'opinió de diversos experts en el sector. El Centre Cívic Les Tovalloles és el primer edifici que passa pel prisma d'un conjunt de santfeliuencs vinculats al sector. A partir d'un qüestionari específic elaborat per l'arquitecte Albert Gifreu, els arquitectes Anna Vilaseca, Manu Garrido i Jaume Riba, l'enginyer industrial Albert Domingo i el dissenyador industrial Jordi Anguera posen nota a aspectes com l'estructura, l'eficiència energètica o la relació amb l'entorn. 

Les seves opinions configuren un reportatge que es publicarà en tres episodis. El primer tractarà l’entorn i la memòria històrica. El segon, se centrarà en circulacions i funcionament. El darrer, en la construcció, l’estructura i l’eficiència energètica.





CAPÍTOL 1: Entorn i memòria històrica



El primer que volem saber és com s'integra el nou edifici en el seu entorn: L'escala de l'edifici és l'adient? És coherent amb la seva ubicació? S'ha millorat la organització de l'entorn?

Albert Gifreu detalla la ubicació del Centre Cívic les Tovalloles: "És la culminació de les obres que es van iniciar fa uns anys a la Riera de la Salut. L’edifici se situa en el solar on conflueixen els carrers de la Constitució i de Lluís G. Rius, i on antigament hi havia situat el complex fabril. Aquesta ubicació és clau per donar final a l’eix urbà de la riera i acabar de conformar les façanes dels carrers limítrofs."

En general, els experts consideren que l'edifici té una escala adequada per les mides de les construccions veïnes. En destaquen la sensació d'amplitud i el fet que, al tractar-se d'un edifici de només planta baixa i un pis no resulta gens invasiu per l'entorn. El fet que l'edifici sigui blanc trenca el ritme cromàtic, tot i que al no contenir estridències i ser un edifici força neutre, no destaca especialment. Els sembla correcte que, d'alguna manera, no es limiti a "mimetitzar-se amb l'entorn", ja que es tracta d'un edifici d'equipaments i "ha de ser diferent per tal de significar precisament que és un edifici públic”, segons explica Jaume Riba.

L’edifici sembla construït "principalment de maó blanc, vidre i formigó”, explica Gifreu. “L'edifici s'entén com una superposició de caixes de vidre i plans horitzontals de formigó que relacionen l'espai interior amb l'exterior i proporcionen una línia d'ombra generosa", afegeix l’arquitecte.

La majoria dels experts opinen que el passeig del davant ajuda a fer del centre cívic un espai confortable pels vianants. Destaquen també que la reforma duta a terme a la Riera de la Salut ha estat una millora general. En paraules d’Anna Vilaseca, l’edifici de les Tovalloles és la culminació "d'una reordenació urbana molt positiva". Albert Domingo opina que "l'edifici, juntament amb la urbanització perimetral han organitzat i dignificat l'espai". Vilaseca destaca també que l’espai “permet solucionar als desnivells mitjançant un joc de rampes i escales que afavoreixen el pas dels vianants d’una manera còmode i agradable.”

Poca preservació de la memòria històrica

Els experts no consideren que l’edifici preservi la memòria històrica de la zona. Gifreu subratlla que "la seva materialització i formalització no evoquen en cap cas al seu origen fabril, fent que l’edifici esdevingui un tant eclèctic". Domingo afegeix que "l’edifici en sí no fa cap referència històrica ni social de l’antiga fàbrica de les tovalloles. Només hi ha exposada una antiga màquina, però tampoc hi ha cap explicació ni ressenya històrica".

Manu Garrido creu que l’edifici no preserva la memòria històrica per què “no és el seu objectiu”. Garrido argumenta que “no és arquitectura commemorativa, és arquitectura de ciutat”.

Ajudant a revitalitzar el barri?

Jaume Riba creu que "l'arquitectura no és la que ha de revitzalitzar el barri. La revitalització vindrà, si és que ve, pell funcionament de l'equipament". Els experts coincideixen amb aquesta idea, tot i que en general es mostren esperançats en que l’edifici pugui ajudar-hi. En paraules de Jordi Anguera, "revitalitzar el barri, fomentant l'acció veïnal a més de dignificar l'entorn que era un tant degradat i tenia una certa sensació d'abandonament".

  



Aquesta imatge és interactiva: situant-vos sobre els punts indicats es poden observar altres imatges que mostren cada espai amb més detall. Les fotografies són d'Albert Gifreu.
Podeu consultar totes les imatges aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat